Llengües d'Espanya

De Viquipèdia

Espanya és un Estat europeu amb una gran diversitat lingüística. Les seues llengües constitueixen un patrimoni etnolingüístic i cultural reconegut constitucionalment. La llengua oficial i majoritària de l'Estat és el castellà. Quatre llengües (català, gallec, èuscar i aranès) gaudeixen de l'estatus de cooficialitat en sis de les comunitats autònomes que integren Espanya i altres dos (asturlleonès i aragonès), tot i que no són cooficials, són protegides d'alguna manera estatutàriament en dos comunitats autònomes. El portuguès parlat a certs municipis fronterers amb Portugal no gaudeix de cap tipus de reconeixement. Per últim cal destacar i remarcar que una mateixa llengua pot tindre diferent estatus oficial en cada un dels territoris on es parle. L'Estat no fa oficials llengües, ni tan sols les reconeix pel seu nom, sinó que són les comunitats autònomes les que fan oficial o no, una llengua en el seu territori.

Taula de continguts 1 Oficialitat lingüística. 1.1 Castellà llengua oficial de l'Estat 2 Llengües cooficials. 2.1 Català a Catalunya, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana 2.2 Èuscar al País Basc i Navarra 2.3 Gallec a Galícia 2.4 Aranès a Catalunya 3 Llengües amb un cert reconeixement. 3.1 Aragonès a l'Aragó 3.2 Asturlleonès a Astúries i Castella i Lleó 3.3 Català a l'Aragó 3.4 Gallec a Castella i Lleó 4 Llengües ignorades institucionalment. 4.1 Català a la Regió de Múrcia 4.2 Gallec a Astúries 4.3 Asturlleonès a Cantàbria 4.4 Portuguès a Castella i Lleó 4.5 Portuguès a Extremadura 5 Visió evolutiva de les llengües de la Península Ibèrica 6 Vegeu també

[edita] Oficialitat lingüística.

[edita] Castellà llengua oficial de l'Estat

La Constitució Espanyola, en el seu article tercer, estableix que:

• El castellà és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la.
• Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d'acord amb llurs Estatus.
• La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.

[edita] Llengües cooficials.

[edita] Català a Catalunya, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana

El català té el reconeixement de llengua pròpia, i llengua oficial junt al castellà, a Catalunya, les Illes Balears i al País Valencià amb el nom de valencià.

• A Catalunya, el català és la llengua materna del 40,4%, el castellà ho és de la meitat de la població (un 53,5%), i un 2,8% considera a les dos com a la seua llengua materna, segons una enquesta realitzada en 2003 pel Govern de Catalunya.^[1] El castellà és predominant en la regió metropolitana de Barcelona i en el Camp de Tarragona (on viu el 76% de la població catalana), mentre que el català ho és en la resta del territori (on viu el 24% de la població).

• A les Illes Balears, el català és la llengua materna del 42,6% de la població, el castellà ho és del 47,7%, i un 1,8% té les dos llengües com a llengües maternes, segons una enquesta realitzada en 2003 pel Govern de les Illes Balears.^[2]. El català és la llengua predominant en Menorca i a l’interior de Mallorca, mentre que el castellà ho és en l’àrea metropolitana de Palma i en Eivissa.
  

  

  Zones de predomini lingüístic

• A la Comunitat Valenciana, s’anomena de manera habitual, tradicional i oficial com a valencià a la varietat regional del català occidental parlada pels valencians.

Durant el últims trenta anys, des dels sectors conservadors de la societat valenciana, hi ha hagut una manipulació política que intentava posar en qüestió la filiació lingüística del valencià, i que ha donat lloc a un debat conegut com conflicte lingüístic valencià. Al País Valencià es distingeix lingüísticament dos zones: una de predomini lingüístic valencià (que representa un 75% de la superficie, 87% de la población, bilingüe) i una altra de predomini lingüístic castellà (25% de la superficie on viu el 13% de la població, sovint monolíngüe). En la zona valencianoparlant, el castellà és la llengua parlada de forma preferent pel 54,5% de la població, mentre que el valencià ho és pel 36,4% i un 6,2% utilitza indistintament les dos llengües, segons una enquesta realitzada en 2003 per la Generalitat Valenciana.^[3] El valencià és predominant en la majoria del territori valencianoparlant: en les comarques del nord de la província d’Alacant, el sud de la província de València i gran part de la província de Castelló. Mentre que el castellà és predominant en l’àrea metropolitana de València, l’àrea metropolitana d’Alacant-Elx i en Castelló de la Plana.

[edita] Èuscar al País Basc i Navarra

L’èuscar té el reconeixement de llengua pròpia, i llengua oficial junt al castellà, a la Comunitat Autònoma Basca o País Basc, i llengua oficial a part del territori de la Comunitat Foral de Navarra o Navarra.

• A la Comunitat Autònoma Basca o País Basc, l’èuscar o basc és oficial junt al castellà a tot el territori de la Comunitat Autònoma, tot i que no és actualment llengua pròpia de la meitat sud del seu territori, on des de fa segles que només s’hi parla castellà.

• A la Comunitat Foral de Nafarra o Navarra, l’èuscar o basc només és oficial al terç nord de la Comunitat Foral, tot i que hom distingeix tres zones lingüístiques a les que lògicament, se les aplica una diferent política lingüística. La zona on és predominant l’èuscar, la zona mixta (on l’èuscar és molt minoritari o fa poc que s’ha perdut i on es troba Pamplona) i la zona castellanoparlant situada al sud.

