ebooksgratis.com

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Germans Pinzón - Viquipèdia

Germans Pinzón

De Viquipèdia

Colom i els germans Pinzón arriben a Amèrica
Colom i els germans Pinzón arriben a Amèrica

Els germans Pinzón foren els tres membres de la família Pinzón de Palos de la Frontera (Huelva) que van participar activament en el primer viatge de Cristòfor Colom, que va tenir com a resultat el descobriment d'Amèrica. La seva participació en l'empresa va ser crucial, ja que ningú va estar disposat a enrolar-se amb Colom fins que el més gran dels germans, Martín Alonso Pinzón, va donar el seu suport a l'empresa.

Martín Alonso i Vicente Yáñez, capitans de les caravel·les La Pinta i La Niña respectivament, són els germans més coneguts, però n'hi ha un tercer, de no tan conegut, que anava a bord de La Pinta com a contramestre: Francisco Martín.

Estàtua dels Germans Pinzón a Palos de la Frontera
Estàtua dels Germans Pinzón a Palos de la Frontera

Taula de continguts

[edita] La família Pinzón de Palos

Entre les famílies més destacades que habitaven a Palos trobem els Pinzón. D'origen aragonès, els Pinzón van arribar a Andalusia procedents d'Astúries, i el seu cognom, segons alguns, seria una deformació del terme Espinzas o Pinzas. Per a altres, en canvi, el verdader cognom familiar seria Martín, nom de l'avi, mariner i bussejador a Palos, que li van donar el malnom de Pinzón quan va quedar cec, ja que era molt aficionat a cantar i recordava els pinsans, que els encegaven perquè cantessin millor. El seu fill, també mariner i igualment anomenat Martín, va ser el pare dels tres germans que van participar en el descobriment d'Amèrica:

En els fets del descobriment d'Amèrica, els germans Pinzón es mereixen per dret propi un lloc molt destacat, ja que sense el seu ajut, suport i coratge, Colom probablement no hauria pogut dur a terme l'empresa descobridora, almenys en aquella època i en aquell lloc.

[edita] Escut d'Armes concedit per Carles V

En 1519 Juan Rodríguez Mafra encapçala una petició perquè l'emperador concedeixi escut d'armes als Pinzón i altres mariners de Palos, exposant la lamentable situació en la qual es trobaven els descendents d'aquests mariners, que tants serveis havien ofert a la corona. L'emperador Carles V finalment va concedir als Pinzón, els seus descendents i familiars les següents armes:

« per la present us fem mercè i volem que pugueu tenir i portar per les vostres armes conegudes tres caravel·les al natural a la mar i de cada una elles surti una mà mostrant la primera terra que així van fallar i van descobrir en un escut tal com aquest [...] i per orla de la dita escut pugueu portar i porteu unes àncores i uns cors les quals les esmentades armes us donem...  »

Arxiu d'Idies [1]

[edita] Bibliografia

  • IZQUIERDO LABRADO, Julio: Palermos ilustres. Huelva: Ayuntamiento de Palos de la Frontera, 2004 (ISBN 84-606-3612-7).
  • IZQUIERDO LABRADO, Julio: Palos de la Frontera en el Antiguo Régimen (1380-1830). Huelva: Instituto de Cooperación Iberoamericana / Ayuntamiento de Palos de la Frontera, 1987.
  • MANZANO Y MANZANO, Juan; MANZANO FERNÁNDEZ-HEREDIA, Ana María: Los Pinzones y el Descubrimiento de América. 3 vols. Madrid: Ediciones de Cultura Hispánica, 1988.
  • ORTEGA, Fray Ángel: La Rábida. Historia documental y crítica. 4 vols. Sevilla, 1925.
  • BEGAUD, Louis-Théodule: Le premier Capitaine au long cours, Martín Alonso Pinzón, associé de Christophe Colomb. Organisateur et animateur de l'expédition de 1492. París, 1944.
  • SZÁSZDI, Adám: «El descubrimiento de Puerto Rico en 1492 por Martín Alonso Pinzón», dins Revista de Historia. San Juan, any 1 (1985), núm. 2, pàgs. 9-45.
  • GÓMEZ, Domingo: «Vindicación del piloto de la carabela "Pinta", Martín Alonso Pinzón», dins Mundo Hispánico. Madrid, any 21 (1968), núm. 241.
  • MORALES PADRÓN, Francisco: «Las relaciones entre Colón y Martín Alonso Pinzón», dins «Actas». Lisboa, vol. 3 (1961), pàgs. 433-442.

[edita] Referències

  1. Arxiu General d'Índies (Sevilla), Indiferent General, Signatura: INDIFERENTE,420,L.8,F.146R-147V -En castellà antic l'original-

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

Aquest article incorpora material de les pàgines http://es.geocities.com/julioil/pepi.html i http://es.geocities.com/julioil/breve.htm de Julio Izquierdo Labrado, qui, mitjançant una autorizació, va permetre extreure'n contingut i imatges i publicar-los sota llicència GFDL.
En altres llengües


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -