Cracòvia
De Viquipèdia
Cracòvia (en polonès Kraków) és la capital del voivodat de la Petita Polònia (Województwo Małopolskie) i la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia. L'any 2003 tenia 757.427 habitants (els cracovians).
Situada a la riba del riu Vístula, la ciutat fou construïda als peus de la fortalesa eslàvica de Wawel. Cracòvia tradicionalment ha estat un dels centres científics, culturals i artístics del país. Temps enrere fou la capital nacional, i molts la consideren encara el cor de Polònia, a causa de la seva història de més de mil anys. La ciutat és també un important centre de turisme local i internacional, amb més de set milions (2005) de visitants anuals.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
Segons la llegenda, el nom de Kraków ve del duc Krak. També és probable que el nom sigui d'origen cèltic (Carragh).
[edita] Història
[edita] Edat Mitjana
El primer assentament conegut a Cracòvia s'establia al turó de Wawel al segle IV.
La història de Cracòvia comença abans de la creació de l'estat polonès en tant que capital del poble vístula. Segons la llegenda, la ciutat va ser fundada pel cap d'aquest poble, Krak, sobre el turó de Wawel sobre l'antre d'un drac. Els primers escrits històrics parlen d'un poble eslau que s'instal·lava sobre les vores del Vístula al segle VIII on s'hi batejava el príncep dels vístules. Aleshores Cracòvia pertanyia a la Gran Moràvia.
La primera menció del nom data de 966, quan ho esmentava Abraham ben Jacob com a centre comercial notable.
Quan la Gran Moràvia és destruïda pels hongaresos, Cracòvia passa a ser una de les ciutats administrades pels reis de Bohèmia. Al final del segle X, Cracòvia és un centre de comerç i d'intercanvis important però és conquerida per Boleslau I Chrobry i passa sota el domini de la dinastia Piast. S'edifiquen els primers monuments de pedra en aquesta època: un castell, esglésies romàniques (de Sant Fèlix i Sant Aduakt), una catedral, i una basílica.
El 1038, Cracòvia esdevé la capital de Polònia. A partir del 1072, Sant Estanislau, patró de Polònia, és el bisbe de la ciutat. 200 anys més tard, la ciutat fou gairebé totalment destruïda per les invasions tàrtares. El 1257, és reconstruïda amb el que es pot veure encara a la vella ciutat. Sota el regnat de Segimon de Luxemburg, es fa membre de la Lliga Hanseàtica. Els anys 1259 i 1287 torna a ser destruïda aquesta vegada pels mongols.
Des del 1150, existeix una escola de llatí sota la direcció del bisbat de Cracòvia i Casimir III de Polònia (Casimir el Gran) hi funda el 1364 la Universitat Jagelló (la segona universitat més antiga de l'Europa central després de la de Praga).
El 1308, la rebel·lió dels ciutadans germanòfons de Cracòvia és aturada pel rei de Polònia, que perd Gdańsk annexada per l'Orde dels cavallers teutònics. Aquests ciutadans germanòfons amaguen les seves ambicions polítiques i intenten «polonitzar-se» el més ràpidament possible, aprenent el polonès.
La ciutat entra en un període d'esplendor sota el regnat de la dinastia lituana Jagelló (1386 - 1572) que mantenia bones relacions amb els Habsburg. Capital d'un estat poderós, es fa un centre bulliciós de les arts i les ciències, admirada pels estrangers i encensada pels poetes. D'aquesta època daten nombrosos monuments i obres artístiques del Renaixement.
El 1475, el duc Jordi el Ric de Baviera demana la mà d'Hedwig, filla de Casimir IV Jagelló i d'Elisabet d'Habsburg. Després d'un viatge de 2 mesos, Hedwig arriba a Landshut i contrau matrimoni en una gran celebració (Landshuter Hochzeit).
[edita] Renaixement
El 1468, el humanista i poeta llorejat de l'imperi Conrad Celtes funda la Sodalitas Litterarum Vistulana, una societat de savis basada en el model de les Acadèmies Romanes. L'any següent l'escultor Veit Stoss de Nuremberg aporta un gran tríptic a l'altar de l'església de la Nostra Senyora. Acabarà també el sarcòfag de marbre per a Casimir IV. Nombrosos artistes (Francesco Florentino, Bartholommeo Berecci, Santi Gucci, Mateo Gucci, Bernardo Morando, Giovanni Baptista di Quadro etc.) treballaven a Cracòvia. Abans del 1500, Haller estableix la primera premsa d'impremta a la ciutat.
Nicolau Copèrnic estudià a la universitat de Cracòvia (1491-1494)
El 1505, el Balthasar Behem Codex, amb el nom del canceller de Cracòvia, descriu i reglamenta els estatuts de les corporacions dels ciutadans de llengua alemanya a la ciutat. El 1520, Johann Behem ordena la producció de la campana de Segimon que encara avui és la campana més gran de Polònia. En aquesta època, Hans Dürer, el germà més jove d'Albrecht Dürer, pinta a la cort de Segimon I Jagelló. Hans von Kulmbach acaba l'altar de l'església Sant Joan.
