Fernando Alonso Díaz
De Viquipèdia
Fernando Alonso | |
---|---|
Registres a la Fórmula 1 | |
Nacionalitat | Espanyola |
Data de naixement | 29 de juliol de 1981 |
Escuderia actual | Renault F1 |
Escuderies | McLaren Renault F1 Minardi |
Grans Premis | 89 |
Campionats del món | 2 |
Victòries | 15 |
Podis | 38 |
Pole positions | 15 |
Voltes ràpides | 8 |
Punts | 0 |
Primera cursa | Gran Premi d'Austràlia de 2001 |
Primera victòria | Gran Premi d'Hongria de 2003 |
Última victòria | en actiu |
Última cursa
Austràlia |
|
edita |
Fernando Alonso Díaz (nascut el 29 de juliol de 1981 a Oviedo) és un pilot asturià de Fórmula 1, que actualment viu a Oxford.
Alonso es actualment (2007) el pilot més jove de la història en proclamar-se campió del món de Fórmula 1, concretament va guanyar el campionat mundial de la temporada 2005 amb 24 anys. Des del 2007 és pilot oficial de l'equip McLaren tenint com a company de volant al britànic Lewis Hamilton i com a pilot provador d'escuderia al català Pedro Martínez de la Rosa.
Fill de José Luis Alonso i Ana Díaz. Fins l'any 2000, estudià a l'Instituto Leopoldo Alas Clarín de San Lázaro, moment en el que abandonà els estudis degut als seus compromisos esportius.
Taula de continguts |
[edita] Vida personal
Alonso té una germana gran, Lorena. El pare d'Alonso, José Luis, un pilot amateur de karts, volia transmetre la seva passió als seus fills. Va construir un kart, originalment per a Lorena, de vuit anys però, a diferència del seu germà de tres, no va mostrar interès en l'esport De plebeu a rei. Com va arribar Alonso a ser el campió més jove de la història/. El pilot és actualment la parella de Raquel del Rosari, la vocalista de la banda espanyola de pop El somni de Morfeo. En novembre de 2006 va sorgir una remor que afirmava que la parella havia contret matrimoni, però des de llavors aquesta afirmació s'ha negat. Actualment resideix en Oxford, Anglaterra, Regne Unit, i posseïx una casa prop de el Llac de Ginebra, en Suïssa.
[edita] Inicis en karts
Fernando Alonso va iniciar la seva carrera en el món del motor amb tres anys, veient al seu ídol de la infància Ayrton Senna, quan el seu pare li va regalar un kart que ell mateix havia construït. Aquest any va guanyar la seva primera carrera i va iniciar un entrenament a la sortida del col·legi al costat del seu pare, el qual va exercir de mánager i mecànic. Un any més tard va obtenir la llicència oficial de la Real Federació Espanyola d'Automobilisme. En 1988, amb 7 anys, va obtenir el seu primer triomf en una competició oficial, el campionat infantil de Astúries, guanyant les vuit carreres que constava la prova. Un any més tard, en 1989, va tornar a proclamar-se campió de karts d'Astúries i Galícia. A causa de els canvis de categoria la família no es podia fer càrrec de les despeses que implicaven les carreres. Prop de l'abandó, l'importador de karts Genís Va marcar es va encarregar del finançament: proporcionava els karts, buscava patrocinadors o exercia ell mateix com a tal, salvant la carrera esportiva de Fernando Alonso. En 1991, es proclama campió d'Astúries i de el País Basc en categoria Cadetes, arribant a el subcampionat d'Espanya àdhuc sense participar en totes les carreres. Va ser campió d'Espanya en 1993 i 1994 com junior, el que li va permetre competir en el Campionat del Món a l'any següent, becat per la Real Federació Espanyola d'Automobilisme. En aquest campionat va quedar tercer, per davant de Kimi Räikkönen entre altres
[edita] Fórmula 1
[edita] Minardi (2001)
Seguidament va passar a la Fórmula 1 fitxat per Renault però cedit a Minardi com pilot oficial. Amb Minardi va debutar en el Gran Premi d'Austràlia de 2001, sent el tercer pilot més jove en fer-lo. La seva millor classificació amb Minardi va ser un 10º lloc en el Gran Premi d'Alemanya. En el Gran Premi de Japó va arribar a avançar a el Toyota de Olivier Panis i quedar per davant de el Jordan-Profunda de Heinz-Harald Frentzen.
[edita] Renault (2002-2006)
2002; emprovador
A l'any 2002, va finalitzar la seva cessió a Minardi i va ser recuperat per Flavio Briatore com pilot emprovador de Renault. A l'any següent, es va convertir en pilot oficial de l'equip en detriment de Jenson Button, que va fitxar per BAR. Alonso sempre ha dit que lamenta aquest any d'emprovador, ja que va ser un any perdut on hagués pogut competir.
