Salou

De Viquipèdia

Salou (potser originariament S'alou)^{[cal citació]} és un municipi de la comarca del Tarragonès, creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir la independència administrativa de Vila-seca.

Al llarg del segle XX, Salou va convertir-se en un important centre turístic, condició que consolida actualment, en part, mercès al parc temàtic de Port Aventura, ubicat als afores de la població.

Taula de continguts 1 Història 2 Platges 2.1 Platja de Llevant 2.2 Platja de Ponent 2.3 Platja dels Capellans 2.4 Platja Llarga 2.5 Cala dels Llenguadets 2.6 Les cales del Cap de Salou 3 Serveis 3.1 Serveis Sanitaris i de Seguretat Ciutadana 3.2 Esportius 3.3 Oci i Cultura 3.4 Educació 4 Festes 5 Tradicions 6 Demografia 7 Vegeu també 8 Enllaços externs

[edita] Història

Segons la hipòtesi actualment acceptada, Salanrio (ciutat sanejada) fou fundada al segle VI aC pels grecs de la regió de Fòcida.

La primera font escrita que anomena la ciutat és l'"Ora Marítima", de l'escriptor romà Aviè (segle IV). Aquest llibre, basat en un text grec d'entre 530 i 500 aC, realitzava una descripció geogràfica del litoral mediterrani d'Hispània, de Gibraltar fins a Marsella.

Durant l'Imperi Romà, la ciutat passa a anomenar-se Salauris, i constitueix un dels ports mes importants de l' Hispània Citerior.

Amb la invasió musulmana, es produeix un progressiu despoblament i abandonament del territori.

La ciutat tornar a florir amb l'empenta catalana, atorgant-se al 1211 la jurisdicció del territori a l'arquebisbe de Tarragona.

Degut a les excepcionals condicions del port natural de Salou, la ciutat es converteix ràpidament en un dels ports més importants de la Corona d'Aragó, importància que durarà fins el segle XIX. En conseqüència, a petició del mercaders de Barcelona, Tarragona i Tortosa pels atacs del pirates sarraïns mallorquins a las flotes comercials catalanes, el 6 de setembre de 1229 el rei Jaume I concentra a Salou una esquadra catalano-aragonesa que partirà a la conquesta de Mallorca d'Abú Yahya, el gobernador almohade de l'illa.

Els saquejos pirates que atemorien la població portaren a que, l'any 1530, Pere de Cardona, Arquebisbe de Tarragona, ordenés construir la Torre Vella per defensar la vila.

A la guerra dels Segadors, durant el setge de Tarragona de 1641, la ciutat fou conquerida als castellans el 9 de maig, pocs dies després d'iniciar-se el setge.

L'any 1673, l'arquebisbat atorga els drets de la ciutat al municipi de Vila-seca.

La importància comercial del port de Salou continua durant el segle XVIII i començaments del XIX. L'any 1766 es beneeix l'església de Santa María del Mar. Al 1820 s'edifica la Capitania i la Nova Duana al carrer Barcelona. El 1858 s'inaugura el far, situat al Cap de Salou.

A principis del Segle XIX, el port de Salou entra en decadència i a mitjans del XIX és prohíbeix el seu funcionament. La ciutat comença un procés de conversió de port comercial a centre turístic i l' any 1863 s'autoritzen les casetes de bany a la platja de Ponent. L'any 1865 es posa en funcionament l'estació del ferrocarril. Al 1867 s'inaugura el conegut "Carrilet", el tramvia Reus-Salou, que porta els primers estiuejants a la vila.

Durant els anys vint és comencen a edificar els edificis modernistes del passeig de Jaume I, com els xalets "Bonet", "Loperena", "Marisol/Solimar", "Llevat", "Miarnau" i "Banús" disenyats per l'arquitecte i coŀlaborador de Gaudí, Doménec Sugranyes i Gras.

A partir dels anys 60's, Salou experimenta un espectacular creixement urbanístic provocat pel turisme. L'any 1965 s'erigeix el monument a Jaume I, símbol del Salou contemporani.

Als anys 70's, un ampli moviment popular promourà el procés de segregació de Salou de Vila-seca, que culminarà el 30 d'octubre del 1989 amb una sentència del Tribunal Suprem que concedeix la independència administrativa de Salou.

Al 1995, com a cim del desenvolupament urbanístic de Salou, es construeix el parc temàtic de Port Aventura a les afores de la localitat.

[edita] Platges

Salou compta amb quatre platges i algunes cales petites.

[edita] Platja de Llevant

Aquesta és la platja principal de Salou ja que es troba al cor de la ciutat. Té una longitud d'uns 1200 metres.

[edita] Platja de Ponent

Amb uns 1000 metres d'extensió, aquesta és la segona platja de Salou.

[edita] Platja dels Capellans

Situada al centre de la zona turística té 200 metres.

[edita] Platja Llarga

Una gran platja amb poca gent.

[edita] Cala dels Llenguadets

Cala tranquiŀla que es troba una mica apartada del nucli urbà.

[edita] Les cales del Cap de Salou

El Cap de Salou és una zona plena de petites cales: Cala Morisca, Cala de la Vinya, Cala de la Font, Cala de la Penya Tallada i Cala els Crancs.

[edita] Serveis

[edita] Serveis Sanitaris i de Seguretat Ciutadana

• Policia Local
• Guàrdia Civil
• Centre Assistència Primària Salou
• Servei de Vigilància, Salvament i Socorrisme a les platges
• Jutjat de Pau

[edita] Esportius

• Pavelló Municipal d'Esports
• Estadi Municipal
• Piscina Municipal
• Zona esportiva de Platja

[edita] Oci i Cultura

• Centre d'Art Torre Vella
• Biblioteca Pública Municipal
• Masia Catalana
• Escola Municipal de Música
• Centre cívic
• Oficina Local de Català
• Teatre Auditori de Salou - TAS
• Palau de Congressos
• Unitat d'Escolarització Compartida
• Escola Oficial d'Idiomes

[edita] Educació

• CEIP Europa
• CEIP Santa Maria del Mar
• CEIP Salou
• CEIP Salou II
• Escola Elisabeth
• IES Jaume I
• IES Salou
• Llars d'Infants = Cavallet de Mar, Nou Esplai i Judovic.
• Centre Obert "Dofí Màgic"-Espai Jove

[edita] Festes

• Cos Blanc (Festa major d'hivern, 1ª setmana de febrer)
• Nits Daurades de Salou (Festa major d'estiu, setmana del 15 d'agost)
• Festa del Rei Jaume I (7 de setembre)
• Festa de la Segregació (30 d'octubre)

[edita] Tradicions

"Calada de les Malles de Sant Pere" (tirar l'art), Forma tradicional de pesca artesana efectuada per la "Societat de Pescadors de Santa Maria del Mar de Salou".

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 8.277 9.631 10.708 11.499 13.059 15.360 18.238 22.162 -

1990- : població de dret (més info.)

[edita] Vegeu també

• Costa Daurada
• Port Aventura
• Club de Futbol Sala Laguna

[edita] Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salou

editar	Municipis del Tarragonès
Altafulla | el Catllar | Constantí | Creixell | el Morell | la Nou de Gaià | els Pallaresos | Perafort | la Pobla de Mafumet | la Pobla de Montornès | Renau | la Riera de Gaià | Roda de Barà | Salomó | Salou | la Secuita | Tarragona | Torredembarra | Vespella de Gaià | Vila-seca | Renau | Vilallonga del Camp