Dénia
De Viquipèdia
|
|||||
Localització | |||||
|
|||||
Municipi de la Marina Alta | |||||
Dénia vista des del Montgó | |||||
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Marina Alta Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta Dénia |
||||
Gentilici | Denier, -a | ||||
Predom. ling. | Valencià | ||||
Superfície | 66,2 km² | ||||
Altitud | 22 m | ||||
Població (2008) • Densitat |
45.569 hab. 688,35 hab/km² |
||||
Coordenades | 38° 50′ 26″ N 0° 06′ 20″ E | ||||
Distàncies | 100 km de Alacant 106 km de València |
||||
Sistema polític Ajuntament • Alcaldessa: |
9 PSPV, 5 PP, 2 CU, 2 BNV, 2 I-GD i 1 PSD Francisca R. Viciano i Guillem (PSPV) |
||||
Codi postal | 03700 |
||||
Agermanament | Cholet (França) | ||||
Web |
Dénia és una ciutat valenciana, capital de la comarca de la Marina Alta, també coneguda com "Marquesat de Dénia".
Taula de continguts |
[edita] Història
Encara que amb indicis arqueològics de poblament ibèric (Diniu), el seu origen com a ciutat és romà, situant-se al nord de la ciutat actual i front a l'antic port. Els textos clàssics i les deixalles arqueològiques indiquen que en el segle I aC les tropes de Sertòrio establiren a Dianium una base naval. Durant l'Alt Imperi la ciutat gaudí d'un període d'esplendor passant de ser "població estipendiària" a municipi. Entre el 636 i el 693 dC, en temps del regne visigot, Dénia fou seu bisbal dependent de Toledo.
En època musulmana la ciutat assolirà el moment culminant de la seua expansió i puixança, que generà un moment de gran vitalitat cultural. Dàniyya serà la capital de la Taifa de Dénia, creada el 1010 per l'amiri Muyahid que, annexionant-se les Balears, convertirà el regne en un important centre marítim i comercial que encunyarà la seua pròpia moneda fins la invasió almohade. La taifa va perdre la seua independència el 1076, en ser destronat Alí Ibn Muyahid pels Banu Hud de Saragossa, dels quals va dependre fins la invasió almoràvit (1091).
La conquesta cristiana, el 1244, va dur un seriós retrocés en el desenvolupament de la ciutat, pràcticament deshabitada al traure's d'ella la població musulmana. Repoblada a fur de València, la vila de Dénia, reduïda a l'albacar del castell, es convertix en el centre del poder cristià en un terme general poblat majoritàriament per musulmans. Jaume II inicia l'etapa del domini senyorial, al cedir la vila el 1298 a Ponç d'Ampúries. Posteriorment, sota la casa de Gandia, es converteix en comtat (1356), tornant a la Corona en temps d'Alfons el Magnànim. L'absentisme d'aquest monarca va possibilitar que el lloctinent Joan de Navarra ho donara al castellà Didac Gómez de Sandoval i Rojas (1431), amb el consegüent descontent de la vila, que reclamà a la seua mort la reincorporació al reialenc (1455) amb el recolzament de la ciutat de València, que ocupà, fins el 1477, el castell, que comprenia les terres dels entorns de la ciutat, les quals reben encara el nom de Marquesat. El comtat romangué en mans dels Sandoval, promocionant-se a marquesat el 1487. El duc de Lerma, cinquè marqués de Dénia i favorit de Felip II, proporciona a la vila importants prebendes i el títol de ciutat. Va impulsar l'expulsió dels moriscos (1609), 25.000 dels quals embarcaren en el port de Dénia amb destinació a Berbèria, amb el consegüent despoblament i ruïna econòmica del marquesat.
A partir del segle XVIII, la ciutat participa obertament en la guerra de Successió, i fou la primera en proclamar rei l'arxiduc Carles. La guerra i les represàlies posteriors provocaren la crisi de la ciutat. Fou finalment ocupada pels borbònics el 17 de novembre del 1708. El castell, seriosament danyat, s'afonarà definitivament en la guerra del Francés. En el segle XIX Dénia es reincorporarà a la Corona (1804) i experimenta un gradual creixement iniciat al barri mariner, que s'independitzà administrativament entre 1837-39. El florent comerç de la pansa féu sorgir una burgesia comercial i va atraure empreses estrangeres amb el consegüent augment de població, que passà de 6.538 a 12.413 habitants (deniers) entre 1860-1900.
[edita] Demografia i economia
La crisi de la pansa, des de principis del segle XX, suposa una certa paralització econòmica de la ciutat. Des dels anys 1960 el turisme es converteix en el principal sector econòmic de Dénia, provocant la desaparició de les indústries i una accelerada urbanització. La seua població passà de 12.185 hab. en 1960 a 37.773 en 2003 en un terme de 66,6 km2. La població actual continua creixent a un ritme bastant accelerat i actualment al seu padró consten 45.569 habitants censats (2008).
