Societat Castellonenca de Cultura
De Viquipèdia
Societat Castellonenca de Cultura és una entitat cultural fundada a Castelló de la Plana el 1920 per un grup d'erudits, escriptors i artistes castellonencs: Àngel Sánchez i Gozalbo, Manuel Betí, Joan Porcar, Lluís Revest i Corzo, Vicent Sos, Salvador Guinot, González Espressati i Casimir Melià. La seva finalitat d'impulsar la investigació i la publicació de treballs històrics, lingüístics i literaris. Tot i que tant els membres com els llibres escrits són oberts a tot l'àmbit del País Valencià i a d'altres Països Catalans, s'han especificat en la regió de Castelló.
Fins a la guerra civil espanyola hi participà els intel·lectuals més destacats del nord del País Valencià i esdevingué una de les entitats més sòlides i fecundes en el seu camp. El 1932 convocà l'Assemblea d'Escriptors Valencians que adoptà les normes gramaticals de l'Institut d'Estudis Catalans, conegudes com Normes de Castelló. Edita un Butlletí que és considerat com a una de les revistes erudites valencianes més importants. Ha publicat més de 200 llibres i opuscles.
Posteriorment hi han col·laborat Bernat Artola, Germà Colon, Arcadi Garcia, Honori Garcia, Carles Salvador i Josep Sánchez i Adell. Actualment forma part del Confederación Española de Centros de Estudios Locales (CECEL), centre vinculat al CSIC El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Sovint ha estat atacada pels sectors blavers que la consideren catalanista.
