Nuceria Alfaterna

De Viquipèdia

Nucèria Alfaterna o Nucèria de Campània fou una ciutat de Campània a uns 25 km al sud-est de Nola, a la vora el riu Sarnus i a 15 km de la seva desembocadura. El nom d'Alfaterna es suposa que el portava perquè fou la capital d'un poble anomenat alfaterni que esmenta Plini com un poble de Campània; a les monedes apareix el gentilici com Nucerini Alfaterni (Nucerinum Alafaternum).

Apareix a l'història el 315 aC durant la segona guerra samnita quant la ciutat era amiga i aliada de Roma, però va abandonar l'aliança i es va posar al costat dels samnites. El 308 aC fou castigada per el cònsol Fabius que va envair el seu territori i va assetjar la ciutat, i la va obligar a sotmetre's.

Torna a aparèixer a la segona guerra púnica, el 216 aC, quant Anníbal, després de fracassar davant Nola, la va atacar i assetjar i la ciutat es va rendir per gana; la ciutat fou saquejada i destruïda i els habitants van fugir a altres llocs de Campània. Els romans els van restaurar a la ciutat el 210 aC però com que estava destruïda es van fixar a Atella, els habitants de la qual foren transferits a Calàtia. Tot i així Nucèria fou repoblada i apareix mes tard com una ciutat important amb un territori fins a la costa i Ciceró l'esmenta com una de les principals ciutats de Campània.

El seu territori fou assolat pel cap italià C.Papius a la guerra social (90 aC) i segons Florus fou presa i saquejada. El 73 aC fou presa i saquejada per Espàrtac. Appià diu que fou donada als veterans dels triumvirs però el Liber Coloniarum diu que no fou colònia fins al temps d'August.

Mes tard es va dir Nuceria Constantia. Ptolemeu confirma que tenia rang de colònia i Tàcit diu que va rebre una nova colònia sota Neró. Poc després els colons de Nucéria i els de Pompeia es van enfrontar violentament.

La ciutat va seguir existint però ja no torna a ser esmentada fins al segle IV, als itineraris.

El 533 es va lliurar prop de Nucèria, a la vora del riu Sarnus, la batalla decisiva entre el bizantí Narsès i el rei Teies que va posar fi a la monarquia ostrogoda.

Al començament de l'època cristiana fou seu episcopal.

Modernament es va dir Nocera dei Pagani degut a que el segle XIII hi foren establerts per l'emperador Frederic II colons sarrains (considerats pagans). Com a resta antiga nomes hi ha una església que probablement fou abans un temple.