[edita] Barris i nuclis de població
La població està distribuïda en diversos barris i àrees. Al mateix nucli urbà trobem els següents barris:
- Les Roques: Construït al llarg dels segles XIX i XX, no té edificis monumentals però hi destaca el conjunt general de la seua arquitectura popular mediterrània, blanca i senzilla. És ací, en aquesta zona, on se situava la medina musulmana. Aquest barri se situa en la contornada del castell i destaca per les seues cases de poques altures i pels seus carrers estrets.
- Baix la Mar: És el barri mariner de Dénia. La seua configuració actual es forma a partir del s.XVI, en una època de gran auge entre els s.XVIII i XIX, en què queda completament definit. El barri no té edificis monumentals destacant-hi només l'edifici de “les Drassanes”, antigues drassanes de la darreria del s.XVI o primeria del s.XVII, de gran sobrietat i amb interessants arcs carpanells de pedra tosca (avui en dia aquest edifici alberga un hotel). El barri Baix la Mar és molt interessant com a conjunt arquitectònic ja que conserva trets típics dels barris mariners de la Mediterrània.
- Centre: podem distingir el centre històric (on destaca el carrer Cavallers, juntament amb els carrers Major, Sant Josep i Loreto, que encara conserven un interessant conjunt de cases construïdes a la darreria del s.XVIII i durant el s.XIX relacionades amb la riquesa i la burgesia que es creà al voltant del fenomen de la pansa); i el centre comercial, on s'ubica l'emblemàtic carrer Marqués de Campo, la Glorieta del País Valencià, el carrer Diana, la plaça del Consell, la plaça del Convent o la Plaça de la Constitució, entre d'altres. En aquesta àrea hi trobem la major part de botigues i serveis. L'Ajuntament està ubicat a l'esmentada Plaça de la Constitució, centre geogràfic de la ciutat.
- Oest: com el seu nom indica, és el barri que queda a l'oest de la ciutat, agrupat entorn la plaça Valgamedios i l'avinguda de València.
- Saladar: barri de construcció més recent a la part sud de Dénia, que s'agrupa al voltant del Passeig del Saladar i els carrers propers, com ara Patrício Ferrándiz, la plaça de Jaume I o la plaça de l'Arxiduc Carles. En aquesta zona també podem trobar nombroses botigues i serveis.
- Darrere del Castell: barri que queda al nord de la ciutat. És l'àrea de construcció més recent i està actualment en expansió. L'avinguda de Miguel Hernández, un dels carrers més llargs de la ciutat, la Ronda de les Muralles i la Plaça de Cholet són alguns dels llocs més distintius del barri.
A fora del nucli urbà també podem distingir altres zones: les Marines (al nord), les Rotes (al sud), la Pedrera (a la falda del Montgó), el Montgó... Dos dels nuclis de població del municipi han assolit una certa autonomia administrativa com a entitats locals menors: Jesús Pobre i la Xara.
[edita] Geografia
El Montgó (753 m.) amb la seua majestuositat domina els 66,2 km2 del terme municipal i presenta, en el seu Parc Natural, una variada mostra de plantes autòctones, animals, coves i senders. L'altre atractiu paisatgístic són les platges de Les Marines i de Les Rotes i la Reserva Marina del Cap de Sant Antoni.
[edita] Platges de Les Marines
- Punta del Raset: platja de sorra més propera al nucli urbà, de 600 metres aproximadament i de gran amplària.
- Albaranes: platja de sorra de 500 metres de longitud.
- Les Marines: quasi 3 kilòmetres de platja de sorra.
- Les Bovetes: dos kilòmetres de platja de sorra.
- Els Molins: platja de sorra de gairebé 3 kilòmetres de longitud.
- L'Almadrava: 3 kilòmetres de platja de sorra.
- Les Deveses: platja de sorra més llunyana al nucli urbà. Sorra blanca i dunes naturals. Recomanada per la pràctica d'esports com la planxa de vela i el kite-surf. Té gairebé 3 kilòmetres de longitud.
[edita] Platges de Les Rotes
- Marineta Casiana: única platja de sorra de Les Rotes. És la més propera al nucli urbà i té més d'un kilòmetre de longitud.
- El Trampolí: Cales rocoses de 1'5 kilòmetres de llargària.
- Punta negra: Cales rocoses de 1'5 kilòmetres de llargària.
- Arenetes: Mig kilòmetre de cales rocoses.
- La Cala: xicotetes cales entre penya-segats d'ús habitualment nudista.
