Teòfanes Isàuric

De Viquipèdia

Teòfanes Isàuric o Isaaci o Confessor (Theophanes Isauricus o Isaacius, Θεόφανης fou un historiador bizantí continuador de l'obra de Jordi Sincel·le. Portava el seus malnoms per el seu origen pel nom del seu pare (Isaac) i per els seus sofriments pel culte de les imatges.

Va viure a la segona meitat del segle VIII i els primers 15 anys del segle IX. Era de família noble. El seu pare Isaac era prefecte dels aegeopelagitae, i la seva mare es deia Teodota. Va néixer el 758.

Un temps després, a la mort del seu pare, va entrar com assistent a la cort de Constantí V Coprònim. Encara molt jove es va haver de casar amb la filla del patrici Lleó, però el mateix dia del matrimoni els dos contraents van convindre en no consumar el matrimoni i a la mort de Lleó el 780 la noia es va retirar a un convent i el seu marit, que en els darrers anys havia exercit algun ofici públic, va passar al monestir a de Polychronium prop de Singriana a la baixa Mísia, i al cap d'un temps va anar a viure a l'illa de Calonymus, on va convertir unes terres heretades del seu pare en un monestir.

Va viure allí sis anys i després va tornar a la vora de Singriana, on va comprar unes terres a les que va donar el nom simplement d'Ager (῎αγρος i va fundar un altre monestir del que va esdevenir abat. El 787 va ser cridat al Concili de Nicea, on va defensar vehentment el culte de les imatges.

No torna a ser esmentat fins el 813 quan Lleó V de Bizanci l'armeni el va requerir a abandonar el culte de les imatges, i con que va refusar, i tot i que estava molt malalt, i després d'un període d'estira i arronsa, fou empresonat al final de 815 (o començament del 816) i al cap de dos anys desterrat a l'illa de Samotràcia on va morir als 23 dies d'arribar. Els seus partidaris li van donar el títol de Confessor i van demanar la canonització.

La seva obra comença el 277 i abraça un període de 524 anys fins el 811; esta arranjada en orde cronològic per anys; el original grec i una antiga traducció llatina s'han conservat.