Comunitat d'Estats Independents
De Viquipèdia
 |
|||
|
|||
| Membres | Armènia, l'Azerbaidjan, Bielorússia, Geòrgia, el Kazakhstan, el Kirguizistan, Moldàvia, Rússia, el Tadjikistan, Ucraïna i l'Uzbekistan. El Turkmenistan és membre associat. |
||
| Seu Executiva | Seu: Minsk Secretari Executiu: Vladímir Ruixailo |
||
| Tribunal d'Arbitratge | Minsk | ||
| Assemblea Interparlamentària | Sant Petersburg | ||
| Consell Econòmic Consultiu | Kíev | ||
La Comunitat d'Estats Independents (CEI) (en rus: Содружество Независимых Государств (СНГ) - Sodrújestvo Nezavísimikh Gosudarstv) és una confederació o aliança d'onze de les quinze exrepúbliques soviètiques de l'URSS: Armènia, l'Azerbaidjan, Bielorússia, Geòrgia, el Kazakhstan, el Kirguizistan, Moldàvia, Rússia, el Tadjikistan, Ucraïna i l'Uzbekistan. El Turkmenistan va deixar de ser membre permanent i és membre associat des del 26 d'agost del 2005.
La seva creació va signar la dissolució de la Unió Soviètica i, segons Vladímir Putin, el seu propòsit va ser permetre un "divorci civilitzat" entre les repúbliques constituents de l'URSS. No obstant això, des de la seva creació, s'ha argumentat que la CEI no és més que un instrument polític de la Federació Russa per a exercir influència sobre els estats postsoviètics. Tot i això, nombrosos documents sobre cooperació econòmica, defensa i relacions internacionals han estat signats pels seus estats membres.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Fundació
El 1991, la dissolució de la Unió Soviètica era inevitable, malgrat que la majoria de les seves repúbliques es mostraven a favor de la continuïtat de la Unió. El 8 de desembre, els líders de Rússia, Bielorússia i Ucraïna es van reunir per tal de crear la CEI i anunciar que totes les repúbliques s'hi podrien adherir.
Va ser llavors quan el president de la Unió Soviètica (Mikhaïl Gorbatxov) va dir que la reunió havia estat "il·legal i perillosa" i un "cop constitucional" a la nació. Tot i això, aviat es va veure clar que hi havia poc a fer. El 21 de desembre, els líders d'onze de les quinze repúbliques soviètiques es van reunir a Alma-Atà (Kazakhstan) i van firmar el tractat. D'aquesta manera quedava ratificada la CEI i dissolta l'URSS.
El 25 de desembre, Mikhaïl Gorbatxov va renunciar com a president de l'URSS. Les tres repúbliques Bàltiques (Estònia, Letònia i Lituània) no van firmar el tractat, així com Geòrgia: els quatre països argumentaven que havien estat incorporats forçosament a la Unió Soviètica.
Els onze estats originals van ser Armènia, l'Azerbaidjan, Bielorússia, el Kazakhstan, el Kirguizistan, Moldàvia, Rússia, el Tadjikistan, el Turkmenistan, Ucraïna i l'Uzbekistan. El desembre de 1993, Geòrgia es va unir a la CEI després de la intervenció en la guerra civil de tropes properes al règim rus.
[edita] Crisi actual de la CEI
Entre el 2003 i el 2005, els presidents de Geòrgia, Ucraïna i el Kirguizistan van ser apartats del poder en una sèrie de revolucions ciutadanes. Els nous governs han adoptat posicions clarament a favor d'occident per tal d'allunyar-se de la influència de Moscou. Geòrgia ha adoptat la posició més radical, prenent una actitud desafiant enfront de la Federació Russa en el conflicte d'Ossètia del Sud i Abkhàzia. Un altre país que mira a occident és Moldàvia, ja que s'està apropant més a la Unió Europea que a la CEI.
[edita] Paper i organització de la CEI
Les oficines de la CEI se situen a Minsk (Bielorússia). El càrrec de President de la CEI rep el nom de Secretari Executiu. Fins avui la majoria de líders han estat russos o bielorussos. Actualment l'organització és liderada per l'antic Ministre de l'Interior rus Vladímir Ruixailo.
Des del punt de vista històric, la CEI pot ser vista com l'entitat successora de l'URSS. Malgrat això, s'ha de ressaltar que la CEI no és un estat en si, i és comparable a la Unió Europea.
La CEI té com a tasca la coordinació del comerç, les finances, les lleis i la seguretat dels estats membres. En realitat aquests poders no són exercits normalment, fet pel qual la CEI és criticada interiorment i exteriorment. Per tal de canviar aquest fet, la prioritat més important de l'organització és l'establiment d'una zona franca en la seva òrbita i la unió econòmica dels seus membres. Està previst dur a terme aquest projecte, juntament amb la promoció dels valors democràtics i la prevenció del crim durant l'any 2005.
Durant els Jocs Olímpics de 1992 d'Albertville i Barcelona, la CEI va participar sota el nom de l'Equip Unificat per primera i única vegada. Des del 1993 cada estat membre ha competit sota la seva pròpia bandera.
[edita] Institucions
Els membres de la CEI poden interactuar i coordinar les seves accions a través de les institucions següents:
- Consell de Caps d'Estat
- Consell de Caps de Govern
- Consell de Ministres d'Afers Exteriors
- Consell de Ministres de Defensa
- Assemblea Interparlamentària (AI)
- Es va establir el març de 1992 com una institució de consulta. Els primers participants van ser Armènia, Bielorússia, el Kazakhstan, el Tadjikistan, l'Uzbekistan, el Kirguizistan i la Federació Russa. Entre 1993 i 1996 l'Azerbaidjan, Geòrgia i Moldàvia també s'hi van unir. Ucraïna va acceptar unir-s'hi el 1999.
- Les sessions de l'AI es duen a terme 2 cops l'any a Sant Petersburg. Està composta per delegacions parlamentàries de cada un dels estats membres. L'AI compta amb les comissions següents:
-
- Afers legals
- Economia i finances
- Política social i Drets humans
- Ecologia i Recursos naturals
-
- Tribunal Econòmic
- Consell Econòmic
- Comitè Executiu
- Consell de Comandants de Frontera
- Consell de Seguretat Col·lectiva
- Banc Interestatal
- Comitè Interestatal d'Estadística
[edita] Vegeu també
|
|
 |
|---|---|
|
|
|
.svg/20px-Flag_of_Georgia_(bordered).svg.png){kind=small}
.svg/20px-Flag_of_Russia_(bordered).svg.png){kind=small}
