Pneumònia
De Viquipèdia
| ICD-10 | J12., J13., J14., J15., J16., J17., J18., P23. | |||
|---|---|---|---|---|
| ICD-9 | 480-486, 770.0 | |||
| DiseasesDB | 10166 | |||
| eMedicine | topic list | |||
| MeSH | C08.381.677 | |||
|
||||
La pneumònia és una malaltia infecciosa que afecta als pulmons i es caracteritza per l'aparició sobtada de febre amb dolor agut pleural, dificultat respiratòria i acompanyada d'esputs.
La pneumònia inflamatòria més freqüent sol ésser, generalment aguda. Segons l'extensió topogràfica del procés, poden ésser: lobel·lars, segmentaries i intersticials. D'acord amb aquesta, classifiquem en primàries que són les bacterianes, víriques, micòtiques i al·lèrgiques. Les secundàries a malalties circulatòries, a lesions bronquials, inflamacions tòxiques i a superinflamacions bacterianes. Les més freqüents als infants són les víriques, en canvi als adults les que més afecten són les bacterianes, les quals es produeixen per pneumococs, estafilococs, estreptococs, Haemophilus influenzae i Klebsiella pneumoniae. Per als diagnòstics es molt important l'historial clínic. El diagnòstic etiològic és basat en la identificació del germen. El tractament a seguir ha d'ésser causat i simptomàtic.
[edita] Causes
La pneumònia té diverses etilogies:
- Diversos bacteris, com Streptococcus pneumoniae, Micoplasma i Chlamydia, distints virus, fongs, Pneumocystis jiroveci.
- En nounats les pneumònies solen ser causades per pneumococs, Staphylococcus aureus i ocasionalment bacils gram negatius.
- En lactants (1 mes a 2 anys) i pre-escolars (2 anys a 5 anys): el principal patogen bacterià és Streptococcus pneumoniae, a més ocasionalment és causada per Chlamydia trachomatis i per Mycoplasma pneumoniae.
- En nens majors de 5 anys: Streptococcus pneumoniae i Mycloplasma pneumoniae.
- En inmunocompromesos: bacteris gram negatius, Pneumocystis jiroveci, citomegalovirus (CMV), micosis, i Micobacterium tuberculosis. En ocasions es pot presentar pneumònies per bacteris anaeròbics, en el cas de persones amb factors de risc per a aspirar contingut gàstric als pulmons, en aquest cas hi ha un risc significatiu d'aparició d'abscessos pulmonars.
- En pneumònies nosocomials: Pseudomonas aeruginosa, fongs i Staphylococcus aureus.
- En persones adultes: Streptococcus pneumoniae i virus influenza.
- En casos de pneumònia atípica: Legionella pneumophila,Chlamydia pneumoniae, Mycoplasma pneumoniae i alguns virus.
[edita] Definició
Inflamació dels bronquis fins i dels sacs alveolars dels pulmons a conseqüència d'una infecció viral o bacteriana, per regla sorgeix com una complicació d'altres malalties pulmonars que no van ser ateses apropiadament. És una de les primeres causes de mort infantil entre menors d'1 (un) any d'edat, però també implica un seriós risc per a persones majors de 62 anys. Tradicionalment s'ha dividit en pneumònia intersticial o pneumonitis per a les pneumònies d'origen viral, i pneumònia per a les infeccions que comprometen el parènquima pulmonar (alvèols), l'origen dels quals és predominantment bacterià. En els últims anys s'ha utilitzat el terme pneumònia atípica a les pneumònies causades per virus, per Micoplasma i per Chlamydias, les manifestacions solen ser diferents a les d'una pneumònia bacteriana típica i les troballes radiològiques no solen correspondre amb les troballes clíniques. Altra classificació més utilitzada és dividir-la d'acord al seu lloc d'adquisició; en pneumònia adquirida en la comunitat i pneumònia nosocomial (hospitalària), ja que aquest és el factor primordial a part de l'edat per a triar el tractament mèdic adequat. Es defineix a la pneumònia adquirida en la comunitat com la que es presenta en persones sense antecedents d'hospitalització, residència en llars de cura crònica o subjectes a procediments mèdics invasius en els últims 14 dies. Els factors de risc per a pneumònia en menors d'edat són: pes baix al néixer, cardiopaties, malformacions congènites, presència de tumors, desnutrició, infecció pel virus d'immunodeficiència humana, baix nivell socio-econòmic, exposició al fum del tabac, reflux gastroesofàgic (reflux del contingut estomacal a l'esòfag per incompetència de l'esfínter esofàgic), fibrosi quística, seqüeles neurológiques i antecedent d'hipòxia perinatal (persona que al moment del naixement sofreix asfíxia com complicació del part). Els factors de risc en adults són: tabaquisme, alcoholisme, diabetis, malaltia pulmonar obstructiva crònica (malaltia en què hi ha perduda dels alvèols pulmonars com conseqüència del consum de cigarrets i exposició al fum de llenya principalment), bronquièctasis, lesions per trauma, lesions en la pell (els bacteris que provoquen abscessos en la pell poden viatjar per la sang i establir-se en els pulmons, provocant la malaltia), alteracions de la consciència (per la falta de reflexos protectors com la tos, es pot aspirar el contingut de l'estómac als pulmons), trastorns de la deglució, fibrosi quística, malalties cròniques i immunosupressió.