[edita] El declivi
La mort de Segimon II Jagelló el 1572 posa fi a la dinastia Jagelló.
El 1596, el rei Segimon III Vasa transfereix la residència reial a Varsòvia que ha estat annexada per Polònia (formava part abans del ducat de Masòvia). Cracòvia veu així disminuir la seva influència encara més debilitada pels pillatges de les invasions sueques i per la pesta que provoca unes 20.000 víctimes.
Polònia s'enfronta als desigs de potència dels seus països veïns, Prússia i Rússia. Tadeusz Kościuszko llança un últim moviment d'insurrecció des de Cracòvia per intentar mantenir la independència de Polònia però acaba fracassant i el 1795, el país és compartit entre Prússia, Rússia i l'imperi austríac que hereta Cracòvia (incorporada a la província de Galítsia).
L'any 1809 aporta l'alliberament de Cracòvia que és integrat al Gran Ducat de Varsòvia. Entre 1815 i 1846, esdevé fins i tot una «ciutat lliure» (Ciutat Lliure de Cracòvia). El 1846, després d'una nova temptativa de rebel·lió, la ciutat torna sota el control de l'imperi austríac. Després de la guerra austroprussiana del 1866, Àustria concedeix l'autonomia a la província de Galítsia a canvi de la lleialtat polonesa. Cracòvia és de nou un símbol nacional. Sent els austríacs menys durs que els russos o els prussians, la ciutat es pot obrir i tornar a ser el centre cultural i artístic de Polònia. Cèlebres pintors, escriptors i poetes hi vénen treballar : Jan Matejko, Stanislaw Wyspianski, Stanisław Ignacy Witkiewicz, Stanislaw Przybyszewski, Jan Kasprowicz, Juliusz Kossak i Wojciech Kossak. Es converteix així en el principal centre del modernisme polonès.
A Cracòvia i Varsòvia, encara hi han moviments d'alliberament nacional actius malgrat l'ocupació i les mesures coercitives i descoratjadores preses per les potències ocupants, amb la prohibició de l'ús del polonès.
[edita] Segle XX
En el moment de la Primera Guerra Mundial, les tropes de Cracòvia combaten al costat de les potències de l'Eix amb Alemanya i Àustria per tal d'accedir a la independència. El 1918, s'aconsegueix: Cracòvia i Galítsia passen a formar part de Polònia.
El setembre de 1939, cau a les mans dels nazis com la resta de Polònia, sent la capital dels territoris ocupats polonesos. El governador Hans Frank condiciona camps de concentració als voltants a Plaszow i Auschwitz. Bé que els ocupants van fer alguns danys, Cracòvia va estar globalment preservada dels bombardeigs i de les destruccions massives però va patir la pèrdua de nombrosos habitants, sobretot amb la deportació dels jueus. Més de 150 professors i científics de la Universitat Jagelló, reunits en una cimera, van ser detinguts i deportats al camp de concentració de Sachsenhausen on la majoria van morir.
Els esdeveniments específics que envoltaven el gueto jueu a Cracòvia i els camps de concentració pròxims es descriuen a la pel·lícula biogràfica d'Oskar Schindler la llista de Schindler, basada en el llibre de Thomas Keneally titulat l'Arca de Schindler.
Després de la Segona Guerra Mundial, l'URSS intenta disminuir la influència dels cercles artístics i intel·lectuals de Cracòvia per tal de facilitar el passatge de Polònia en un estat socialista. Es crea una nova ciutat veïna, Nowa Huta, on s'hi construeix la major fàbrica de producció d'acer al món en aquell temps (les seves emissions gasoses han malmès el centre històric). L'objectiu era d'atreure treballadors socialistes per contrapesar el pes dels intel·lectuals capitalistes.
Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, la població de Cracòvia s'ha quadruplicat i la ciutat ha tornat a ser el centre cultural de Polònia. El 1978, la Unesco la inscriu a la llista del patrimoni de la Humanitat.
Fa tres segles, Cracòvia obtenia el títol honorífic de totius Poloniae urbs celeberrima que reflecteix el caràcter únic i excepcional d'aquesta ciutat, antiga capital de Polònia, ciutat de l'astrònom Nicolau Copèrnic i del papa Joan Pau II.
[edita] Cracòvia jueva
A semblança de diverses grans ciutats de Polònia, la història de Cracòvia està fortament marcada per la presència d'una important comunitat jueva de la qual els primers rastres es remunten al segle XIII. Beneficiant-se d'una relativa protecció per part de les autoritats locals, els jueus van contribuir a la prosperitat econòmica de la ciutat i al seu enriquiment social a través de varies generacions.
Abans de la Segona Guerra Mundial, es considera que prop d'una quarta part dels habitants de Cracòvia eren israelites, és a dir una població jueva de 65.000 persones sobre un total de 250.000 habitants aproximadament.
