Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Pebre - Viquipèdia

Pebre

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre Piper nigrum. Per a altres significats, vegeu «Pebre (desambiguació)».


Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Pebre negre
Planta de pebre amb grans sense madurar.
Planta de pebre amb grans sense madurar.
Classificació científica
Regne: Planta
Divisió: Angiospermae
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Piperales
Família: Piperaceae
Gènere: Piper
Espècie: P. nigrum
Nom binomial
Piper nigrum
L.
Grans de pebre.
Grans de pebre.

El pebre, pebre negre o pebre bo, és una espècia de sabor picant. És el fruit dessecat del pebrer (Piper nigrum), de la família de les piperàcies, planta tropical originària de l'Índia i de Java.

Va ser introduït a Grècia per Alexandre el Gran. La llegenda conta que Eudox de Cícic va ésser el primer europeu que entre d'altres espècies va portar el pebre a Europa.

Els àrabs van controlar el comerç del pebre i moltes altres espècies durant segles i, després de la caiguda de l'Imperi Bizantí, va ser Venècia qui distribuïa i recollia l'or per a pagar a Orient pel pebre i altres espècies gairebé d'una manera exclusiva. Va ser un producte tan rar i car que era usat com a moneda de canvi durant l'edat mitjana.

El seu alt valor va ser una de les raons per la qual els portuguesos van buscar la ruta cap a les illes de les espècies a orient, envoltant l'Àfrica.

Les varietats de pebre són degudes a la distinta maduració dels grans de la planta:

  • El pebre negre es recull a la meitat de la seva maduració.
  • El pebre verd són grans totalment sense madurar.
  • El pebre blanc és gra totalment madur sense pela.
  • El pebre mòlt és una barreja de pebre negre i blanc.

S'usa en tot el món com a condiment, tant en embotits com en barreja per fer salmorra o en distints guisats i plats salats.

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest ésser viu dins el projecte Wikispecies

Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com