Exposició Universal de 1888
De Viquipèdia
L'Exposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món.
La inauguració oficial va tenir lloc el 20 de maig de 1888 a les 16 hores. Va ser presidida per Alfons XIII (que tenia dos anys), la reina regent María Cristina, la princesa d'Astúries María de las Mercedes, la infanta María Teresa, el president del consell de ministres Práxedes Mateo Sagasta, i l'alcalde de Barcelona Francesc Rius i Taulet.
Taula de continguts |
[edita] Context històric
El 1888 Barcelona tenia 530.000 habitants i era la segona ciutat més important d'Espanya en el pla polític, i la primera a nivell industrial. Espanya vivia el període de la Restauració borbònica. El 1888 governava Práxedes Mateo Sagasta sota la regència monàrquica de María Cristina de Habsburgo-Lorena, vídua d'Alfons XII (mort el 1885) i mare d'Alfons XIII.
Es considera que l'organització de l'Exposició Universal de 1888 va ser el reflex de la bona relació entre la monarquia restaurada i la burgesia industrial catalana, que havia recolzat el retorn de la monarquia, a la recerca d'una pau social que permetés un desenvolupament econòmic.
Les Exposicions Universals, iniciades a París el 1855, vivien un moment de gran apogeu. Eren considerades els majors esdeveniments polítics, econòmics i socials del món, en els quals cada país pogués exposar els avenços tecnològics i fes gala del seu potencial econòmic i industrial. Organitzar una Exposició era una oportunitat de desenvolupament econòmic per a la ciutat organitzadora i atorgava un gran prestigi internacional.
[edita] Impulsors de l'Exposició
La idea inicial d'organitzar una Exposició Universal a Barcelona la va tenir un empresari, Eugenio Serrano. Però davant la impossibilitat de Serrano de dur a terme l'esdeveniment en solitari, va assumir el projecte l'alcalde de Barcelona Francesc Rius i Taulet, que es va envoltar d'un grup d'empresaris de la ciutat que, al costat de l'alcalde, van formar l'anomenat "Comitè dels vuit". Eren, a més de Rius i Taulet, Elies Rogent i Amat –director d'obres-, Lluís Rouvière, Manuel Girona i Agrafel –polític i banquer que va finançar part de l’obra- , Manuel Duran i Bas, Josep Ferrer i Vidal, Claudi López Bru (Marquès de Comillas) i Carles Pirozzini.
[edita] El recinte
L'exposició es va desenvolupar en una superfície de 380.000 metres quadrats que tenia l'Arc del Triomf, obra de Josep Vilaseca i Casanovas (1858-1917), com a porta d'entrada a l'Exposició. El recinte s’estenia pel Parc de la Ciutadella, el zoològic, i part de l'actual Estació de França fins al lloc on avui s'ubica l'Hospital del Mar, en la Barceloneta.
Una quarta part del recinte estava ocupat per edificis dissenyats pels arquitectes més prestigiosos del moment, on es feien les exposicions. L'edifici més important va ser el Palau de la Indústria, de 70.000 metres quadrats. Tanmateix es van mantenir tres edificis de l’època militar de la Ciutadella: el Palau del Governador, l’arsenal i la capella. Tots tres continuen en actiu. L’arsenal, després de diverses adaptacions al 1889, 1900 i 1932, es actualment la seu del Parlament de Catalunya.
De resultes del canvi de promotors, el temps per poder fer les obres del recinte va ser molt reduit. Aixó va suposar un repte importantíssim per l’organització que va demostrar la seva capacitat de gestió i esforç, però també va ser la causa que alguns edificis tingueren un construcció efímera. Així tan sols romanen dempeus l'Arc del Triomf, el Castell dels Tres Dragons de Lluís Domènech i Montaner (cafè-restaurant de l'exposició, actualment Museu de Zoologia), l’umbracle, projectat per Josep Fontserè i Mestre i acabat per Josep Amargós i Samaranch i una part de l'anomenada "Galeria de les Màquines", avui ocupada pels serveis del zoo.
Com a anècdota, es pot anotar que l'enginyer francès Gustave Eiffel va presentar als organitzadors de l'Exposició Universal el seu projecte per construir a Barcelona la Torre Eiffel, però als responsables de l'ajuntament barceloní els va semblar una construcció estranya i cara, que no encaixaria a la ciutat, i van preferir construir com a entrada al recinte l'Arc del Triomf, d'estil més clàssic. Després de la negativa del consistori barceloní, Eiffel va presentar el seu projecte als responsables de l'Exposició Universal de París, que es va fer un any més tard, el 1889. Aquests van acceptar contruir la torre, malgrat que al principi van pensar que l'haurien de desmuntar una vegada acabada l'exposició. Només la voluntat popular va evitar que s'enderroqués.
[edita] Millores a Barcelona
Malgrat que les activitats de l'Exposició es van desenvolupar a l'interior del recinte firal, la "Expo" va contribuir a la millora de Barcelona en general. Per una part, la celebració de l'exposició va servir com a esperó per finalitzar obres iniciades molts anys abans i que havien quedat inacabades, i per una altra, es va aprofitar per posar en marxa noves infrastructures i serveis que no només milloressin la vida dels ciutadans, sinó que donessin una imatge de modernitat de la ciutat a ulls dels visitants.
Algunes de les novetats que va implicar l'Exposició de 1888 van ser:
- Urbanització del Parc de la Ciutadella, que després de l'acabament de l'Expo es va convertir en el parc més gran de la ciutat.
