Mitocondri
De Viquipèdia
El mitocondri és l'orgànul cel·lular eucariota que subministra la major part de l'energia necessària per a l'activitat de les cèl·lules animals. Els mitocondris, per tant, actuen com a centrals energètiques de la cèl·lula i sintetitzen ATP a expenses dels carburants metabòlics (glucosa, àcids grassos i aminoàcids). Els mitocondris presenten una membrana exterior permeable a ions, metabolits i molts polipèptids. Això és degut a què conté proteïnes que formen porus o canals com l'anomenada porina o VDAC (canal aniònic dependent de voltatge), que permeten el pas de molècules de fins a 10 kDa i de diàmetres de 20Å. Una d'aquestes proteïnes, especialment important, és UCP1, encarregada de la generació de calor en el teixit adipós marró de diversos animals. La membrana mitocondrial interna presenta replecs dirigits a l'interior anomenats crestes mitocondrials que contenen entre altres, tres grups funcionals de proteïnes:
- Les proteïnes que transporten els electrons a l'oxigen molecular (cadena respiratòria).
- Un complex enzimàtic, l'ATP sintetasa que catalitza la síntesi d'ATP (fosforilació oxidativa).
- Proteïnes transportadores que permeten el pas d'ions i molècules a través de la membrana interna.
Una característica molt peculiar dels mitocondris és el seu origen matern, és a dir, que provenen exclusivament de la mare, ja que només l'òvul aporta mitocondris a la cèl·lula original. Com que el mitocondri té el seu propi ADN, és a dir, el seu propi genoma mitocondrial, podem dir que aquesta informació passa de generació en generació exclusivament a través de les dones. Malgrat això hi ha estudis que indiquen que podria ser transmès ocasionalment pel pare (Schwartz and Vissing, 2002).
Evolutivament els mitocondris tenen un origen bacterià, a partir d'un alfa-proteobacteri que va establir una endosimbiosi amb una altra cèl·lula hoste ancestral.
Cèl·lula | ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
||||||||
· |