30 02
Da Wikipedia.
FEV | ||||||
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 | |||||
Tücc i dí |
Ol mes de febrer al gh'à 28 o 29 dé. Mia-de-manch, tre ölte al largh de la stòria, e noma in determinacc paes, al gh'è stat ü 30 02. Suéssia (alura Finlàndia a l'era part del Regn de Suéssia) la seguia ol calendare zülià, però la nava a adotá gradüalament ol calendari gregorià. Per ergot, a partí del 1700 la nava a ometí ü dé cada an, per rivá finalament al calendare gregorià ol 1710 (Ergöne fonte i afirma che la nava a ometí i dé de trapass (29 febrér) al largh de 40 agn). Assí, s'à trat éa ü dé ol 1700, però s'à plö fat redüssiú, de manera che ol nomenat calendare Suench s'al avansava per ü dé al calendare zülià, però al gh'éa amò des dé de retard respet al gregorià. La confüsiú la ría a la fí quant, ol 1712 se i gh'à 'du dé de trapass', dunca chel an al gh'à üt ü 30 02. Chèl dé al correspont al 29 02 del calendare zülià e al 11 03 del gregorià. Al final, Suéssia la adota ol calendare gregorià ol 1753. Ol 1929, la Üniú Soviétega la introdüiss ü calendare revolussionare in che cada mes al gh'ia 30 dé e i sich o sis dé restanc i era feste ch'i partegnía a nissü mes. Ol 1930 e ol 1931 i gh'à üt ü 30 02 a l'ÜRSS, però ol 1932 i mes i torna a èss chij de pröma.