Metafísica
De Viquipèdia
La metafísica és la branca de la filosofia que investiga els principis de la realitat a un nivell d'abstracció que trascendeix el de qualsevol altra disciplina. Investiga els fonaments (causes i “primers principis”), les estructures més generals, el sentit i la finalitat tota realitat i tot ésser. Té moltes similituds amb l'altra branca de la filosofia anomenada ontologia.
Taula de continguts |
[edita] Origen i sentit del terme
El nom prové d'Andrònic de Rodes que, en classificar les obres d'Aristòtil, col·locà les d'ontologia després de les de física.
Es dividia tradicionalment en ontologia, teologia i ciència universal.
S'ocupa del sentit de les coses, de l'essència del que envolta l'ésser humà, de la realitat no perceptible, de les lleis primeres i els orígens del món, de l'esperit....
Els problemes tradicionals de la metafísica avui s'han dividit en altres branques del saber, com la ciència, la filosofia del llenguatge, etc. però hi ha qüestions que romanen dins del seu camp. Avui dia a vegades s'empra la paraula en un sentit despectiu per referir-se a coses poc reals, massa volàtils, discursos buits.
[edita] Història de la metafísica
[edita] L'Antiguitat
Les primeres especulacions filosòfiques gregues són metafísiques en tant que es pregunten pel principi de tot (l'arché presocràtic). El dualisme, que dividí la realitat en món sensible i món intel·ligible, fou fundamental per a la metafísica (que seria l'estudi d'aquest segon món, formulat per Plató i que pervivirà amb altres noms). Els escèptics van ser els primers a criticar el terme i el que designava. La seva pugna amb els estoics per aquesta qüestió dividirà els filòsofs posteriors en dos corrents que no van ser unificats fins a Kant.
[edita] L'edat mitjana i moderna
A l'època medieval la metafísica es confon gairebé del tot amb la teologia i el debat central es desplaça del principi primer (que per als creients és evident que equival a Déu) a la pugna entre fe i raó.
El criticisme torna amb l'edat moderna, justament per oposició a aquesta equivalència amb la teologia. Els canvis en la representació del món (heliocentrisme) fan qüestionar també el paper de Déu i de l'ànima, ja que l'ésser humà ja no es veu com el centre i fi de tota creació. Spinoza va ser un dels autors que va reformular la metafísica, fent que sobrevisqués al segle XVII.
Chritian Wolff va dividir-la en dues parts, l'ontologia i l'específica, subdividida al seu torn en cosmologia, psicologia i teologia. Aquesta divisió del coneixement i el seu mètode van influir en Kant, qui va dividir la realitat en fenòmen i noümen, decretant que tot el pertanyent al noümen era objecte d'estudi de la metafísica.
[edita] Període contemporani
El segle XIX va veure un auge de l'ateisme que va influir en el criticisme a la disciplina, amb autors com Nietzsche. Per contra, altres filòsofs com Hegel o Schopenhauer van provar de defensar la validesa del camp d'estudi, fent més èmfasi en qüestions com la història, l'ètica i l'etern problema de la llibertat per superar un excessiu ancoratge en la idea de Déu i la creació. El treball d'exègesi protestant sobre la Bíblia, reivindicant el seu caràcter metafòric, va reconciliar la religió amb la ciència, separant els seus camps d'actuació de manera definitiva.
L'existencialisme té un fort component metafísic, en tant que es pregunta pel sentit de la vida, una forma de reflexió molt comprensible després de les dues Guerres Mundials del segle XX. Destaca el paper de Louis Lavelle i Heidegger. El positivisme s'erigeix com el principal corrent crític de l'època.
En les darreries del segle XX, el gir lingüístic de la filosofia ha desplaçat gran part dels temes metafísics a la semàntica. La física quàntica ha estat vista per molts autors com la síntesi definitiva entre metafísica i ciència, fins i tot a nivell terminològic (ja que les metàfores i descripcions quàntiques són força properes a les emprades per la metafísica clàssica).
[edita] Autors especialment dedicats a la metafísica
- Parmènides
- Aristòtil
- Kant
- Hegel
- Tomàs d'Aquino
- Heidegger
- Plató
- Sant Agustí
- Neoplatònics
- Leibniz
- Spinoza
