Melchiorre Murenu
Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
(Macumere 1803 - Bosa 1854). est istadu unu Poeta Sardu.
Fizu de Batista Ledda, aiat leadu su sambenadu de sa zaja materna.
A s'edade de tres annos, a causa de sa pigota fiat devènnidu tzurpu; a deghe annos, aiant arrestadu su babu, mortu deretu a pustis, dassende sa famìlia in misèria. Custos eventos los contat cun tristura, ma finas cun dinnidade manna, in sa poesia Sùplica a Mussennor Bua, unu cuadru de sa bida sua prena de anneos, e, in su matessi tempus, una testimonia de sa fide manna chi teniat in Deus.
Mancari no apat pòdidu imparare a legher e a iscrier, sas poesias suas sunt espressione de una profundidade culturale non comuna: una cultura chi s'alimentaiat cun su patrimòniu teolòzicu e filosòficu de su catolitzèsimu. Isse, chi teniat una memòria istraordinària, andaiat fitianu a missa e, iscurtende sos preigadores e sighende sa letura de sos testos bìblicos, s'aiat fatu unu patrimòniu de connoschèntzias reliziosas chi, a su tempus, fiat tìpicu de sos poetas.
Gasi chi, aiat cumintzadu a andare a sas festas de sas biddas, improvisende cunforme a comente l'ispiriaiant sa bena artìstica sua de moralista abistu e s'umore sarcàsticu chi teniat. No est de badas chi una de sas poesias prus famadas est Sas isporchìtzias de Bosa, una sàtira prena de benenu contra de sa bidda de sa Planarza.
Non mancant sas poesias de impinnu sotziale, che a S'istadu de Sardigna, o sa batorina, iscrita in ocasione de sa "Leze de sas tancas" de su 1820, chi at a abarrare a amentare sos dannos de un'isvilupu capitalìsticu sena règulas: «Tancas serradas a muru / fatas a s'aferra aferra / si su Chelu fiat in terra / l'aiant serradu puru».
Sa morte sua fiat istada su cuncruimentu tràzicu de una bida prena de anneos: una note de santugaine tres òmines si fiant presentados a domo de unos cantos amigos chi lu fiant istranzende, mandados, naraiant issos, dae su poeta Maloccu, aversàriu mannu in sas garas poèticas e, in su matessi tempus, amigu carrale de Murenu. A pustis de l'aer postu in fatu, nche l'aiant ghetadu dae una pèntuma, ochiende·lu.
