Musicoteràpia
De Viquipèdia
 |
Important: Aquesta pàgina és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparició d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la pàgina de discussió per a una major informació. |
La musicoteràpia és l’ús de la música (del seu so, ritme, harmonia, melodia…) amb la finalitat de prevenir el deteriorament de la salut o d’ajudar a la millora de l’organisme. A vegades es distingix de la sonoteràpia. Es troba vinculada a la psicologia i, més concretament, amb el psicodrama. També se la pot vincular amb la pedagogia i, dins d'aquesta, amb la logopèdia.
La musicoteràpia partix del fet constatat per qualsevol del plaer, benestar, tranquilitat i altres efectes emocionals agradables que proporciona la música. Un exemple il·lustratiu al respecte, serien les cançons de bressol que les mares canten als fills per donar-los benestar i tranquilitat i que es puguen dormir. A partir d'aquí, la musicoteràpia investiga i intenta descobrir solucions acusmàtiques per tal de millorar la nostra salut de manera diferenciada d'altres solucions terapèutiques convencionals.
Taula de continguts |
[edita] La tècnica musicoterapèutica
Hi ha gairebé tantes tècniques com musicoterapeutes en el món. Tot i així, hi ha diverses comunitats que han aconseguit unir a grups de musicoterapeutes. Generalment, les coincidències entre ells es deuen més a principis psicològics, filosòfics i musicals que no pas purament tècnics.
Cal dir que cada tècnica posseeix, a la seva manera, un valor específic, uns resultats comprovables al menys de manera empírica i una riquesa cultural i filosòfica digna. És un terreny tan extens que fa que el que pensa cadascú sigui correcte. L’únic fet clarament comprovable és que l’ús terapèutic de la música va aparèixer amb el mateix home i ha existit en qualsevol indret, època i condició humana.
[edita] Indicacions
La musicoteràpia està indicada a nens amb dificultats d’aprenentatge, problemes de conducta, nens autistes, amb deficiència mental, amb dificultats en la socialització, amb baix amor pròpi o amb trastorns mèdics crònics o degeneratius com càncer, cardiopaties, problemes de dolor, etc.
També s'utilitza en persones amb malalties degeneratives degudes a l’edat com l’Alzheimer, amb problemes d’abús de substàncies, dany cerebral degut a malalties o traumatismes, incapacitats físiques, problemes de dolor agut o crònic o a persones amb malalties terminals.
A més, serveix per a reduir l’estrès, ajuda al part en les dones, augmenta la creativitat de resoldre problemes, pot disminuir l’ansietat i millorar l'amor propi també en els adults.
[edita] Funcionament
La idea de base és reconèixer que gran part de les malalties tenen el seu origen al cervell, que després transmet a una part del cos un estímul determinat que reprodueix una malaltia.
Amb la musicoteràpia s’intenta fer arribar al cervell uns estímuls que li portin a una relaxació o anul·lació del que reprodueix la malaltia, a través de diverses melodies amb les que es poden aconseguir efectes sorprenents.
Els beneficis de la musicoteràpia han pogut travessar fronteres, idiomes i ideologies. Per exemple, a la Xina, posseeixen innumerables àlbums musicals amb títols com: insomni, fetge, cor, etc.
[edita] Relacions de la música amb els processos fisiològics
[edita] Música i respiració
La respiració és, principalment, un procés rítmic. El patró general humà és de 35 a 25 respiracions per minut. Un promig baix i profund contribueix a calmar, controlar emocions, estimular el pensament i generar un millor metabolisme del cos.
Al contrari, una respiració ràpida ens pot portar a pensaments dispersos, conductes impulsives, a cometre errors i a patir accidents.
Així, música d’alts nivells, més de 60 pulsacions per minut, produeix efectes negatius, d’igual manera que una dieta poc adequada produeix mala salut.
[edita] Música i pressió arterial
El cor humà està particularment sintonitzat amb la música; així, els batecs responen a totes les variables musicals com freqüència, temps i volum.
De tal manera que un ritme ràpid provoca palpitacions ràpides, i un lent les alenteix. Per això els ritmes lents creen menys tensions i estrès, mantenint la calma al cos i relaxant-nos.
La música és, doncs, un calmant natural, però l’oposat també és cert: ritmes forts poden energitzar-nos i activar-nos.
[edita] Música, tensió i coordinació muscular
El to i la flexibilitat del sistema muscular són poderosament influenciats pel to, el so i la vibració musical, tal i com va ser demostrat científicament pel professor Olav Skilie: la música amb freqüències entre 40-66 Hz, redueix la tensió muscular i relaxa els nens.
Avui en dia, es coneix com a teràpia Vibroacústica, de gran poder curatiu en processos de dolors musculars.
[edita] Música i endorfines
Les endorfines, els sedants naturals del cervell, són avui en dia una de les substàncies més estudiades en la bioquímica moderna.
El Centre d’Investigacions de Stanford Califòrnia, va arribar a la conclusió que l’eufòria experimentada mentre s’escolta música provocada pel goig i les emocions produïdes per la riquesa musical de certes peces de pel·lícules, cants religiosos…, poden produir estats d’anestèsia al dolor i millorar el sistema immune. Aquests experts també van trobar que les injeccions de Naloxona, una droga bloquejadora d’endorfina, interrumpeix la sensació tranquil·litzant d’escoltar música.
[edita] Bibliografia
- Joseph J.Moreno, Activa tu música interior: Música y psicodrama, Ed.Herder, 2004.
- Rolando Benenzon, La nueva musicoterapia, Lumen, Buenos Aires, 1998.
- Rolando Benenzon, Manual de musicoterapia, Paidós Ibérica, Barcelona, 1985.
- Léon Bence i Max Méreaux, Guía muy práctica de musicoterapia, Editorial Gedisa, Barcelona, 1988.