[edita] Edificis d'interés
La ciutat es troba en una badia o port natural al redós del Montgó i ens mostra barris antics com ara el de les Roques o el de Baix la Mar, els carrers que baixen del castell ens recorden el passat àrab del lloc i la part baixa el modernisme que va dur el comerç de la pansa. Els museus i monuments més interessants són:
- El Castell. Construït pel moros sobre anteriors edificacions. És propietat municipal des de 1952. Ha estat rehabilitat i actualment és visitable. Alberga el Museu Arqueològic, important testimoni de la història local.Vegeu l'article principal Castell de Dénia.
- Museu Etnològic. Dedicat al segle XIX denier.
- Museu del Joguet. Mostra de la indústria joguinera de Dénia des de 1904 fins a 1960.
- Jaciment de l'Almadrava. Vila marítima romana típica dels segles I a IV dC.
- Convent de les Agustines. Segles XVI i XVII.
- Església de l'Assumpció. Barroc valencià del XVIII.
- Església de Sant Antoni. Segles XVI i XVII.
- Nostra senyora de Loreto. Segle XVI.
- Església de Jesús Pobre.
- Església de Sant Mateu de la Xara.
- Ermites de la Conquista.
- Sant Joan. Monument Històric Artístic.
- Santa Paula.
- Santa Llúcia. Segle XV.
- Ajuntament. Neoclàssic.
- Antigues Drassanes. Segle XVI, modificades en el XVIII.
- Muralles. Es conserven alguns trams en bon estat.
- Torre de l'Almadrava. O del Palmar. Torre guaita que ha sofert una discutible restauració.
- Torre de Gerro. Cos troncocònic que per la seua forma li dóna nom. Segle XVII.
- Torre de Carrals. Important conjunt d'edificacions defensives. Actualment de propietat particular.
- Casa Fortificada. Declarada BIC.
- Caseta del Pare Pere. Exemple d'arquitectura rural, del segle XVII.
[edita] Gastronomia
L'arròs, el peix i el marisc, especialment la mundialment famosa gamba de Dénia, en moltes presentacions: suquet, coques, espencat, all-i-oli, llandeta , polp sec, gambes amb bledes, etc, la mistela i les panses són la base d'una excel·lent gastronomia.
[edita] Festes
Dénia, com a ciutat valenciana, es caracteritza per les nombroses festes i tradicions arrelades entre la població. Destaquen:
- Festes de la Santíssima Sang: festes majors de Dénia, que es basen en els peculiars Bous a la Mar i la impressionant desfilada de carroces.
- Falles: arrelades entre la població deniera des de fa més de 50 anys.
- Moros i Cristians: celebrats a l'agost als voltants del dia de Sant Roc, patró de la ciutat.
- Fogueres de Sant Joan: amb menor importància i tradició que les falles.
- Dia del Corpus: se celebra una tradicional processó, acompanyada de danses populars valencianes.
- Dia de la Verge dels Desamparats: s'organitza una processó pel port amb un tradicional castell de focs d'artifici per retre homenatge a la patrona dels mariners.
[edita] Política
Després de les eleccions municipals del 2007 l'ajuntament està governat per una coalició socialista i nacionalista, en què s'inclouen el PSPV, partit més votat a les darreres eleccions amb 9 regidors i el Bloc Nacionalista Valencià, amb 2 regidors. L'alcaldessa és Francisca Viciano, del PSPV. El primer tinent alcalde és Pau Reig, del Bloc i l'oposició està formada pel PP, amb 5 regidors; Centre Unificat (2 regidors), Gent de Dénia (2) i el Partit Socialdemòcrata (1).
Legislatura | Nom de l'alcalde/essa | Partit polític |
---|---|---|
1979-1983 |
Joaquín Chornet Torres
|
|
1983-1987 |
Jaime Sendra Timoner
|
|
1987-1991 |
Pepe Crespo Mahiques
|
Gent de Dénia
|
1991-1995 |
Sebastià Garcia i Mut
|
|
1995-1999 |
Sebastià Garcia i Mut(*)
|
|
1999-2003 |
Miguel Ferrer Marsal
|
|
2003-2007 |
Francisca R. Viciano i Guillem
|
|
2007-2011 |
Francisca R. Viciano i Guillem
|
(*)Durant una part de la legislatura l'alcalde fou Pedro Pastor (Gent de Dénia), a causa de la moció de censura que secundaren Gent de Dénia, el Partit Popular i el PSPV-PSOE contra l'alcaldia del BNV. El govern tripartit no va aguantar tota la legislatura i Sebastià Garcia va recuperar el càrrec d'alcalde.
[edita] Enllaços externs
- Web personal de Paco González Ramírez (D'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment)
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Galeria Fotogràfica amb un apartat dedicat a Dénia
- Portal turístic de Dénia Informació turística
- Ajuntament de Dénia