Art marcial
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
 |
S'es demandat de verificar l'ortografia o la gramatica d'aqueste article; lo podètz corregir en lo modificant. Se venètz d'apausar lo bendèl, clicatz sus aqueste ligam per crear la discussion.
S'es la redaccion o la presentacion que son de reveire, mercé de pausar lo modèl {{Redaccion}}. |
Una art marcial es un estil de combat, amb frequència orientat a la defensa personala. Dins l'us común, lo términ se referís als sistemas de combat desvolopats en tot lo mond.
Lo concèbte d'"art marcial" aparecièt per primiera vegada dins l'inglés dins l'edicion de 1920 del Takenobu's Japanese-English Dictionary coma una traducion del términ bu-gei o bu-jutsu que significa "art o resolucion dels asunts militars".
[Modificar] Introducion
En mots simples, los arts marcials son sistemas de lucha. Hay plan escòlas e estils d'arts marcials, mas totas compartisson un meteis objectiu: la defensa personala. Alguns, coma lo taiji quan tanben pòdon s'emplear per mellorar la salud e la forma coma flue lo qi.
Alguns arts marcials nacieron pas en Asia. Lo savate, per exemple, surgièt en Francia e los movements atletics de la capoeira venon del Brasil.
Plan arts marcials incluisson còps de punh (bòxa, karate), còps de pè (taekwondo, kick-boxing, karate), cogidas (judo, jujutsu, lucha), armas (iaijutsu, kendo, kenjutsu, naginatado, esgrima) o alguna combinason d'elements antes mencionats (varis estils de jujutsu).
Los arts marcials se dividisson en dos grands ensembles: los nomenats "arts marcials durs" coma lo karate e lo kick-boxing, que enfatizan l'ataca per derrotar l'adversari e los "arts marcials suavs" coma lo judo e l'aikido, que abordan l'oponent de biais mens agresiu, empleant la fòrça del autre per someterlo.
Es difícil de comparar l'efectivitat dels diverses arts existentes. Ultimament, se desvolòpan competicions coma l'Ultimate Fighting Champions dins los Estats Units o Pancrase al Japon, que tanben se coneisson coma "arts marcials mixtes" o torneus d'AMM. Si ben encara es per ver l'exit o fracas comercial d'aquestas practicas.
Los arts marcials se definisson d'aqueste biais: a través de l'istoria, al soldat dins lo camp batalha, l'unica cosa que le importava èra derrotar l'enemig que se le enfrentava. Que un estil siá suav o dur o cuántos puntos se consiguisson amb un còp son detalhs e temas de discusion que surgisson en tiemps de patz, quand èran combats còrs a còrs.
Los arts marcials son los arts de la guerra. Si l'objectiu principal en una competicion consistès en anotar puntos al favor de qualqu'un, alavetz sèm pas delante d'una art marcial mas d'un espòrt.
L'istoria dels arts marcials es extensa. La desvolopament dels sistemas de lucha data de quand l'hombre foguèt capatz de transmitir lo coneissença, junt amb las estrategias de guerra. Partida del material escrit mai ancian sul tema dat del sigle XV en Euròpa e l'autoria correspond a maestres notables, coma Hans Talhoffer e George Silver. Tanben aportaron a nòstres días transcripcions de textes encara mai ancians, uno dels que es un manuscrit nomenat I.33, que data de finals del sigle XIII.
Los artistas marcials difierisson amb respet al asunt deis competicions. Ciertes arts, coma la bòxa o lo muay Thai, dan atencion a las luchas de practica e a participar en competicions, pendent que las mai frecuentes d'aikido e krav maga rechazan las competicions. Las razons que sustentan aquestes puntos de vista son diversas. Plan dels arts competitivas argumentan que las competicions dan endrech a melloras e mai eficientas tecnicas. Çaquelà, ciertes estils no competitius sostienisson que las reglas amb los cuals se desvolòpan aquestas competicions afectan a la art e son pas representativas del que pòt ocurrir en una situacion real.
Dins los ultimos ans, se llevaron a términ intentos per revivir ciertes arts marcials consideradas istoricas. Exemples d'aquesta reconstrucion istorica dels arts marcials son lo pankration e l'escòla Shaolin, que a pas una tradicion continua.
[Modificar] Arts marcials asiaticas
- Borneu
- bersilat
- Birmania
- bando
- Corea
- Filipinas
- kali
- eskrima
- arnis
- Indonesia
- kuntao
- pencak silat
- tarung derajat
- Japon
- Tailandia
- Bòxa tailandés o Muay Thai o Thai boxing
- Vietnam
- Vinoệt V Đạo
- La China - totas los arts marcials chinas nomenats kung-fu, wushu, chuan fa o kuntao.
- Estils internos: neijia.
- hsing yi (hsing Y)
- pakua quan
- taiji quan
- Estils internos: neijia.
[Modificar] Arts marcials d'autres países
- Alemania
- Nindokai
- Brasil
- capoeira
- jujutsu brasilenh
- Egipte
- tahtib o esgrima de pals egipcia
- Espanha
- jueg del pal canari
- lucha canaria
- lucha leonesa
- Estats units
- hoja contact
- Jeet Kune Do
- kempo karate
- Francia
- Francombat
- savate
- Grecia
- lucha grecorromana
- pancraci o pankration
- Israel
- kravmaga
- Polonha
- combat 56
- karate-do tsunami
- kempo tai jutsu
- Rusia
- sambo
