Jimmy Carter

De Viquipèdia

76è Governador de Geòrgia
James Earl Carter, Jr.

39è President dels Estats Units
Mandat 20 de gener de 1977 – 20 de gener de 1981
Vice President(s)	Walter Mondale
Precedit per	Gerald Ford
Succeït per	Ronald Reagan
Mandat 12 de gener de 1971 – 14 de gener de 1975
Precedit per	Lester Maddox
Succeït per	George Busbee

Naixement	1 d'octubre de 1924 Plains (Geòrgia, Estats Units)
Partit polític	Demòcrata
Parella	Rosalynn Carter
Professió	Granger de cacauets
Signatura

Premi Nobel de la Pau
(2002)

James Earl "Jimmy" Carter, Jr ( Plains, Geòrgia 1924 ), polític nord-americà del Partit Demòcrata, fou senador en l'Assemblea General de Geòrgia (1962-1966), governador del mateix estat (1971-1975) i president dels Estats Units d'Amèrica (1977-1981).

El 2002 Carter va rebre el Premi Nobel de la Pau, sent guardonat pels seus esforços infatigables per a trobar solucions pacífiques als conflictes internacionals, per impulsar la democràcia i els drets humans, i per fomentar el desenvolupament econòmic i polític dels pobles.

Taula de continguts

1 Infància i joventut
2 Carrera política abans de la presidència
3 Presidència dels Estats Units
4 Enllaços externs

[edita] Infància i joventut

Carter va néixer l'1 d'octubre de 1924 a Plains, un petit poble de l'estat de Geòrgia, i fou el major de quatre germans. Els seus pares, James Earl Carter i Bessie Lillian Gordy, eren grangers i baptistes practicants.

Des d'una edat molt primerenca, Carter va demostrar ser un alumne avantatjat al que li agradava la lectura. Més endavant, va ser admès a la universitat Geòrgia Southwestern College, i es va llicenciar en Ciències en l'Acadèmia Naval dels Estats Units el 1946, any que va contreure matrimoni amb Rosalynn Smith. Carter es va llicenciar en el lloc 59 dels 820 alumnes de la seva promoció. Posteriorment, va cursar física nuclear i tecnologia del reactor a l'Union College, encara que no va arribar a completar aquests estudis.

Carter va ser destinat als submarins de l'Atlàntic i Pacífic i aviat fou escollit per l'almirall Hyman Rickover per participar en el programa de submarins nuclears. A pesar que la seva intenció era fer carrera en la marina, a la mort del seu pare l'any 1953 va dimitir de les seves responsabilitats militars per encarregar-se del negoci familiar de cacauets, en el seu poble natal.

[edita] Carrera política abans de la presidència

Jimmy Carter va començar la seva carrera política amb llocs modests en òrgans locals com la comissió escolar de Plains. No obstant això, aviat assoliria progressar: el 1962 va ser escollit pel Senat de Geòrgia i dos anys després va obtenir la reelecció per a un segon mandat.

El 1966 va decidir presentar-se candidat per a la Càmera de Representants dels Estats Units. Quan va veure que el seu adversari del Partit Republicà va abandonar la pugna per l'escó per a presentar la seva candidatura a Governador de Geòrgia, Carter va resoldre fer el mateix. Va perdre l'elecció i va retornar al negoci dels cacauets, encara que va passar els següents quatre anys preparant la seva candidatura per a tornar a presentar-se a governador el 1970.

Aquell any va assolir la nominació del Partit Demòcrata i va vèncer en les eleccions a governador al republicà Hal Suit. En el seu discurs inaugural, en 1971, Carter va sorprendre als georgians i a la resta del país amb un al·legat en contra de la discriminació racial, la qual cosa resultava xocant en un entorn, el sud nord-americà, en el qual encara imperava la segregació entre blancs i negres. Precisament, entre les seves primeres actuacions com governador va estar la de situar a molts negres en importants càrrecs administratius.

[edita] Presidència dels Estats Units

Acords de Camp David (1978): Menachem Begin, Jimmy Carter i Anwar Sadat

La legislació georgiana impedia a Carter presentar-se a un segon mandat després de la finalització del primer, el 1975, per la qual cosa en va abandonar el càrrec va concentrar els seus esforços en la carrera presidencial. Quan va entrar en les primàries presidencials del Partit Demòcrata de 1976, molts van considerar que amb contava amb molt poques possibilitats enfront d'altres candidats més coneguts a nivell nacional. No obstant això, l'escàndol Watergate encara estava recent en la memòria dels electors, pel que el fet de no pertànyer a la classe política de Washington suposava un avantatge per a Carter. La posada en pràctica d'una estratègia intel·ligent li va permetre guanyar la nominació del Partit Demòcrata a la presidència dels Estats Units.

Signatura del Tractat SALT II entre Jimmy Carter Leonid Brejnev, 18 de juny de 1979, a Viena

En la campanya electoral, Carter va començar amb un important avantatge en els sondejos sobre el president republicà Gerald Ford, en part perquè l'indult d'aquest a Richard Nixon havia estat molt impopular. No obstant això, Ford va anar a poc a poc retallant les distàncies, ja que l'electorat seguia mostrant els seus dubtes davant un candidat tan poc conegut com Carter. Finalment, Carter va resultar vencedor en les eleccions del 2 de novembre de 1976, amb el 50,1% dels vots, mentre el seu rival Ford va obtenir el 48%. Així, es va convertir en el primer candidat del Sud Profund en ser escollit president des de 1848.

El seu mandat va estar marcat per importants èxits en política exterior, com els tractats sobre el Canal de Panamà; els Acords de pau de Camp David, tractat de pau entre Egipte i Israel; el tractat SALT II amb la URSS i l'establiment de relacions diplomàtiques amb la República Popular de la Xina. En política interior, el seu govern va crear els ministeris d'energia i educació i va reforçar la legislació sobre protecció mediambiental.

Des que va abandonar la Casa Blanca, s'ha dedicat a una labor de mediació en conflictes internacionals i a posar el seu prestigi al servei de causes humanitàries. L'any 2002 fou recompsensat amb el Premi Nobel de la Pau i s'ha distingit en literatura, sent autor de nombrosos llibres.