Falz
De Biquipedia
A Falz (pl. falz u falzes) ye una aina agricola tradizional que se'n fa (u se'n feba) uso en segar, cheneralment ta zerials u belas begadas altras yerbas de mida semilar, antes d'estendillar-se o emplego d'as modernas maquinas segaderas.
A suya mida la fa més manullable que no o dallo cuan cal obtener nomás una parti d'a espiga u cuan no cal si que segar una finca chicotona, en que sería canso de fer serbir l'anterior per a suya nezesidat d'estar esmolato á sobent. O canto d'a fuella d'as falzes no cal esmolar-la tanto como as dallas, y muitas d'as fuellas emplegan ya dende fa tiempo a bora u ripa aserrallada ta guaranziar que marche por más tiempo.
A suya forma tradizional ye una aina feta d'una fuella en forma de meya luna enchascada en un maneco curto, no guaire més que l'amplaria d'a man que l'ha de cullir. A largaria d'a fuella puede estar bariata, dende es 30cm de belas falzetas ta segar matas dica a setentena de zentimetros.
Es orichens d'ista aina son antigos y se'n suposa l'uso dende a epoca d'es primers pueblos neoliticos, que las feban de piedra calcaria u encara de güeso d'animal, mientres que con as primeras zebilizazions de mesopotamia o duyo diseño s'eba perfezionato apresentando totas ellas ya ixa forma carauteristica de letra C en a fuella.
Per a suya periglosidat como ferramienta de tralla, es segadors gosaban lebar en l'altra man, ixa que eba d'aguantar a faixa d'espigas mientres yeran segadas, una protezión d'estrutura semilar ta un zueco, feita cheneralment de fusta, clamada zoqueta u soqueta.
[editar] Simbolismos
- A falz, chunto con un martiello, ye o simbolo d'a unión entre obrers y labradors. Iste simbolo s'ha feito serbir per a mayoría de partius politicos d'ideolochía comunista y tamién yera clabato en a bandera de l'antiga Unión Sobietica.
- L'Inno de Cataluña reculle, como produto d'es feitos escayexitos en o sieglo XVII mientres a Guerra dels Segadors, bels bersos que dizen bon cop de falç (buen falzazo) mentando asinas a relazión güe cuasi simbolica d'ista aina con a luita d'es labradors de muitos puestos d'a Corona d'Aragón (anque con espezial biolenzia en Cataluña) ta conserbar es dreitos forals d'a Corona contra as prebatinas d'echemonizar es reinos d'a Corona Hispanica en ixas embueltas.