Els jueus residien principalment al barri de Kazimierz en el qual s'hi trobaven un gran nombre sinagogues, escoles i institucions israelites així com ara comerços i llocs comunitaris.
El carrer Szeroka, la sinagoga Remuh i el seu cementiri del segle XVI, les sinagogues Stara, Wysoka, Isaac i Kupa o inclús la Plaça Nova constitueixen els últims vestigis del que va ser, fa algunes desenes d'anys encara, un dels més eminents lloc de la cultura jueva a l'Europa central.
Un 90 % dels jueus de Cracòvia van ser assassinats pels nazis entre 1939 i 1945. L'holocaust va buidar la ciutat dels seus habitants israelites que van ser deportats, amb una rara crueltat, als camps de concentració i d'exterminació veïns. 20.000 d'ells van ser temporalment tancats al gueto del barri de Podgorze situat a l'altra banda del riu Vístula.
Els pocs supervivents van xocar llavors amb la persistència d'un viu antisemitisme com ho testimonia el pogrom que va tenir lloc l'11 d'agost de 1945 a la ciutat. Van ser igualment víctimes de manipulacions del règim comunista que va intentar fer-los portar la responsabilitat dels seus fracassos durant els anys 1960 i va organitzar processos polítics inics.
Totalment abandonats durant els últims cinquanta anys, el barri de Kazimierz coneix actualment un cert renaixement, principalment tenint com a base l'èxit de la pel·lícula de Steven Spielberg, La llista de Schindler, realitzada en aquest barri. L'obra que tracta d'un industrial alemany que va salvar centenars de vides fent treballar els jueus que tenien una mort segura a la seva fàbrica. Junt amb el farmacèutic del gueto, Tadeusz Pankiewicz, ha rebut el títol de «just entre les nacions» del Memorial Yad Vashem de Jerusalem.
Els turistes visiten ara els llocs del rodatge i hi descobreixen restaurants, cafès i llibreries trobant en el passat jueu de la ciutat una temàtica original i un tràgic escenari natural.
[edita] Patrimoni
- Castell de Wawel
- Catedral de Wawel
- Basílica de Santa Maria
- Església de Sant Andreu
- Sinagoga de Kazimierz
[edita] Universitats
- Uniwersytet Jagielloński [1]
- Akademia Górniczo-Hutnicza [2]
- Politechnika Krakowska [3]
- Uniwersytet Ekonomiczny
- Akademia Wychowania Fizycznego [4]
- Akademia Muzyczna
- Akademia Pedagogiczna
- Akademia Sztuk Pięknych
- Akademia Rolnicza
- Akademia Wychowania Fizycznego
- Papieska Akademia Teologiczna
- Państwowa Wyższa Szkoła Teatralna
- Krakowska Szkoła Wyższa im. A. Frycza-Modrzewskiego
- Krakowska Wyższa Szkoła Promocji Zdrowia
- Małopolska Wyższa Szkoła Zawodowa
- Wyższa Pedagogiczna Szkoła Zawodowa im. Św. Rodziny
- Wyższa Szkoła Ekonomii i Informatyki
- Wyższa Szkoła Europejska im. Ks. Józefa Tischnera [5]
- Wyższa Szkoła Filozoficzno-Pedagogiczna Ignatianum
- Wyższa Szkoła Handlowa
- Wyższa Szkoła Ochrony Środowiska, Turystyki i Rekreacji
- Wyższa Szkoła Ubezpieczeń
- Wyższa Szkoła Zarządzania i Bankowości
[edita] Personatges il·lustres
- Alexander Abusch
- Stefan Banach
- Daniel Bogusz
- Boleslaw III
- Krzysztof Borek
- Carl Carl
- Ewa Demarczyk
- DJ Tomekk
- Robert Gadocha
- Mordecai Gebirtig
- Henryk Grossmann
- Ludwig Gumplowicz
- Friedrich Halm
- Wojciech Has
- Roman Haubenstock-Ramati
- Zvi Hecker
- Jerzy Hoffman
- Josef Hofmann
- Stanislaus Hosius
- Roman Ingarden
- Jan I.
- Holy Kasimir
- Jan II. Kazimierz
- Zygmunt Konieczny
- Ewa Lipska
- Franciszek Macharski
- Jan Matejko
- Edward Ochab
- Karin Reschke
- Jan Rokita
- Zygmunt II
- Jerzy Stuhr
- Grzegorz Turnau
- Karl Freiherr von Urban
- Vladislav II
- Wanda Wasilewska
- Wladyslaw II
[edita] Administració
- Stare Miasto
- Grzegórzki
- Prądnik Czerwony
- Prądnik Biały
- Łobzów
- Bronowice
- Bieńczyce
- Zwierzyniec
- Dębniki
- Łagiewniki
- Swoszowice
- Wola Duchacka
- Prokocim-Bieżanów
- Podgórze
- Czyżyny
- Mistrzejowice
- Grębałów
- Nowa Huta
[edita] Enllaços externs
- Pàgina oficial de l'Ajuntament (anglès)
