Web Analytics

We provide Linux to the World

ON AMAZON:



https://www.amazon.com/Voice-Desert-Valerio-Stefano-ebook/dp/B0CJLZ2QY5/



https://www.amazon.it/dp/B0CT9YL557

We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Matriarcat - Wikipèdia

Matriarcat

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo matriarcat es un tèrme antropologic que definis la manièra d'organizacion sociala que las femnas e especialament las maires de la comunautat tenden a predominar dins de posicions de poder.

Lo tèrme ginecocracia s'utiliza per se referir especificament al govèrn de las femnas.

Lo matriarcat diferís de lo matrilinhalisme, que los filhs s'i identifican culturalament amb lor maire e non pas amb lor paire, e que las alianças familharas e tribalas s'i forman dempuèi los linhatges de sang de las femnas. Per exemple, dins la tradicion de la halakhà josieva, una persona que nais d'una maire josieva es considerada automaticament josieva; lo judaïsme, doncas, se transmet de la maire cap al filh.

Lo matriarcat diferís tanben del matrilocalisme, un tèrme que los antropològs utilizan sovent per tal de descriure las societats que l'autoritat de las maires i es la principala dins las relacions domesticas e que los marits s'unisson a la familha de lors femnas aluòc qu'aquelas s'uniscan a la tribu o la familha del marit.

Lo matriarcat es una combinason d'aquestes factors e pòt inclure lo matrilinhalisme e lo matrilocalisme.

Dins lo matriarcat, las femnas son a la carga de la distribucion dels bens del clan o de la tribu, en mai de las noiriduras. Aquesta caracteristica dona a las femnas una posicion d'influéncia subre lors societats.


La familha
Membres parents Concèptes relatius a la familha Estructuras familialas Estudis sus la familha
  • Parentat • Maire • Paire
  • Fratria • Sòr • Fraire
  • Grands
  • Sògres • Sògra • Sògre
  • Gendre • Nòra
  • Cosin
  • Oncle • Tanta
  • Matrimòni • Divòrci
  • MatriarcatPatriarcat
  • Union civila • Union liura
  • Celibat
  • Patrilinearitat • Matrilinearitat • Bilinearitat
  • Incèst • Exogamia • Endogamia
  • Monogamia • Poligamia • Poliandria
  • Familha nucleara
  • Familha alargada
  • Familha punaluana
  • Familha monoparentala
  • Familha omoparentala
  • Familha recompausada
  • Familha anomica
  • Familha
  • Antropologia de la parentèla
  • Sistèma familial
  • Sociologia de la familha
Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com