As romà
De Viquipèdia
L'as era una unitat de mesura del pes romana, coneguda també com a lliura romana (1 as = 1/ 88 lliures) i equivalent a 12 unces (unzia) o 327,45 grams.
L'as era també era una moneda de bronze que després fou substituïda per les monedes de plata.
L'as com a mesura de pes es dividia en as greu (10 unces), terç d'as (4 unces), quart d'as (3 unces), sisè d'as (2 unces), i l'unça.
La moneda es dividia en semis, trients, quadrants i sextants.
Van portar també el nom d'as alguns pagaments o tipus de diners:
- As circumforani (Aes circumforeaneum) era el diner prestat pels banquers romans (argentarii) que a tal efecte establien les seves delegacions a la zona a l'entorn del fòrum.
- As eqüestre (aes equestre) fou una de les maneres en que es pagava als soldats romans abans de la introducció de l' stipendium regular. L'as eqüestre era la quantitat que es donava a un soldat per la compra d'un cavall.
- As hordeari (aes hordearium) fou una de les maneres en que es pagava als soldats romans abans de la introducció de l' stipendium. L'as hordeari era la quantitat que es donava a un soldat per el manteniment d'un cavall. Era equivalent a 2000 asos.
- As militar (aes militare) fou una de les maneres en que es pagava als soldats romans abans de la introducció de l' stipendium. L'as eqüestre era la quantitat que es donava a un soldat de l'infantaria romana en un any, i era equivalent a deu mil asos.
- As manuari (Aes manuarium) era el diner guanyat en el joc a l'Antiga Roma. Es jugava a determinats números i el que guanyava s'emportava tot el que es jugava que es deia aes manuarium.
- As uxori era una taxa que pagaven els que arribaven a la majoria d'edat a l'Antiga Roma i no s'havien casat. Fou establert pels censors Marc Furi Camil i Marc Postumi el 403 aC i no se sap fins quan va existir.
