Titànic
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre el vaixell. Per a la pel·lícula de 1997, vegeu Titànic (pel·lícula). |
El RMS Titanic, Royal Mail Streamer Titanic fou un vaixell transatlàntic britànic, propietat de la naviliera White Star Line (Adquirida anys més tard per la seva competidora Cunard Line), que es va enfonsar el 15 d'abril de 1912, en xocar amb un iceberg en el seu viatge inaugural.
[edita] El vaixell
Considerat a la seva època el vaixell més gran, veloç i luxós del món, tenia una eslora de 270 metres, 30 metres de màniga i un desplaçament de més de 40.000 tones. Va ser construït a les drassanes de Harland & Wolff de Belfast.
Els seus salons, restaurants, equipaments, la majoria dels quals no s’havien vist mai en un vaixell, i el luxe dels seus camarots, van fer donar a aquest vaixell el qualificatiu de “El vaixell dels somnis”. La seva tecnologia puntera a principis del segle XX, va fer que fins i tot alguns diaris el consideressin “Insubmergible”.
[edita] L'enfonsament
El 10 d'abril de 1912, el Titanic sortia de Southampton, cap a Nova York, destí habitual de la companyia White Star Line. La tarda del diumenge 14 d'abril, el transatlàntic navegava sense problemes. El capità, Edward J. Smith, tot i els constants avisos d'avistament de gel, ordenà la posada en marxa de la totalitat de les 29 calderes, amb el que el vaixell assolí la velocitat de 22 nusos.
A les 23:40 hores, els vigies, a l'alçada de les costes de Terranova, avisaven al primer oficial William Murdoch, de l'avistament de gel a proa. L’oficial ordenà contramarxa i virar a bavor. El vaixell començà a desplaçar-se lentament cap a l'esquerra i, quan semblava que s’havia superat l'obstacle, el vaixell va començar a vibrar i alguns blocs de gel van caure sobre la proa, davant la mirada despreocupada d'alguns passatgers de primera classe.
Després d'ordenar el tancament de les portes estanques, el capità Smith, que tornava al pont després d'un descans, va demanar un informe dels danys.
L’aigua inundava ràpidament els diversos departaments de proa, i l'enginyer i dissenyador del Titanic, Thomas Andrews, després d'examinar els planols, determinà l'inevitable condemna del vaixell. L'iceberg havia obert una escletxa de més de 90 metres de longitut a la banda d'estribor de la proa, i s’enfonsaria en un termini màxim d'entre una i dues hores, amb més de 2.200 persones a bord.
L’insuficient nombre de bots salvavides, la rapidesa de l'enfonsament i les gélides aigües de l'Atlàntic, van provocar la mort de més de 1.500 persones, entre passatge i tripulació; la majoria de tercera classe.
Poc més de 770 persones van poder salvar la vida, en ser rescatats més de dues hores després pel vaixell Carpathia.
La tragèdia del Titanic va provocar una gran consternació a nivell mundial, tant, que les seves primeres conseqüències van ser la modificació de les normatives de navegació comercial de passatgers, aconseguint que des d'aquell moment, tots els vaixells amb passatge, portessin el nombre necessari de bots salvavides per a la totalitat dels passatgers i la tripulació, entre d'altres modificacions, que han arribat fins als nostres dies.
[edita] Després de l'enfonsament
El peci del Titanic, va ser descobert l'any 1985 pel submarí Alvin, en una expedició dirigida pel doctor Robert Ballard, a una profunditat de 3.810 metres i a uns 531 km de la costa de Terranova, Canadà.
Ja l'any 1963 es va crear la primera societat per tal de preservar la memòria del vaixell i de la companyia naviliera White Star Line. El seu propòsit era formar una col·lecció d'objectes originals recuperats del Titanic i d'objectes personals a partir de les donacions voluntàries dels familiars.
Actualment la col·lecció de la Societat Històrica del Titanic té la seva seu al Titanic Museum a la ciutat d'Indian Orchard a l'estat de Massachusetts (EUA).
El mes de gener del 2000 es va incorporar a les sales del Museu de la Ciència i de la Indústria de Chicago (EUA), un fragment colossal del Titànic, operació que va resultar extremadament complexa degut a la grandària de les restes.
James Cameron, el 1997, va fer una pel·lícula sobre la història del primer i últim viatge del vaixell. Fou protagonitzada per Leonardo DiCaprio i Kate Winslet. Aquest film va rebre 11 Oscars, entre ells el de la millor pel·lícula i el millor director. Per a molts va ser el millor llargmetratge de la dècada dels 90, almenys per la seva recaptació als cinemes de tot el món i per la quantitat de guardons.
