Ludwig von Mises
De Viquipèdia
Ludwig Heinrich Edler von Mises (Lemberg, 29 de setembre de 1881 - Nova York, 10 d'octubre de 1973), va ser un noble, economista i filòsof social austrohongarès, considerat el degà de l'Escola Austríaca d'Economia.
Taula de continguts |
[edita] Vida
[edita] Joventut
Va néixer a Lemberg, capital de Galitzia en l'antic Imperi Austrohongarès (actualment dividida entre Polònia i Ucraïna) fill d'Arthur von Mises (enginyer de ferrocarrils i funcionari públic) i Adele Landau von Mises. El seu germà menor, Richard von Mises va ser un famós físic. La família Mises es va mudar a Viena sent Ludwig nen. El 1892 va ingressar en l'Akademisches Gymnasium, on va rebre una educació humanista. Va ser company d'Hans Kelsen. Des de primerenca edat Mises es va interessar per la Història i la Política. Després de graduar-se el 1900, va començar estudis de Dret i Administració Publica a la Universitat de Viena.
[edita] Educació universitària i influències
Sota la direcció de Carl Grünberg, Mises va començar sent un exponent de l'anomenada Escola Històrica d'Administració Publica, que donava major importància a la recerca de dades que a l'anàlisi teòrica. Però a la tardor de 1903 va llegir l'obra 'Principis d'Economia Política' de Carl Menger, text fundacional de l'escola econòmica austríaca. El llibre li va portar a buscar un enfocament més teòric, i en els anys successius va aprofundir els seus estudis de teoria econòmica, especialment al seminari d'Eugen von Böhm-Bawerk, exministre de Finances i campió de l'Escola Austríaca.
Mises es va graduar el febrer de 1906. Va ingressar com a funcionari en l'Administració financera austríaca, però després d'uns quants mesos va abandonar disgustat per l'excessiva burocràcia. Durant els dos anys següents va treballar com a passant en un bufet i va fer classes d'economia. El 1909, va començar a treballar a la Cambra de Comerç i Indústria de Viena, on va continuar els següents vint-i-cinc anys. La Cambra era una organització semigovernamental i a través de les seves publicacions Mises va exercir una influència considerable en la política austríaca.
El 1912 va publicar 'Teoria dels diners i el crèdit', obra en la qual aplicava la Teoria de valor de Carl Menger als diners i presentava una nova teoria del cicle dels negocis en la qual les crisis eren provocades per la distribució inadequada dels recursos a causa de la inflació. Va demostrar que la quantitat de diners en l'economia no era neutral i que el seu augment tenia efectes redistributius.
[edita] Primera Guerra Mundial
Durant la I Guerra Mundial va servir com oficial a l'artilleria austrohongaresa i va ser assessor econòmic en el Departament per a la Guerra. L'experiència que va obtenir de les realitats de la guerra li van servir per desenvolupar les seves teories sobre l'intervencionisme estatal. L'últim any de la guerra va rebre el prestigiós nomenament de professor extraordinari a la Universitat de Viena.
[edita] Postguerra
Després de la guerra va participar com a adjunt en el govern austríac ocupant-se d'assumptes financers concernents als assumptes exteriors. El seu principal assoliment durant aquesta època va ser convèncer el seu antic amic Otto Bauer, líder del partit socialista, de no intentar un cop d'estat bolxevic. També va escriure un llibre explicant el col·lapse de l'Imperi Austrohongarès. En 'Nació, Estat i Economia' (1919) afirmava que l'imperialisme germànic era conseqüència de l'aplicació del poder de l'Estat per resoldre els problemes de les comunitats multiculturals d'Alemanya i Àustria.
[edita] Neoliberalisme
Posteriorment publica 'Socialisme: una anàlisi econòmica i sociològica' (1922) on va afirmar que el sistema comunista no podia ser eficient ja que li faltava el mecanisme de preus que feia que la distribució dels recursos fos l'adequada com succeïa en el sistema capitalista. Aquest llibre va tenir gran influència sobre l'anomenat "moviment neoliberal".
Durant els anys vint, des del seu lloc, Mises va lluitar reeixidament contra la inflació i va utilitzar la seva influència per aconseguir les reformes monetàries i financeres d'Àustria el 1922. No va poder impedir, no obstant això, el constant augment de les regulacions estatals que, segons la seva opinió, deterioraraban les finances públiques. Això li va portar a teoritzar que l'intervencionisme per part del govern era totalment contraproduent. Va excloure com a solució possibles terceres vies i va defensar el laissez-faire com a únic remei. El 1927, va publicar una concisa presentació de la seva política filosòfica utilitària en 'Liberalisme'.
A finals dels anys vint va publicar una sèrie d'articles sobre el caràcter epistemològic de la ciència econòmica. Mises va afirmar que la ciència econòmica no podria ser refutada o verificada a través de les dades observables. L'Economia seria una ciència en la qual predominaven els judicis a priori igual com les matemàtiques, la lògica o la geometria. No obstant això, l'Economia seria part d'una ciència social major, la Praxeología.
[edita] Emigració
El 1940 va haver de fugir d'Europa per temor a ser capturat pels nazis. Es va instal·lar a Nova York i va rebre la ciutadania nord-americana el 1946. Des de 1945 va ser professor de la Universitat de Nova York
[edita] Libertarianisme
Mises va ser, amb la seva renovació del liberalisme clàssic a través de l'Escola Austríaca d'Economia, un dels principals mentors espirituals del libertarianisme i la seva obra 'L'acció humana' (1949) va exercir gran influència en intel·lectuals d'arrelam austríac com Friedrich Hayek, Murray Rothbard, Hans Sennholz, George Reisman, Ralph Raico, Leonard Liggio, Tibor Machan, Peter Boettke, Roger Garrison, Joseph Keckeissen, Jesús Huerta de Soto, Israel Kirzner, José Luis Tapia Rocha i Alberto Mansueti.
Però també va ser vital per a economistes no pertanyents a la seva escola (la majoria d'ells Premis Nobel) i pensadors d'àrees molt diferents: Max Weber, Joseph Schumpeter, Oskar Lange, Henry Simons, Lionel Robbins, Maurice Allais, Milton Friedman, John Hicks i la llista segueix fins a l'actual economista experimental Vernon Smith entre tants d'altres. Von Mises va morir el 1973 en l'hospital St. Vincent de Nova York.
[edita] Relació amb Ayn Rand
Per intermediació d'Henry Hazlitt (periodista econòmic autor del librito clàssic La economia en una lliçó), Ludwig von Mises va conèixer a la cèlebre filòsofa i escriptora objetivista Ayn Rand, de qui ja havia llegit El deu, havent-li agradat molt. Ayn Rand, que ja tenia una certa notorietat pública als Estats Units, va començar una campanya concertada per donar a conèixer l'obra de Von Mises: va publicar recensions dels seus llibres, el va citar als seus articles i discursos, va assistir a diverses conferències de Mises i, en final, va recomanar la seva lectura als seus seguidors. Diversos economistes han afirmat que és en part gràcies als esforços d'Ayn Rand el que l'obra de Mises hagi arribat a la seva audiència. (Font: The Passion of Ayn Rand, de Barbara Branden)
[edita] Obres més importants
- La teoria dels diners i del crèdit (1912)
- El socialisme (1922)
- Crítica de l'intervencionisme (1929)
- Problemes epistemològics de l'economia (1933)
- Govern omnipotent (1944)
- Burocràcia (1944)
- L'acció humana (1949)
- precedida per Nationalökonomie (1940)
- Teoria i història (1957)
- El fonament últim de la ciència econòmica (1962)