2003, la primera victòria
La seva primera carrera amb Renault es va saldar amb un setè lloc a Austràlia. El 22 de març de 2003 es va convertir en el pilot més jove a assolir una pole position i un podi en Fórmula 1, amb 21 anys, en el Gran Premi de Malàisia. En el Gran Premi de Brasil de 2003 va sofrir l'accident més greu en la seva estada en la Fórmula 1 al col·lidir en la volta 55 amb una roda del cotxe de Mark Webber, que havia sofert un accident anteriorment i havia espargit les restes de la seva monoplaça per la pista. No obstant això, aquest contratemps no li va impedir aconseguir un nou podi, doncs la carrera es va donar per finalitzada amb el seu accident, i les posicions finals van ser establertes en una volta anterior a l'accident. En la següent carrera, el Gran Premi de San Marino queda en sisena posició. En el Gran Premi d'Espanya ocupa el segon graó del podi. Després d'això arriba la seva primera retirada en Renault, quan en el Gran Premi d'Àustria trencava el motor quan marxava en els punts després de sortir des de boxes. Després d'aquest desengany assoleix una cinquena posició en Mònaco i dos quarts llocs consecutius en les carreres de Canadà (on aconsegueix també la seva primera volta ràpida) i Europa. Després d'aquesta bona ratxa es produïxen dos abandons consecutius en els Grans Premis de França i el Regne Unit. En el Gran Premi d'Alemanya queda de nou quart. El 24 d'agost del mateix any, en el Gran Premi d'Hongria, va assolir ser el pilot més jove a guanyar un Gran Premi, amb 22 anys. En el Gran Premi d'Itàlia aconsegueix el seu últim punt de la temporada 2003 acabant vuitè després de sortir últim i sofrir un accident en la sortida. En el Gran Premi dels Estats Units sofreix una avaria en el motor. En l'última carrera de la temporada, el Gran Premi de Japó, també va trencar el motor quan anava en la segona plaça. Va finalitzar la temporada 2003 en la sisena posició del Mundial de Pilots. Ja llavors Briatore, en una entrevista deixo veure els plans de Renault d'anar a més i lluitar pel titulo en el 2005. Més tard veuríem que solament va caldre esperar al 2004.
2004; la confirmació
La temporada 2004 de Fórmula 1 va començar bé per al pilot asturià, ja que va finalitzar tercer la primera carrera en Melbourne. Intervinguda la temporada, Alonso va assolir una pole i un segon posat en Magny Cours. Poc més tard, va aconseguir altres dos podis consecutius en Hockenheim i Hungaroring. No va sumar cap victòria aquella temporada; no obstant això, va acabar la temporada amb més punts que en 2003, assolint el cinquè lloc en el campionat de pilots.
2005, el primer títol
El 20 de març de 2005, en el GP de Malàisia, Fernando Alonso va aconseguir la seva segona victòria i es va convertir a més en el primer pilot espanyol a arribar a liderar el mundial de pilots. Alonso va assolir vèncer també en les dues carreres següents i altres quatre més, totalitzant set triomfs al final de la temporada, incloent l'últim gran premi de la mateixa. El 25 de setembre de 2005, després de la disputa de el GP de Brasil, va fer història al convertir-se en el primer espanyol i el pilot més jove, amb 24 anys, a ser coronat campió mundial de Fórmula 1, honor que fins a llavors ostentava Emerson Fittipaldi. A més, en la mateixa temporada va aconseguir el campionat de constructors, al costat de Giancarlo Fisichella, per a l'equip Renault. El triomf aconseguit en el GP de Xina li va valer per a igualar el nombre de victòries de Kimi Räikkönen, segon en el mundial de pilots, la qual cosa significaria també la seva victòria amb el sistema de puntuació anteriorhttp://www.motorpasion.com/arxius/2005/10/18-alonso-ganaria-amb-el-sistema.php.
L'any 2005 va ser el de la seva consagració ja que guanyà el Campionat del Món amb un total de 7 victòries (Malàisia, Bahrein, San Marino, Europa, França, Alemanya i Xina). Aquell mateix any fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.
L'any 2006 revalidà el Campionat del Món. L'any 2007 va perdre el Campionat del Món amb l'escuderia McLaren a l'última cursa al (GP de Brasil) aconseguint una 3ª posició i veient-se superat per un Kimi Räikkönen sense gaires probabilitats de guanyar el títol.
Poc després de la derrota, el 2 de novembre de 2007, el pilot i l'escuderia anunciaren que donaven per acabat el contracte que els unia malgrat que encara quedaven 2 anys perquè aquest finalitzés oficialment.[1] Les escuderies Toyota i Renault s'interessaren de seguida per obtenir els serveis del pilot.
