Andy Warhol
De Viquipèdia
Andy Warhol (6 d'agost de 1928 a Pittsburgh, PA - 22 de febrer de 1987) va ser un pintor nord-americà i una figura destacada del moviment pop art.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Infància i primers treballs
El seu nom real era Andrew Warhola, fill dels immigrants eslovacs Andrej Varchola i Ulja (Julia) Justyna Zavacka (el cognom era Varchola a Europa, i va ser modificat per Warhola després al emigrar a Amèrica). Els seus pares eren immigrants rutens de la classe obrera de Mikova del nordest d'Eslovàquia nord-est.
A pesar de les històries que diuen que el pare de Warhol treballava en mines de carbó, Andrej Warhola va treballar realment en el sector de la construcció a Pennsilvània, i la família va viure en el carrer 55 de Beelen. La família era catòlica. Al tercer curs de primària, Warhol va patir la malaltia del mal de Sant Vitus, una aflicció del sistema nerviós que causava moviments involuntaris que es creu pot ser una complicació de l'escarlatina, i que va afectar la pigmentació de la seva pell i, ja com adult, es va convertir en hipocondríac, desenvolupant una por als hospitals i als metges.
Aquesta malaltia el va fer estar al llit llargues jornades, on va començar a dibuixar, escoltar la ràdio i col·leccionar cromos de famosos de les pel·lícules. Temps desprès, Warhol va definir aquest període com a molt important en el desenvolupament de la seva personalitat i de les seves preferències.
Va demostrar tenir un talent artístic des de molt jove i va estudiar art comercial en el Carnegie Institute of Technology (ara conegut com Carnegie Mellon University). Després de graduar-se el 1949, es va traslladar a Nova York i va començar una carrera exitosa com il·lustrador de publicitat i de revistes com Vogue o Harper's Bazaar, especialitzat-se en dibuixos de sabates. Alguns d'aquests dibuixos encara es poden veure a la Bodley Gallery de Nova York
[edita] Els anys 60
Durant els anys 60, Warhol va aconseguir passar de ser un il·lustrador comercial a un dels artistes americans més famosos del moment. Warhol i el seus cercle van ajudar a definir tota una dècada.
Durant aquest període Warhol va començar a realitzar pintures sobre productes famosos, com les Sopes Campbell i ampolles de Coca-Cola, i retrats de famosos, com Marilyn Monroe, Troy Donahue i Elizabeth Taylor.
Va fundar "The Factory", el seu estudi folrat de paper d'alumini situat al 47th Street ( després traslladat a Broadway), i durant aquests anys es va rodejar de tota mena de artistes, escriptors, músics i d'altres celebritats del panorama underground de Nova York.
Va començar a crear pintures serigrafiades, cosa que li va permetre crear obres d'art en sèrie. Va declarar que ell volia convertir-se en una màquina, reduint la part creativa de les seves obres, cosa que va provocar una revol·lució en els cercles artístics i el va fer popular i controvertit.
En aquesta època, Warhol revol·luciona la cultura pop nord-americana, pintant dòlars, personatges famosos, productes de marca, i fotografies de diaris amb fets històrics del moment. El motiu dels seus quadres era reconeixible per tothom, cosa que atreia a les masses, que és el que ell volia, com ell mateix va dir:
El que fa gran aquest país és que els consumidors rics compren essencialment els mateixos productes que els consumidors pobres. Pots estar veient la televisió i veure un anunci de Budweiser Light, i saps que el mateix president en beu, així com Liz Taylor i penses que tú també en pots beure. Totes les cerveses són iguals de bones. Liz Taylor ho sap, el president ho sap, i tu ho saps.The Philosophy of Andy Warhol: (From A to B and Back Again)|1975, ISBN 0-15-671720-4
El MOMA de Nova York va realitzar un simpòsium sobre el Pop Art en desembre de 1962. La crítica estava escandalitzada amb les actuacions de Warhol, però el simpòsium va ser el detonant que va demostrar que les coses en els cercles artístics estaven canviant, i que Warhol hi tenia molt a veure.
Quan era il·lustrador comercial en els anys 50, Warhol feia servir ajudants per incrementar la seva productivitat. Va continuar fent servir aquesta controvertida tècnica en la seva producció artística.
Un dels seus col·laboradors més importants d'aquesta època va ser Gerard Malanga. Malanga ajudava al artista creant les serigrafies, les pel·lícules, escultures i d'altres treballs que es duien a terme a The Factory. Altres membres eren Freddie Herko, Ondine, Ronald Tavel, Mary Woronov, i Brigid Berlin.
Al final dels 60 Warhol ja era tota una celebritat, i apareixia sovint en diaris i revistes.
[edita] El disparen
El 3 de juny de 1968, una dona, Valerie Solanas, que es descrivia com feminista radical i dramaturga, i a la qual Warhol havia promès publicar el seu manuscrit, li dispara en el pit i és ferit greument.També dispara a Mario Amaya. Es requereixen més de sis hores de cirurgia per a salvar-lo, i els efectes d'aquest esdeveniment deixen a Warhol traumatitzat per la resta de la seva vida (havia de portar un corset per aguantar-se l'abdomen). Solanas apareix en la pel·lícula de 1968 I, A Man, enregistrada abans dels fets. Va ser arrestada al dia següent, (el dia que van disparar a Robert Fitzgerald Kennedy). Va al·legar que Andy tenia massa control sobre la meva vida.
Després d'aquests fets, The Factory estava molt més controlada, fins que la van tancar.
