Stanley Kubrick
De Viquipèdia
| Stanley Kubrick | ||
|---|---|---|
 |
||
| Naixença: | 26 de juliol de 1928 Chicago, Estats Units |
|
| Defunció: | 7 de març de 1999 Harpenden, Regne Unit |
|
| Nacionalitat: | Estatunidenc | |
| Millors pel·lícules | ||
| 1987 Full Metal Jacket 1980 The Shining 1975 Barry Lyndon 1971 A Clockwork Orange 1968 2001: A Space Odyssey 1963 Dr. Strangelove, or How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb 1962 Lolita 1960 Spartacus 1957 Paths of Glory 1956 The Killing |
||
Stanley Kubrick (Nova York, 1928 – Harpenden, Regne Unit, 7 de març de 1999) fou un famós i sovint controvertit director de cinema estatunidenc que destacà pel seu perfeccionisme tècnic i el seu intens simbolisme intel·lectual.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Els inicis
Nascut al Bronx de Nova York en una família acomodada, Kubrick va interessar-se des de ben jove per la fotografia, que començà a practicar de manera no professional amb una càmera Gaflex regalada per sos pares. Abans d'això havia estat bateria d'un grup de jazz i aficionat als escacs. La seva passió per la fotografia va ajudar-lo en la seva carrera, que començà en aconseguir un treball en la revista Look, gràcies a una foto que va prendre d'un venedor de diaris plorant la mort d'en Roosevelt. Al llarg de quatre anys va realitzar reportatges gràfics de les més diverses celebritats del moment, guanyant-se el reconeixement professional.
A la seva joventut va freqüentar habitualment el Museu d'Art Modern de Nova York, així com el cinema Loew's Paradise, on va forjar-se la seva passió cinèfila. A poc a poc, va créixer en ell la idea d'abandonar el treball de fotògraf per dedicar-se professionalment al cinema. Les seves majors influències, reconegudes en diverses entrevistes, foren els directors Max Ophüls, pel seu treball amb la càmera, i Sergei Eisenstein, per la seva tècnica de muntatge.
El 1951 Kubrick realitzà els seus primers curtmetratges: Day of the Fight, una espècie de documental sobre un combat de boxa (tema sobre el que tornaria a la seua filmografia), i Flying Padre, documentant la vida d'un clergue que viatja en avioneta als pobles.
Aquesta experiència li serviria per clavar-se a la indústria cinematogràfica, fet que va confirmar amb el rodatge del seu primer llag Fear and Desire el 1953. D'aquesta cinta en queden ben poques còpies, ja que el mateix Kubrick s'encarregà, en assolir cert status i reconeixement com a director, de fer-les desaparèixer de la circulació, per considerar aquesta pel·lícula immadura i, en les seves paraules, una "errada". El film contava la història d'un escamot de soldats que lluita a una terra desconeguda. Els dos bàndols enemics enfrontats estan interpretats pels mateixos actors, fet que reflexa el caràcter encara amateur d'aquesta realització.
En 1955, Killer's Kiss (El petó de l'assassí), el seu segon llargmetratge financiat amb l'escàs èxit de l'anterior producció, va demostrar el talent fotogràfic de Kubrick i la seva capacitat expressiva en l'ús de la il·luminació. Aquesta cinta de suspens sobre un boxejador, la seva atractiva veïna i el seu nuvi mafiós, va cridar l'atenció del productor independent James B. Harris, que produirà els seus següents films.
De la seva col·laboració va nàixer la productora Harris-Kubrick, que finançaria la següent pel·lícula d'en Kubrick The Killing (Atracament perfecte) l'any 1956. Es tracta d'un clàssic film negre basat en una novel·la de butxaca de Lionel White, que relata la preparació i desenvolupament d'un atracament a l'hipòdrom. De nou, el seu talent amb la llum i, ara també, una perfecta interpretació del temps cinematogràfic, amb continus canvis de punt de vista, va suposar la confirmació del director i atragué les mirades d'alguns dels grans de Hollywood. Entre ells, Kirk Douglas, que firmà amb la Harris-Kubrick un contracte per cinc pel·lícules.
[edita] Maduresa
En 1957 Kubrick rodarà la primera d'aquestes, Paths of glory (Senders de glòria), on Douglas interpretava un coronel encarregat de defensar els seus soldats, acusats en consell de guerra de covardia davant l'enemic, tot açò ambientat a la França de la Primera Guerra Mundial. Aquesta cinta anti-bel·licista, que basant-se en un esdeveniment real apuntava a l'absurditat de la guerra, li valdria la primera polèmica a la seva carrera. A França, el missatge va entendre's com un atac a la milícia francesa i el film va estar prohibit fins el 1975.
L'any 1960, Kirk Douglas va produir i protagonitzar la següent pel·lícula de Kubrick, Spartacus (Espàrtac), que havia estat en un primer moment encomanada al realitzador Anthony Mann qui, en no satisfer les demandes de Douglas, va delegar el treball en Stanley Kubrick, qui acabava de trencar la seva col·laboració amb Marlon Brando al rodatge de One-Eyed Jacks. Kubrick acceptà i finalitzà la cinta, sabent que, tot i les limitacions amb què treballaria en una producció d'alt pressupost com aquesta, el treball suposaria una bona espenta en la seva carrera com a director. Tot i la total manca de control sobre el guió, Kubrick va aconseguir completar una obra molt digna, que va ser reconeguda pel públic i la crítica (concedint-li tres Òscars).
