Miquel II

De Viquipèdia

Miquel II Balb Μιχαὴλ ὁ Τραυλός) o Miquel II el Tartamut fou emperador bizantí del 820 al 829.

Era d'origen baix i havia nascut a Amorium. Va treballar als estables de la seva ciutat natal a la seva joventut i era ignorant i analfabet; després va entrar a l'exèrcit i pel seu fort caràcter i la seva imprudència es va destacar aviat. Un dels seus superiors l'apreciava tant que li va donar una filla de nom Tecla en matrimoni.

Fou lleial al general Bardanes als ulls del qual va fer nombrosos actes que el van distingir, i que el va ascendir, tot i el seu defecte al parlar; aviat va destacar com un dels millors generals grecs. L'emperador Lleó V de Bizanci va deure el seu ascens al suport de Miquel Balb i per això li va donar les més altes magistratures de l'estat.

Com que Miquel va censurar a l'emperador aquest es va ofendre i el va enviar a Àsia com a dux d'Orient, però aviat el va cridar per por d'una revolta. Miquel no va callar i va continuar criticant a l'emperador i l'emperadriu, i Lleó el va tornar a enviar a Àsia amb l'encàrrec d'inspeccionar les tropes, però Miquel es va negar a marxar i es va unir als desafectes que estaven preparant una revolució per enderrocar a Lleó.

El complot fou descobert quan fou revelat per Joan Hexàbul (un alt funcionari) i Miquel fou encausat per alta traïció i fou condemnat a ser cremat viu. El dia que havia de ser cremat era Nadal i l'execució es va posposar al dia següent i en aquest dia els seus companys de conspiració van donar el cop d'estat que va acabar amb la mort de Lleó i la proclamació de Miquel II que fou presentat al públic encara lligat amb les cadenes del seu empresonament.

El seu primer acte fou ordenar la castració dels quatre fills de Lleó. Nominalment iconoclasta, va aturar la persecució dels iconoduls als que va permetre el retorn, incloent l'antic patriarca Nicèfor I de Constantinoble i Teodor Estudita. Una de les seves víctimes fou el futur patriarca Metodi I de Constantinoble.

Un fidel de Lleó, Tomàs l'Eslau, comandant en cap de les forces d'Àsia, es va revoltar i es va aliar amb els àrabs; el 821 Tomàs fou proclamat emperador a Antioquia i coronat pel patriarca. Tomàs es presentà com el campió dels pobres, va reduir les taxes i deia ser l'emperador Constantí VI que havia sobreviscut a l'operació de ser cegat, però en realitat era un eslau (altres fonts diuen "un antic esclau") que havia ascendit a l'exèrcit; com que no tenia fills va adoptar un jove desconegut que fou proclamat august, i al capdavant d'un exèrcit de vuitanta mil homes va marxar contra Constantinoble. No tots els themes d'Àsia li van donar suport però si el thema naval.

El seu fill adoptiu fou mort a la vora de l'Hel·lespont i Tomàs va adoptar llavors a un antic monjo, que portà el nom d'Anastasi; després va creuar l'Hel·lespont i va assetjar Constantinoble. Miquel va fer front al perill com va poder; com que no es podia enfrontar a forces superiors en camp obert es va parapetar al darrera de les muralles de la ciutat; quan Tomàs va provar un atac general el 822 fou rebutjat amb fortes pèrdues. Tomàs es va retirar a Tràcia però va tornar a iniciar el setge el 823 per terra i mar i la seva flota va derrotar a la flota imperial.

Gregori Pterotes, un antic general de Lleó V amb gran influència, desterrat per Miquel a Samos, va sortir del seu exili i es va unir a la revolta. Però l'exèrcit de Tomàs cada vegada donava més mostres de descomposició i Gregori el va abandonar i es va decidir passar al camp de Miquel emportant-se amb ell a diversos comandaments rebels. En la seva fugida foren detectats per Tomàs, i executats.

Tomàs va intentar un nou assalt al Corn d'Or amb 350 vaixells, però Miquel el va poder rebutjar altre cop i destruir bona part de la flota atacant. Tampoc per terra va tenir èxit Tomàs, defensada per l'emperador, el seu fill i associat Teòfil, i els generals Olbiè i Catacil entre d'altres. Però Tomàs romania a la vora de la ciutat. En aquest moment Miquel va rebre l'oferta del rei dels búlgars, Mortagon (Ormutag), per una aliança contra els rebels que Miquel va refusar.

Però el rei búlgar va venir tanmateix en el seu ajut i els búlgars van derrotar a Tomàs, que va aixecar el setge i es va retirar a Tràcia. Miquel va iniciar la ofensiva i va assetjar a Tomàs a Arcadiòpolis (Lüleburgaz) I Tomàs es va haver de rendir (octubre) i fou executat. Després de ser torturat Tomàs va demanar a l'emperador de matar-lo I aquest li va exigir de revelar el nom dels seus còmplices a la cort, però Joan Hexàbul li va dir a l'emperador si creuria abans un rebel que els seus amics i finalment Miquel II el va fer tancar a una presó on va morir als set dies. Els seus principals col·laboradors foren severament castigats.

Aquestes lluites foren aprofitades pels àrabs andalusins dirigits per Abul Hafiz per ocupar Creta (40 vaixells i 1000 homes) el 824. Miquel hi va fer una expedició el 826 però no va poder recuperar el cap de pont àrab i el 827 els musulmans es van apoderar de l'illa. Creta fou anomenada des llavors Candia per Candax, la nova capital. El 827 els àrabs van envair Sicília aprofitant conflictes civils (el mateix governador Eufemi va convidar als aglàbides) van assetjar Siracusa, d'eon foren rebutjats el 829. També els serbis van ocupar Dalmàcia.

Mentre el 823 l'emperadriu Tecla havia mort i Miquel es va casar amb Eufrosina, filla de Constantí VI, enllaç que va trobar l'oposició del clergat ja que Eufrosina havia estat monja. El 824 va renovar l'aliança amb els francs amb una ambaixada a Lluís el Pietós a Rouen, tot i que l'emperador bizantí no reconeixia el títol imperial del franc al que reconeixia només com "emperador dels francs i longobards".

Va morir de mort natural el 1 d'octubre del 829 i el va succeir el seu fill Teòfil. Tot i que no tenia simpaties entre el clergat que el pintaven com un ignorant i pagès, fou un home d'estat competent i bon administrador; les seves reformes militars van permetre després l'ascendència dels bizantins sobre els abbàssides.