Clark Gable
De Viquipèdia
Clark Gable | ||
---|---|---|
Clark Gable i Marilyn Monroe |
||
Nom real: | William Clark Gable | |
Naixença: | 1 de febrer de 1901 a Cadiz, Ohio, (EE.UU.) |
|
Defunció: | 16 de noviembre de 1960 a Los Angeles, California, (EE.UU.) |
|
Nacionalitat: | americà | |
Premis Oscar | ||
Millor actor: It Happened One Night (1934) | ||
Fitxa a IMDb |
William Clark Gable fou un actor nord-americà guanyador d'un Oscar d'interpretació i l'estrella més taquillera de la primera època del cinema sonor.
Taula de continguts |
[edita] Infància
Clark Gable era fill de William H. Gable, propietari de pous de petroli, i d'Adeline Hershelman, que moria quan ell tenia deu mesos. Els seus avis, tant paternals com maternals, eren de procedència alemanya.
L'abril de 1903, el seu pare es torna a casar amb Jennie Dunlap i es traslladen a Hopedale. L'any 1917, la família passa per problemes econòmics i Clark ha de deixar l'institut per treballar a les factories de pneumàtics Akron.
Decidit a no seguir el camí professional del seu pare, Clark comença a treballar en unes quantes companyies de teatre de segona classe però acaba com a venedor de corbates en uns grans magatzems a Portland, Oregon. Allà hi coneixia el nét de la coneguda actriu Laura Hope Crews, que l'animava a tornar a l'escenari amb una altra companyia de teatre. El seu manager era Josephine Dillon, que després de corregir les seves dents i d'una rigorosa formació el considerava finalment preparat per intentar una carrera en el cinema.
[edita] Hollywood
El 1924, amb l'ajut financer de Josephine, se n'anava a Hollywood on ella es convertia en el seu manager i a la vegada en la seva primera muller. Encara que intervenia en diverses pel·lícules mudes com The Plastic Age protagonitzades per Clara Bow, Clark no aconseguia obtenir papers importants. Va ser després de la seva aparició impressionant com l'assassí de caràcter i desesperat a The Last Mile quan se li oferia un contracte amb la MGM el 1930. El primer paper important en una pel·lícula sonora va ser com a canalla en un western de baix pressupost dirigit per William Boyd anomenat The Painted Desert (1931). Rebia una gran quantitat de correus d'admiradors com a resultat de la seva potent veu i aspecte, que forçava a l'estudi a tenir-lo en compte.
Treballava principalment en papers d'home dur que construirien la seva fama durant el 1931 amb pel·lícules importants com A Free Soul, en la qual interpretava a un gàngster que donava una bufetada a Norma Shearer. També treballà al costat de Greta Garbo a Her Rise and Fall i de Joan Crawford a Possessed, amb qui compartí a les pantalles la passió que estaven compartint en la vida real. Per reforçar la seva popularitat, MGM freqüentment l'aparellava amb estrelles femenines molt populars, com Jean Harlow.
Gable i Harlow es conertiren en una parella enormement popular, protagonitzant junts fins a sis pel·lícules, sent les més notables Red Dust i Saratoga, durant la producció de la qual Harlow moria. En els anys 1930 i 1940, actuava en una successió de pel·lícules enormement populars que el portaven a ser l'indiscutit "rei de Hollywood" i l'estrella de cinema més gran del món.
Quan el cap de MGM, Louis B. Mayer, decidia que Gable estava esdevenint difícil i ingrat, tenia una idea brillant: cedir-lo per una temporada als estudis Columbia en una posició més baixa; això li donaria una lliçó. El resultat: Gable guanyava el premi de l'Acadèmia al Millor Actor per a la seva actuació de 1934 a la pel·lícula It Happened One Night. Retornava a MGM sent encara una estrella més gran.
El 1930, Clark i Josephine Dillon es divorciaven i uns quants dies més tard, es casava una altra vegada.
[edita] Els papers més famosos
Malgrat la seva reticència a fer aquest paper, Gable és sobretot conegut per la seva actuació com a Rhett Butler durant el 1939 a Allò que el vent s'endugué, amb el que tenia una nominació de com a millor actor.
Uns quants anys abans, Gable també havia tingut una nominació pel seu paper a Mutiny on the Bounty de 1935. A més a més, Gable era el primer actor de tres pel·lícules que obtenien l'Oscar a la millor pel·lícula.
[edita] Matrimoni amb Carole Lombard i Segona Guerra Mundial
El matrimoni de Gable el 1939 amb la seva tercera muller, l'actriu Carole Lombard, sembla que va ser el període més feliç de la seva vida personal.
Però el 16 de gener de 1942 l'idil·li s'acabava. Lombard, que acabava d'enllestir la seva 57a pel·lícula, To Be or Not to Be, tenia un accident mortal amb un avioneta prop de Las Vegas. Gable rodava 27 pel·lícules més però en paraules d'Esther Williams: Mai va tornar a ser el mateix, el seu cor estava enfonsat.
Devastat i desconsolat per la pèrdua de Lombard, Gable s'allistava a les Forces Aèries de l'Exèrcit dels EUA. Des de la RAF, a Polebrook, Anglaterra, Gable intervingué en cinc missions de combat, incloent-hi una a Alemanya, entre el 4 de maig i 23 de setembre de 1943, guanyant condecoracions pels seus esforços. Deixava Forces Aèries com a comandant.