- Es va finalitzar la urbanització de tot el front marítim de la ciutat, entre el parc de la ciutadella i la Rambla, construint el passeig de Colom i un nou moll: a l'actual Moll de la Fusta.
- Es va construir el Gran Hotel Internacional en un terreny guanyat al mar al nou passeig de Colom, davant l'edifici de la Capitania General. L'hotel, dissenyat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, va ser construït en el temps rècord de 69 dies. Tenia planta i tres pisos, i ocupava un solar de 5.000 metres quadrats. Amb capacitat per a 2.000 hostes, va ser concebut com a instal·lació temporal per acollir els visitants. Va ser enderrocat després de l'acabament de l'Exposició.
- Es va construir el Palau de Belles Arts, a l’espai on actualment hi ha els jutjats municipals davant el museu de zoologia. Obra d'August Font, va ser el lloc on es celebrà la inauguració oficial de l'Exposició amb assistència de la família reial. Va ser destinat a exposicions artístiques, concerts i esdeveniments culturals de caire catalanista. Després de l'exposició, va continuar obert fins a 1942.
- Es va construir el Monument a Colom a la Plaça Portal de la Pau, punt d'unió del passeig de Colom i la Rambla. El monument es va inaugurar l'1 de juny de 1888, en plena celebració de l'Exposició.
- Es va urbanitzar la zona contigua al recinte de l'exposició, a la zona del Barri de la Ribera.
- Es va inaugurar el Mercat del Born, obra de Josep Fontserè i Mestre, construït entre 1884 i 1886.
- Es van inaugurar "Las Golondrinas", embarcacions d'esbarjo que, encara avui, surten davant del monument a Colom i fan un tomb marítim als visitants.
- Es va dotar d'il·luminació elèctrica als primers carrers de Barcelona (La Rambla, Passeig de Colom, Plaça de Sant Jaume i interior del recinte de l'exposició).
[edita] Conseqüències de l'Exposició
L'Exposició Universal va ser considerada un èxit, tant pel nombre de visitants com pel rendiment econòmic (tot i acabar amb un dèficit de 6 milions de pessetes), i la projecció internacional que li va donar a Barcelona. A més, va ajudar a urbanitzar una gran zona de la ciutat.
L'exposició, plantejada en un moment de depressió econòmica, va revitalitzar el sector de la construcció, i el nombre de visitants va proporcionar grans ingressos a tots els sectors de la ciutat.
Econòmicament es considera l'Exposició de 1888 com el primer gran pas de l'economia catalana cap a l'europeïtzació. El 1886, dos anys abans de l'esdeveniment, es va fundar la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, amb l'objectiu de vetllar pels interessos dels industrials catalans i aprofitar l'Exposició per fomentar el flux comercial amb l'estranger, i els països europeus en particular, en un moment en què l'economia catalana s'havia limitat a comerciar amb el mercat espanyol.
Políticament, l'organització, desenvolupament i èxit de l'Exposició va confirmar el clima de bona relació entre la burgesia catalana i la monarquia recentment restaurada a Madrid, malgrat les crítiques que va generar entre el proletariat i els líders republicans i catalanistes.
L'Exposició de 1888, el primer gran esdeveniment que es va organitzar a Barcelona, va passar a la història com un model de desenvolupament que posteriorment, en diferents moments històrics, va tornar a aplicar la ciutat, organitzant grans esdeveniments internacionals (com l'Exposició Internacional de 1929, els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i, recentment, el Fòrum Universal de les Cultures al 2004).
[edita] Crítiques socials i polítiques a l'Exposició
Malgrat que l'Exposició va transcórrer amb normalitat i va ser valorada com un èxit, no va estar exempta de crítiques:
La gran quantitat d'obres dutes a terme durant els mesos anteriors a l'Exposició, no només al recinte firal sinó en altres punts de la ciutat, va mobilitzar milers de treballadors que van treballar incansablement i, en ocasions, en difícils condicions. Tot això va contribuir a incrementar la conscienciació dels treballadors que havien d'unir les seves forces per defensar els seus interessos i millorar les seves condicions laborables. Mostra d'això és que l'agost de 1888, en plena celebració de l'Exposició, es va fundar en Barcelona el sindicat Unió General de Treballadors (UGT), i, poc després el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), va celebrar a Barcelona el primer congrés de la seva història. L'Exposició va provocar una gran inflació de preus a Barcelona, segons van publicar els mitjans de comunicació de l'època. La pujada de preus va generar insatisfacció en els ciutadans i nombroses crítiques als diaris. Intel·lectuals i polítics republicans i catalanistes, liderats per Valentí Almirall, es van manifestar públicament en contra de l'Exposició, per considerar-la l'expressió del pacte de la burgesia catalana amb la monarquia centralista que, afirmaven, seria perjudicial per als interessos de Catalunya.
[edita] Altres mostres de 1888
Aquell 1888 es van celebrar unes altres quatre grans mostres internacionals, encara que cap altra no va portar el nom d’Exposició Universal": van ser la "Centennial International Exhibition" celebrada a Melbourne (Austràlia); la “International Exhibition" de Glasgow (Escòcia); el "Grand Concours International donis Sciences et de l'Industrie" de Brussel·les (Bèlgica); i "Exposição Industrial Portugueza" de Lisboa (Portugal).
[edita] Enllaços relacionats
Llista d'Exposicions Universals