Ja amb el reconeixement de la indústria, amb major llibertat expressiva i després de rescindir el contracte que el lligava amb Douglar, en 1962 va rodar Lolita basant-se en la novel·la de Vladimir Nabokov, qui l'ajudà a escriure el guió. Al film, James Mason representava a un home dominat per una passió incontrolable cap a una ardent i desinhibida adolescent. La pel·lícula, igual que la novel·la, va despertar les ires dels sectors més puritans dels Estats Units, fins el punt que alguns capellans exhortaven a no veure-la. La polèmica, tanmateix, només va fer que augmentar l'èxit comercial de l'obra.
Després d'aquest triomf, tant comercial com artístic, va abocar-se a projectes més arriscats i complexes. Així, en 1964 i ja deslligar de Harris, realitzà amb l'excel·lent col·laboració de Peter Sellers (interpretant fins a tres papers) Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb (Telèfon roig: volem cap a Moscou), una comèdia d'humor negre que parodiava el compromès tema de la carrera armamentística a la Guerra Freda. La pel·lícula fou un altre èxit comercial, però en aquest cas la crítica va fer-li front a Kubrick, titllant-lo d'anti-americà. Aquest fet farà que Kubrick traslladi la seva residència a Anglaterra i prengui la decisió de no tornar a residir mai als Estats Units.
[edita] La llegenda
A partir d'aquest època, les obres de Kubrick van anar apareixent cada cop més ocasionalment i més separades en el temps. En aquesta nova etapa les seues pel·lícules assolirien una major profunditat intel·lectual i, alhora, l'estil de Kubrick anirà fent-se cada cop més perfeccionista en l'aspecte tècnic. El 1968 Kubrick va signar una de les millors obres de la seva carrera, 2001: A space odyssey (2001: Odissea a l'espai), que destacarà per la seva bellesa plàstica en la posada en escena, dignificant un decaigut gènere com la ciència-ficció. Kubrick comptà amb les millors innovacions tècniques i desplegà tot un seguit de trucatges i efectes especials i òptics sense precedents (reconeguts amb l'Òscar de l'acadèmia americana), que gairebé acabaren per arruïnar la productora. Tot i això, l'èxit comercial salvà l'empresa i Kubrick posà el seu segell a una de les obres més modernes i arriscades de la història del cinema. L'ampli ventall de temes tractats (l'evolució de la raça humana, la soledat, la mort, la immortalitat i la intel·ligència artificial, avançant-se amb molt a produccions més recents sobre el tema) convertiren la pel·lícula en una obra de culte a tot el món, el renom de la qual no ha deixat de créixer amb el temps tot i algunes acusacions de petulància i estetisme extrem.
Uns anys més endavant apareixeria A Clockwork Orange (La taronja mecànica), adaptant una novel·la d'en Anthony Burgess. La pel·lícula, que narra les aventures de l'Alex, aficionat a la violació, a la ultra-violència i a Beethoven, va rebre les crítiques dels sectors més conservadors, fins al punt que va retirar-se de l'exhibició a les illes britàniques. Avui, és considerada una cinta de culte.
Menys coneguda resulta la seva següent obra, Barry Lyndon, on el director realitza un exercici d'estil, de gran bellesa visual, adaptant una novel·la d'època. El fracàs del projecte de Kubrick d'adaptar la vida de Napoleó va propiciar la realització d'aquest film de caire històric. Ni la crítica ni el públic, però, van acompanyar-lo aquest cop.
Tot just començat els anys 80 i per recuperar el prestigi perdut amb Barry Lyndon, Kubrick va iniciar l'adaptació d'un relat avalat per l'èxit: The Shining (El resplendor) d'Stephen King. El film de terror, copsat de moments estel·lars, de bon gust per la composició i l'ús psicològic del color i amb una memorable interpretació d'en Jack Nicholson, va ser tot un triomf.
Set anys passarien fins a la presentació de la seua següent cinta, la penúltima de la seua carrera. A Full Metal Jacket (La jaqueta metàl·lica), Kubrick tornava al cinema bèl·lic, de nou, per deixar palès el seu anti-bel·licisme, aquest cop, des de l'experiència americana al Vietnam. La pel·lícula resulta, de nou, un bon èxit a la taquilla. Serà en aquesta època, a més, quan començarà a esdevenir un personatge de culte, un mite vivent. Els primers treballs d'estudi de la seua obra van començar a aparèixer al mateix temps que la premsa el presentava com un geni paranoic que vivia reclòs a la seva mansió.
Poc abans de la seva mort, l'any 1999, va estrenar-se la darrera obra d'en Kubrick: Eyes Wide Shut. En aquesta, Kubrick comptava amb Tom Cruise i Nicole Kidman com a protagonistes d'un relat carregat d'erotisme i de provocació, una paròdia de la societat actual reflectida en la hipocresia d'una parella de classe alta de Nova-York. La mort del director va esdevenir tot just estrenada la pel·lícula, ajudant a augmentar la llegenda d'un dels més importants directors del cinema nord-americà recent.
[edita] Filmografia
- Eyes Wide Shut (1999)
- Full Metal Jacket (La jaqueta metàl·lica) (1987)
- The Shinning (El resplendor) (1980)
- Barry Lyndon (1975)
- A Clockwork Orange (La taronja mecànica) (1971)
- 2001: A Space Odyssey (2001: Una odissea a l'espai) (1968)
- Dr. Strangelove or: How I Learned To Stop Worrying And Love The Bomb (Telèfon roig: volem cap a Moscou) (1964)
- Lolita (1962)
- Spartacus (Espàrtac) (1960)
- Paths of Glory (Camins de glòria) (1957)
- The Killing (Atracament perfecte) (1956)
- Killer's Kiss (El petó de l'assassí) (1955)
- Fear and Desire (1953)
- The Seafarers (1953) - Curtmetratge
- The Flying Padre (1951) - Curtmetratge
- Day Of The Fight (1951) - Curtmetratge