[edita] Resultats a la Fórmula 1
[edita] Resum per anys
Temporada | Equip | GP | Victories | Poles | Podis | V. ràpides | Punts | Clas. final |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
2001 | Minardi | 17 | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 | 23º |
2003 | Renault | 16 | 1 | 2 | 4 | 1 | 55 | 6º |
2004 | Renault | 18 | 0 | 1 | 4 | 0 | 59 | 4º |
2005 | Renault | 19 | 7 | 6 | 15 | 2 | 133 | 1º |
2006 | Renault | 18 | 7 | 6 | 14 | 5 | 134 | 1º |
2007 | McLaren-Mercedes | 17 | 4 | 2 | 12 | 3 | 109 | 3º |
TOTAL | 105 | 19 | 17 | 49 | 11 | 490 |
[edita] Resum per carreres
(text en negreta indica pole position)
Any | Equip | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | Equip | WDC | Punts |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
2001 | Minardi | AUS 12 |
MYS 13 |
BRA Ret |
SMR Ret |
ESP 13 |
AUT Ret |
MON Ret |
CAN Ret |
EUR 14 |
FRA 17 |
GBR 16 |
GER 10 |
HUN Ret |
BEL Ret |
ITA 13 |
USA Ret |
JPN 11 |
Minardi | 23° | 0 | ||
2003 | Renault | AUS 7 |
MYS 3 |
BRA 3 |
SMR 6 |
ESP 2 |
AUT Ret |
MON 5 |
CAN 4 |
EUR 4 |
FRA Ret |
GBR Ret |
GER 4 |
HUN 1 |
ITA 8 |
USA Ret |
JPN Ret |
Renault | 6° | 55 | |||
2004 | Renault | AUS 3 |
MYS 7 |
BAH 6 |
SMR 4 |
ESP 4 |
MON Ret |
EUR 5 |
CAN Ret |
USA Ret |
FRA 2 |
GBR 10 |
GER 3 |
HUN 3 |
BEL Ret |
ITA Ret |
CHN 4 |
JPN 5 |
BRA 4 |
Renault | 4° | 59 | |
2005 | Renault | AUS 3 |
MYS 1 |
BAH 1 |
SMR 1 |
ESP 2 |
MON 4 |
EUR 1 |
CAN Ret |
USA DNS |
FRA 1 |
GBR 2 |
GER 1 |
HUN 11 |
TUR 2 |
ITA 2 |
BEL 2 |
BRA 3 |
JPN 3 |
CHN 1 |
Renault | 1° | 133 |
2006 | Renault | BAH 1 |
MYS 2 |
AUS 1 |
SMR 2 |
EUR 2 |
ESP 1 |
MON 1 |
GBR 1 |
CAN 1 |
USA 5 |
FRA 2 |
GER 5 |
HUN Ret |
TUR 2 |
ITA Ret |
CHN 2 |
JPN 1 |
BRA 2 |
Renault | 1° | 134 | |
2007 | McLaren-Mercedes | AUS 2 |
MYS 1 |
BAH 5 |
ESP 3 |
MON 1 |
CAN 7 |
USA 2 |
FRA 7 |
GBR 2 |
EUR 1 |
HUN 4 |
TUR 3 |
ITA 1 |
BEL 3 |
JPN Ret |
CHN 2 |
BRA 3 |
McLaren-Mercedes | 3º | 109 | ||
2008 | Renault | AUS 4 |
MYS 8 |
BAH 10 |
CAT Ret |
TUR 6 |
MON Ret |
CAN |
FRA |
FRA |
GBR |
GER |
EUR |
BEL |
ITA |
SIN |
JPN |
XIN |
BRA |
Renault | 10º | 9 |
[edita] Referències
[edita] Enllaços externs
- Web del club de fans d'Alonso (castellà)
- Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries dels Esports 2005 (castellà)
- Notícies Fernando Alonso (castellà)
- Web oficial de Fernando Alonso (castellà)
Equips i pilots participants a la Temporada 2008 de Fórmula 1 | ||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Ferrari | BMW | ING Renault | Williams | Red Bull | Toyota | T. Rosso | Honda | S. Aguri | Force India | McLaren |
1 Räikkönen 2 Massa |
3 Heidfeld 4 Kubica |
5 Alonso 6 Piquet |
7 Rosberg 8 Nakajima |
9 Coulthard 10 Webber |
11 Trulli 12 Glock |
14 Vettel 15 Bourdais |
16 Button 17 Barrichello |
18 Sato 19 Davidson |
20 Sutil 21 Fisichella |
22 Hamilton 23 Kovalainen |