Pèrgam
De Viquipèdia
Pèrgam (llatí Pergamum o Pergamus, grec Pergamon) fou una una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caicos (Caicus), prop del lloc on rebia als rius Selinos (Selinus, que passava per la ciutat) i Celtios (Celtius). Es comunicava amb la mar a travès del riu Caicus que era navegable. Fou la capital del regne del mateix nom.
Xenofont es el primer que l'esmenta i diu que era un fortalesa molt ben situada per la seva defensa. Els seus habitants suposaven ser descendents dels arcadis emigrats a l'Àsia Menor sota l' heraclida Telefos. El nom de Pergamos corresponia a un fill de Pirros i d'Andromaca. Fou la capital del regne de Teuthrània.
Va pertànyer a Pèrsia i després a Macedònia, i a la mort d'Alexandre el Gran va passar aviat a Lisímac de Tràcia que la va triar per dipòsit dels seus tresors valorats en 9000 talents, confiant el govern a Fileteros de Tion, un eunuc amic seu que el 283 aC es va revoltar i es va fer independent originant el Regne de Pèrgam.
Vegeu: Regne de Pèrgam
El darrer rei Àtal III Filomètor va deixar per testament el regne al senat i al poble de Roma (133 aC). El seu fill natural, Èumenes II, es va revoltar i va reclamar el tron, però fou derrotat (130 aC) i fet presoner. El regne va esdevenir la província romana d'Àsia.
Vegeu: Àsia (província romana)
Sota domini romà Pèrgam fou una ciutat important i rica. Plini el Vell l'esmenta com "longe clarissimum Asiae Pergamum". Fou capital d'un dels districtes de la província.
En el període cristià fou seu d'un bisbat. Va entrar en decadència en el període bizantí però la ciutat no va desaparèixer i encara existeix sota el nom de Bergamah. Té nombroses ruïnes, especialment les muralles, un temple dedicat a Asclepi a les afores de la ciutat, el palau reial, el pritaneum, el teatre, el gimnàs, un estadi, un amfiteatre i altres edificis.