[edita] Anys 70
Comparat amb l'èxit i els escàndols dels treballs de Warhol durant els 60, aquesta dècada vas ser molt més tranquil·la. Tot i això , aquesta és la seva època més emprenedora. Va començar a fer retrats a comissió dels artistes i empresaris del moment, com Mick Jagger, Liza Minnelli, John Lennon, Diana Ross, Brigitte Bardot, Mao Zedong i Michael Jackson. Va ser durant aquesta època quant sovintejava locals de moda com el Serendipity 3 i Studio 54.
Juntament amb Gerard Malanga, va crear el Interview magazine, i va publicar el seu primer llibre: The Philosophy of Andy Warhol (1975). En aquest llibre explica les seves teories: "Fer diners és art, i treballar és art i els bons negocis són el millor art.
[edita] Anys 80
Warhol va tenir un ressorgiment comercial i de la crítica gràcies a que va apropar-se als joves nous talents de l'època, com Jean-Michel Basquiat, Julian Schnabel, David Salle i els anomenats Neo-Expressionistes; també amb Francesco Clemente, Enzo Cucchi i altres membres del moviment de Transavantguardia, que s'havien convertit en influents.
En 1985, Andy Warhol va ser sel·leccionat com uns dels artistes de Absolut Vodka, i molts dels seus dibuixos de l'època incorporen la famosa ampolla i van ser fets servir per anuncis de la televisió.
Mor el 22 de febrer de 1987 a Nova York, als 58 anys, d'un atac sobtat al cor, després d'una cirurgia a la vesícula malament vigilada pels funcionaris de l'hospital. Va ser enterrat a Pittsburgh, al costat dels seus pares, Julia i Andrei Warhola.
Warhol havia acumulat tantes pertinences que va prendre nou dies a la casa de subhastes Sotheby's vendre la seva propietat per un total que va excedir dels US$20 milions de dòlars .
[edita] Obra
Warhol era homosexual declarat, és més, en Els Diaris de Warhol admet públicament tenir una sèrie de romanços amb diversos homes. No obstant això, al començament de la seva carrera, insinua haver tingut núvies, incloent-ne una denominada "Taxi", que se suposava no es banyava durant llargs períodes.
En 1965 coneix al grup de música The Velvet Underground liderat per Lou Reed i en poc temps és mànager del grup, afegint a la seva amiga, la cantant alemanya Nico. En 1967 surt al mercat el disc dels Velvet anomenat The Velvet Underground and Nico: Andy Warhol, que va ser produït per aquest últim.
Aquest mateix any, per diferències amb la resta del grup, Nico es retira i els serveis de Warhol ja no són necessitats. A l'any es publica la seva revista InterView. Des d'aquest any fins a 1972 es dedica a fer retrats dels seus amics, entre ells Mick Jagger, Jacqueline Kennedy Onassis, Carolina Herrera i Elizabeth Taylor.
També comença amb el seu famosa sèrie Marilyn sobre la morta Marilyn Monroe. Són famoses les seves "càpsules del temps" on guardava (des de l'any 1974) coses quotidianes en caixes de cartró, arribant-ne a crear unes 610.
En 1979 exhibeix, de manera important, en el Whitney Museum de Nova York, la seva sèrie de retrats Portraits of the Seventies (Retrats dels Setanta.)
En 1981 comença a pintar detalls de quadres d'artistes renaixentistes com Leonardo da Vinci, Botticelli i Uccello. En 1983 fa el retrat del cantant espanyol Miguel Bosé per a la portada del disc Made in Spain també utilitzada per al disc Milano-Madrid d'aquest mateix artista, Andy Warhol apareix en el videoclip Ángeles Caídos' de Miguel Bosé.
En 1986 pinta el que seran les seves últimes obres, autoretrats i retrats de Lenin i Mao Zedong.
[edita] Filmografia
- Blow Job (1963)
- Eat (1963)
- Haircut (1963)
- Kiss (1963)
- Naomi's Birthday Party (1963)
- Sleep (1963)
- 13 Most Beautiful Women (1964)
- Batman Dracula (1964)
- Clockwork (1964)
- Couch (1964)
- Drunk (1964)
- Empire (1964)
- The End of Dawn (1964)
- Lips (1964)
- Mario Banana I (1964)
- Mario Banana II (1964)
- Messy Lives (1964)
- Naomi and Rufus Kiss (1964)
- Tarzan and Jane Regained... Sort of (1964)
- The Thirteen Most Beautiful Boys (1964)
- Beauty #2 (1965)
- Bitch (1965)
- Camp (1965)
- Harlot (1965)
- Horse (1965)
- Kitchen (1965)
- The Life of Juanita Castro (1965)
- My Hustler (1965)
- Poor Little Rich Girl (1965)
- Restaurant (1965)
- Space (1965)
- Taylor Mead's Ass (1965)
- Vinyl (1965)
- Screen Test (1965)
- Screen Test #2 (1965)
- Ari and Mario (1966)
- Hedy (film) (1966)
- Kiss the Boot (1966)
- Milk (1966)
- Salvador Dalí (1966)
- Shower (1966)
- Sunset (1966)
- Superboy (1966)
- The Closet (1966)
- Chelsea Girls (1966)
- The Beard (film) (1966)
- More Milk, Yvette (1966)
- Outer and Inner Space (1966)
- The Velvet Underground and Nico (1966)
- The Andy Warhol Story (1967)
- Tiger Morse (1967)
- **** (1967)
- The Imitation of Christ (1967)
- The Nude Restaurant (1967)
- Bike Boy (1967)
- I, a Man (1967)
- San Diego Surf (1968)
- The Loves of Ondine (1968)
- Blue Movie (1969)
- Lonesome Cowboys (1969)
- L'Amour (1972)
- Flesh (film) (1968)
- Flesh for Frankenstein (1973)
aka Andy Warhol's Frankenstein (USA) - Blood for Dracula (1974)
aka Andy Warhol's Dracula (USA)
