Loess

De Viquipèdia

Loess (paraula d'origen alemany en la variant de Suïssa) és un tipus de sòl.

[edita] Composició

Les partícules que formen el loess són de gra molt fi (diàmetre inferior a 0'05 mm) anguloses i formades de quars, feldspat, horblenda, mica, carbonat de calç i de vegades també argila.

[edita] Època de formació i acumulació de loess

Es va formar al Plistocè en les regions properes a una glacera el llim del front de les quals va ser transportat pels vents del Sud i de l'Est.

A la Xina l'origen és diferent ja que el loess va ser transportat pel vent des de les regions desèrtiques de l'interior i dipositat més a l'est.

Els dipòsits de loess són de color groguenc sense estratificar. El gruix és variable des de 1 metre en alguns llocs d'Estats Units a 90 metres com a màxim a la Xina. També es troben dipòsits de Loess de menor extensió a Europa central, l'estepa russa i Argentina.

[edita] Fertilitat del loess

Tenen fama de ser terres fèrtils però a la vegada estan molt subjectes a l'erosió eòlica i hídrica. Sembla que la fertilitat és deguda a la gran capacitat de bescanvi catiònic i a la gran facilitat en disposar d'aigua per part de les arrels. A les praderies d'Estats Units estan recobertes per una lleugera capa rica en matèria orgànica que fa a les terres fèrtils però si desapareix aquest estrat perden la fertilitat.

Moltes terres loèssiques d'Europa s'han dedicat tradicionalment al conreu de cereals.