[edita] Gallec a Galícia

El gallec té el reconeixement de llengua pròpia, i llengua oficial junt al castellà, a Galícia.

• El gallec és cooficial junt al castellà a tot el territori de la Comunitat Autònoma de Galicia. En Galícia el gallec és la llengua majoritària a tot el territori, mentre que el castellà predomina a les zones urbanes.

[edita] Aranès a Catalunya

L’aranès (variant de l’occità parlada a la Vall d’Aran, situada al nordest de Catalunya) té el reconeixement de llengua pròpia, i llengua oficial junt al castellà, a la Vall d’Aran i des de 2006 en tota Catalunya amb l’Estatut d Autonomia de Catalunya de 2006.

• A la Vall d’Aran, l'aranés és la llengua materna del 34,2% de la població, el castellà ho és del 38,8%, i el català del 19,4%, segons les dades del cens de 2001.^[4].

[edita] Llengües amb un cert reconeixement.

L’aragonés i l’asturià o asturlleonès, pertanyen al grup de les llengües romàniques occidentals, que encara es parlen d’una manera minoritària en algunes zones rurals de de l’alt Aragó i Astúries; les dos van ser declarades llengües en perill d’extinció per la Unesco a finals del segle XX. La seua presència escrita va ser escassa des de la unió dels regnes on es parlava al regne de Castella, fins als anys setanta del segle XX.

[edita] Aragonès a l'Aragó

L’aragonès, reducte del navarroaragonès parlat en l’Edat Mitjana als regnes de Navarra i d’Aragó

• A Aragó el seu Estatut d'Autonomia li atorga una certa protecció i hi ha un debat interminable sobre la Llei de llengües en Aragó i les formes en les que es regularia el seu ús i ensenyament. L'aragonès encara es parla d'una manera precària a les zones pirenàiques i prepirenàiques del nord d’Aragó. Quasi al límit de l’extinció, només és parlat per unes 10.000 persones. En la reforma de l’Estatut d’Autonomia d’Aragó del 2007, ni se'l nomena ni se li dona el caràcter de llengua oficial (Art.7.1 Les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó constitueixen una de les manifestacions més destacades del patrimoni històric i cultural aragonès i un valor social de respecte, convivència i enteniment).

[edita] Asturlleonès a Astúries i Castella i Lleó

L’ asturlleonès es parla Astúries (amb el nom de asturià), en part de l’antic Regne de Lleó (a les províncies de província de Lleó i província de Zamora (amb el nom de lleonès), i en la comarca portuguesa de Miranda do Douro (amb el nom de mirandès).

• A Astúries,el seu Estatut d'Autonomia (amb el nom de bable) li atorga una certa protecció (4.1 El bable gaudirà de protecció. es promourà el seu ús, la seua difusió als mitjans de comunicació i el seu ensenyament, respectant en tot cas les variants locals i la voluntarietat en en el seu aprenentatge) i el seu ús està regulat per llei en el Principat d’Astúries i la seua ortografia, lèxic i gramàtica per l’Academia de la Llingua Asturiana, que curiosament no gaudeix de força vinculant per a les altres zones on es parla. Existeix en Astúries un debat sobre la oficialitat de l’asturià i hi ha un cert número d’organitzacions civils i polítiques que lluiten per la seua conservació, oficializació i defensa en eixa Comunitat Autònoma. Les diverses enquentes realitzades entre la població asturiana mostren un creixent suport a l’oficialitat de l'asturià (més del 60%).

• A [[Castella i Lleó], en la reforma estatutària de 2007 s'ha introduït un article on se li atorga un reconeixement i certa protecció amb el nom de lleonès (Art. 5.2 El lleonès serà objecte de protecció específica per part de les institucions pel seu particular valor dins del patrimoni lingüístic de la Comunitat. La seua protecció, ús i promoció seran objecte de regulació).

[edita] Català a l'Aragó

• A Aragó el seu Estatut d'Autonomia li atorga una certa protecció i hi ha un debat interminable sobre la Llei de llengües en Aragó i les formes en les que es regularia el seu ús, ja que l'ensenyament, encara que precari i voluntari ja es dóna des des fa anys. A la Franja de Ponent o d'Aragó, és parlat per més del 80% dels seus habitants, uns 50.000. En la reforma de l’Estatut d’Autonomia d’Aragó del 2007, coma l'aragonès ni se'l nomena ni se li dona el caràcter de llengua oficial (Art.7.1 Les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó constitueixen una de les manifestacions més destacades del patrimoni històric i cultural aragonès i un valor social de respecte, convivència i enteniment). ^[5][6].

[edita] Gallec a Castella i Lleó

• A la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó, el seu Estatut d'Autonomia li dóna un cert reconeixement i protecció (Art.5.3 Gaudirà de respecte i protecció la llengua gallega als llocs on habitualment s'utilitze).

[edita] Llengües ignorades institucionalment.

[edita] Català a la Regió de Múrcia

[edita] Gallec a Astúries

[edita] Asturlleonès a Cantàbria

[edita] Portuguès a Castella i Lleó

[edita] Portuguès a Extremadura

En l'actualitat, i a causa dels processos migratoris recents, també es parlen a Espanya altres llengües, com ara l'àrab, l'anglès, el romanès, l'alemany, el quítxua, el xinès, el búlgar i el francès.

[edita] Visió evolutiva de les llengües de la Península Ibèrica

[edita] Vegeu també

Dret lingüístic del català