I vespri siciliani
De Viquipèdia
| I vespri siciliani | |
 "Vespres sicilianes" (1846) de Francesco Hayez |
|
| Llengua original: | francès/italià |
| Gènere: | Grand Opéra |
| Música: | Giuseppe Verdi |
| Llibret: | Charles Duveyrier i Eugène Scribe |
| Font literària: | el drama Le Duc d'Albe dels mateixos autors del llibret |
| Actes: | 5 |
| Època de composició: | hivern de 1852-1855 |
| Estrena: | 13 de juny de 1855 |
| Teatre: | Òpera de París |
| Estrena Liceu: | 4 d'octubre de 1856 |
|
Personatges:
|
|
|
|
I vespri siciliani, també coneguda sota el títol francés de Les vêpres siciliennes (Les vespres sicilianes), és una òpera en cinc actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret en francès de Charles Duveyrier i Eugène Scribe a partir de la seua obra Le Duc d'Albe. Va ser estrenada en l'Òpera Garnier el 13 de juny de 1855.
L'òpera es basa en fets històrics que van ocórrer en 1282 i que es coneixen amb el nom de les vespres sicilianes.
Igual que va ocórrer amb Don Carlos, que també va ser estrenada amb un llibret en francés, va ser traduïda ràpidament a l'italià i estrenada el 26 de desembre de 1855 al Teatro Reggio de Parma. Per a aquesta versió Verdi va haver d'ajustar-se a la censura canviant el llibret i el títol pel de Giovanna di Guzman. No obstant l'òpera palesa el seu origen francès, en haver estat destinada al temple de la grand-opera: és una de les més llargues compostes per Verdi, compta amb una extensa obertura i també d'un llarg ballet en l'acte III, segons els cànons imperants a l'època.
Una tercera versió, en italià i completa, va ser estrenada el 4 de febrer de 1856 en La Scala de Milà. Aquesta és potser la més coneguda i enregistrada.
Taula de continguts |
[edita] Sinopsi argumental
[edita] Acte I
Plaça del mercat de Palerm. Sicília es troba sota ocupació francesa, sent Guy de Montfort el governador designat per pa potència invasora. La duquessa Elena, germana d'un màrtir per la llibertat de Sicília, s'ha convertit en símbol de la resistència. En eixir de l'església, un soldat l'obliga a cantar i ella tria una cançó siciliana que exalta la llibertat. Arriba Montfort i tots fugen, excepte el jove Arrigo, que acaba d'eixir de la presó, a la que havia estat condemnat pels francesos i enamorat d'Elena, per qui és correspost. Arrigo s'enfronta a Montfort, i aquest, sorprès pel coratge del jove tracta de confraternitzar amb ell, però Arrigo el rebutja amb orgull.
[edita] Acte II
Una vall pròxima a Palerm. El metge Procida torna després d'un llarg exili. S'ha confabulat amb Elena i Arrigo per iniciar una revolta contra els francesos, amb la que a més a més pretenten venjar la mort del germà d'Elena. Però Montfort ordena detenir a Arrigo, qui és portat al seu palau. Això unit a un intent d'uns soldats francesos de raptar les dones assistents a una boda, encèn la ira popular, i els conspirador planegen entrar disfressats al palau i assassinar a Montfort.
[edita] Acte III
[edita] Quadre I
Montfort, a travès d'una carta de la seua antiga esposa, redactada poc abans de la mort d'aquesta, s'ha assabentat que Arrigo és el seu fill. Així li ho fa saber a Arrigo, però aquest el rebutja, comunicant-li que mai no podrà sentir cap a ell un amor filial.
[edita] Quadre II
El duc de Montfort dóna un esplendorós ball. Procida i Elena s'internen emmascarats amb la intenció d'assassinar Montfort. Arrigo sofreix un conflicte interior: per una banda vol la llibertat del seu poble, per altra tem l'assasinat de son pare. Li comunica a Montfort que corre perill, però aquest decideix no prendre cap precaució i romandre en el saló. En el moment en què Elena intenta apunyalar Montfort, Arrigo s'interposa i salva son pare. Elena i Procida, desconeixedors de la relació entre Montfort i Arrigo, prenen a aquest últim per un traïdor.
[edita] Acte IV
La presó. Elena i Procida han estat arrestats i seran condemnats a mort. Arrigo li explica a Elena el motiu del seu capteniment, i aquesta el perdona. Arrigo comunica a son pare que morirà amb els condemnats a no ser que siguen alliberats. Montfort accedeix a alliberar-los sota una condició: Arrigo haurà de reconéixer-lo com a pare; condició que és acceptada per Arrigo. Montfort, com a senyal de bona convivència entre francesos i sicilians proposa el casament d'Elena i Arrigo, però Procida no veu en aquest esdeveniment més que una altra oportunitat d'esvalotar els sicilians per a obtenir la llibertat.
[edita] Acte V
Jardí del palau de Montfort. Arrigo i Elena estan alegres en pensar que el seu casament portarà la pau. Apareix Procida i explica a Elena el seu pla: quan sonen les campanes anunciant la boda, el poble atacarà els francesos. Elena renuncia al casament per tal d'evitar l'enfrontament i la guerra, davant l'estupor d'Arrigo, que no comprèn la traïció d'Elena. Però Montfort l'obliga a casar-se per la força. En sonar les campanes el poble cau sobre Montfort i els francesos.
[edita] Vegeu també
| Òperes de Giuseppe Verdi Oberto, Conte di San Bonifacio (1839) | Un Giorno di Regno (1840) | Nabucco (1842) | I Lombardi (1843) | Ernani (1844) | I due Foscari (1844) | Giovanna d'Arco (1845) | Alzira (1845) | Attila (1846) | Macbeth (1847) | I Masnadieri (1847) | Il corsaro (1848) | La battaglia di Legnano (1849) | Luisa Miller (1849) | Stiffelio (1850) | Rigoletto (1851) | Il trovatore (1853) | La Traviata (1853) | I vespri siciliani (1855) | Simon Boccanegra (1857) | Un ballo in maschera (1859) | La forza del destino (1862) | Don Carlos (1867) | Aïda (1871) | Otello (1887) | Falstaff (1893) |
