Buriat
De Viquipèdia
буряад хэлэн |
|
---|---|
Pronunciació: | AFI: |
Altres denominacions: | |
Parlat a: | Rússia, (Buriàtia, Aga Buriàtia, Ust-Orda Buriàtia) república Popular de la Xina (Mongòlia Interior) |
Regió: | Sibèria |
Parlants: | 400.000 (Cens rus (2002)) |
Rànquing: | |
Classificació genètica: | Llengües altaiques llengües mongòliques |
|
|
Llengua oficial de: | Buriàtia |
Regulat per: | |
|
|
ISO 639-1 | |
ISO 639-2 | bua |
ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
SIL | MNB |
{{{mapa}}} | |
vegeu també: llengua |
El buriat és una llengua mongòlica parlada per unes 500.000 persones a la república de Buriàtia i els districtes autònoms d'Aga Buriàtia i Ust-Orda Buriàtia (Federació Russa), la Xina i Mongòlia. S'escriu amb caràcters ciríl·lics. Els buriats pertanyen al budisme lamaista o a religions tradicionals siberianes.
[edita] Divisió dialectal
En ISO 639-3 és considerada una macrollengua formada per les llengües menors:
- Buriat xinès (65,000 parlants segons Ethnologue [1]).
- Buriat mongol (64,900 [2]).
- Buriat rus (318,000 [3]).
Buryat kheleng és la llengua oficial de Buriàtia a Rússia. D'altres, però, consideren que es divideix en quatre dialectes:
- Bargu-buriat, parlat al NO de Manxúria, als marges del riu Hailar, a la frontera russo-xinesa (Heilongjiang)
- Khori-buriat, parlat al N i E de Buriàtia. Serveix de base a la llengua literària.
- Buriat de Selenga, als marges del riu Selenga i sud del Baikal. Té dos sotsdialectes, sartūl i tongōl.
- Buriat Occidental, parlat a l’Oest del llac Baikal i als voltants d'Irkutsk, que se sotsdivideix en tres dialectes:
- Ekhirit-bulgat
- Unga buryat
- Buriat de Nikhne-Udinsk, entre el llac Baikal i Krasnoiarsk.
[edita] Característiques
El buriat es caracteritza per:
- Gramàtica d'estructura aglutinativa
- Vocals subjectes a l’harmonia vocàlica (curtes i llargues)
- Vocabulari ric i distintiu.
Veure també Literatura buriata.