Llengua guanxe
De Viquipèdia
|
' |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | |
| Regió: | Illes Canàries |
| Parlants: | extinta |
| Rànquing: | |
| Classificació genètica: | Llengües berbers |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Illes Canàries, |
| Regulat per: | - |
|
|
|
| ISO 639-1 | |
| ISO 639-2 | berl |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | gnc |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
El guanxe canari o la llengua guanxe (potser del berber u acex (fill jove), o bé del mateix guanxe wan chinet, home de Chinet, nom donat pels nadius a l’illa de Tenerife). era la llengua parlada pels guanxes, els habitants originals de les Illes Canàries. Actualment està extingida del segle XVIII, si bé pot ser que petites comunitats el seguissin emprant fins al segle XIX. La denominació guanxe per a referir-se a aquest llenguatge no seria del tot correcta, doncs aquest terme faria referència tan sols a la illa de Tenerife en l'època que es parlava, encara que en l'actualitat s'entengui per aquest terme al conjunt dels antics habitants de Canàries abans de la cristianització i l'occidentalizació. Altres denominacions possibles són llengua prehispànica canària, parla dels antics canaris o amazigh insular, terme aquest últim utilitzat pel filòleg i historiador Ignacio Reyes García.
El coneixement d'aquest llenguatge és escàs, bàsicament unes quantes frases i paraules anotades pels primers exploradors espanyols, a més d'una àmplia toponímia. Per les restes lingüístiques que va poder trobar el lingüista canari Francisco Artiles en el llenguatge dels pastors de cabres de Lanzarote i Fuerteventura s'ha determinat que es tractava d'una llengua berber. Aquest lingüista va redactar un diccionari anomenat Teberite amb 12.000 paraules d'origen guanxe.
Per part de grups d'independentistes canaris es promou l'ús de la llengua berber com a llengua guanxe malgrat que no sigui exactament aquesta varietat dialectal continental la parlada en temps antics a les Illes Canàries.