[edita] Després de la guerra
La seva primera pel·lícula després de retornar de la guerra era la producció de 1945 Adventure. Era un fracàs crític i comercial i, malgrat alguns subsegüents èxits populars com Mogambo, Gable només aconseguia papers mediocres oferts per la MGM com a actor madur. Es negava a renovar el seu contracte amb ells el 1953 i es posava a treballar de forma independent.
El 1949, Clark es casava amb Sylvia Ashley, una divorciada britànica que a l'hora era vídua de Douglas Fairbanks. Aquesta relació va ser profundament desafortunada i es divorciaven el 1952.
La seva cinquena muller, amb qui un es casava després d'un afer darrere un altre, fou Kay Spreckels, amb qui va conviure durant tretze anys. Amb aquesta ex-model va tenir un fill, John Clark Gable, nascut el 20 de març de 1961, quatre mesos després de la mort de Clark. També també dos fills del seu tercer matrimoni, Joan i Adolph.
Gable també tenia una filla, Judy Lewis (nascuda el 1935), com a resultat d'un afer amb l'actriu Loretta Young durant el rodatge del film Call of the Wild. En un esquema elaborat, Young es prenia unes vacances i se n'anava a Europa per donar a llum. En el seu retorn, afirmava haver adoptat Judy (una nena que s'assemblava misteriosament a la seva mare i amb orelles que sobresurtien com les de Gable).
Segons Lewis, Clark visità casa seva una vegada, però no li va dir mai que fos el seu pare. Mentre que ni Gable ni Young ho van admetre mai, finalment Young donava el seu permís als biògrafs per incloure-ho només sobre la condició que el llibre fos publicat després de la seva mort.
[edita] Mort
L'última pel·lícula de Gable fou The Misfits (escrita per Arthur Miller i dirigida per John Huston), també protagonitzada per Marilyn Monroe i Montgomery Clift. Molts crítics la consideren la seva millor pel·lícula. Gable moria poc després per culpa del seu quart atac de cor. Tenia 59 anys.
Hi va haver molta especulació sobre el seu paper en aquest film, físicament molt exigent (exigia ser arrossegat per cavalls). En una citació àmpliament comunicada, Kathleen Gable va dir que el culpable va ser l'estrès provocat per "l'inacabable esperar... esperar a Monroe". Monroe, d'altra banda, afirmava que ella i Kathleen s'havien tornat propers durant el film i anomenaven a Clark com "El Nostre Home". De fet, al funeral van seure juntes. D'altres donaven la culpa al règim estricte de Gable abans de començar la pel·lícula, cosa que era una pràctica habitual en els darrers anys.
Clark Gable està enterrat al Forest Lawn Memorial Park Cemetery a Glendale, Califòrnia, al costat de la seva estimada Carole Lombard.
[edita] Filmografia
- White Man (1924)
- Forbidden Paradise (1924)
- Declassee (1925)
- The Merry Widow (1925)
- The Plastic Age (1925)
- North Star (1925)
- The Johnstown Flood (1926)
- One Minute to Play (1926)
- The Painted Desert (1931)
- The Easiest Way (1931)
- Dance, Fools, Dance (1931)
- The Finger Points (1931)
- The Secret Six (1931)
- Laughing Sinners (1931)
- A Free Soul (1931)
- Night Nurse (1931)
- Sporting Blood (1931)
- Susan Lenox (Her Fall and Rise) (1931)
- Possessed (1931)
- Hell Divers (1931)
- Polly of the Circus (1932)
- Red Dust (1932)
- No Man of Her Own (1932)
- Strange Interlude (1932)
- The White Sister (1933)
- Hold Your Man (1933)
- Night Flight (1933)
- Dancing Lady (1933)
- It Happened One Night (1934)
- Men in White (1934)
- Manhattan Melodrama (1934)
- Chained (1934)
- Forsaking All Others (1934)
- After Office Hours (1935)
- China Seas (1935)
- The Call of the Wild (1935)
- Mutiny on the Bounty (1935)
- Wife vs. Secretary (1936)
- San Francisco (1936)
- Cain and Mabel (1936)
- Love on the Run (1936)
- Parnell (1937)
- Saratoga (1937)
- Test Pilot (1938)
- Too Hot to Handle (1938)
- Idiot's Delight (1939)
- Gone with the wind (Allò que el vent s'endugué) (1939)
- Strange Cargo (1940)
- Boom Town (1940)
- Comrade X (1940)
- They Met in Bombay (1941)
- Honky Tonk (1941)
- Somewhere I'll Find You (1942)
- Adventure (1945)
- The Hucksters (1947)
- Homecoming (1948)
- Command Decision (1948)
- Any Number Can Play (1949)
- Key to the City (1950)
- To Please a Lady (1950)
- Across the Wide Missouri (1951)
- Callaway Went Thataway (1951) (cameo)
- Lone Star (1952)
- Never Let Me Go (1953)
- Mogambo (1953)
- Betrayed (1954)
- Soldier of Fortune (1955)
- The Tall Men (1955)
- The King and Four Queens (1956)
- L'esclava lliure (1957)
- Run Silent, Run Deep (1958)
- Teacher's Pet (1958)
- But Not for Me (1959)
- It Started in Naples (1960)
- The Misfits (pel·lícula) (1961)