Batasuna
De Viquipèdia
Batasuna (Unitat en euskera) és un partit polític basc independentista i d’esquerres, amb presència a la Comunitat Autònoma Basca, a la Comunitat Foral de Navarra i als territoris que conformen el País Basc Francès, el que es coneix com Iparralde i que constitueixen els territoris d'Euskal Herria.
Forma part de l’esquerra abertzale i del Moviment d’Alliberament Nacional Basc (MANB). Des de l’any 2003 va ser declarada il·legal a Espanya, ja que segons la justícia d’aquest Estat el partit pertanyia a l'entramat polític i financer de ETA. Al tractar-se d’un partit polític il·legal, no va poder presentar-se als processos electorals celebrats al territori espanyol ençà d’aquell any, així com tampoc pot convocar actes institucionals. Ha estat inclosa per la UE a la llista europea d’organitzacions terroristes[1], decisió que el Consell Europeu de ministres de justícia i interior va prendre per unanimitat al juny de l'any 2003. També forma part de la llita d'organitzacions terroristes dels Estats Units[2]. Pel contrari, a França és una organització política legal, tot i que amb un escàs èxit electoral.
Batasuna defensa la independència d' Euskal Herria respecte els estats espanyol i francès, així com el desenvolupament d'una societat socialista que respecti els principis socials, culturals i polítics característics del poble basc. Defensen el principi de revolució social per aconseguir aquest objectiu, i l'esdeveniment d'aquesta societat basada en els principis de justícia social i de cohesió nacional pel què fa el territori d' Euskal Herria.
Taula de continguts |
[edita] Història
Batasuna és un partit polític creat principalment pels membres de Herri Batasuna i de part de las forces del País Basc francès amb les que HB ja havia coincidit a Euskal Herritarrok. En el replantejament de projecte polític i canvi de nom va influir, a més de la ampliació de l’àmbit d’actuació, l’amenaça de què fossin declarades il·legals HB i EH. En tot aquest procés va escindir-se la corrent interna Aralar, encapçalada per Patxi Zabaleta, per les seves discrepàncies amb la línia oficial de no rebuig als actes violents d'ETA. Aralar posteriorment es constituiria en un partit independent.
Al llarg de l'hivern i la primavera de l’any 2003 Batasuna va ser proscrita en un procés que va iniciar-se desprès d’un atemptat perpetrat por ETA a Santa Pola on varen morir dues persones. La no condemna d'aquest atemptat per part de Batasuna va permetre il·legalitzar la formació basant-se en la recent aprovada Llei de Partits de l'Estat Espanyol. El Tribunal Suprem va declarar que el partit era il·legal un mes abans de les eleccions municipals, forals i al Parlament de Navarra de l’any 2003. De la mateixa forma, el 26 de agost de 2003, el Jutge de la Audiència Nacional Baltasar Garzón va ordenar el tancament de les seus polítiques de Batasuna.
Davant d’aquest escenari es varen crear plataformes electorals d’àmbit local per a poder presentar-se a les eleccions municipals i una plataforma per l'autodeterminació Autodeterminazioaren Bilgunea (AuB) a les eleccions a les diputacions foral.
La gran majoria de les plataformes van ser considerades pels tribunals com una continuació de Batasuna, i es va impedir la inscripció a les llistes electorals a totes aquelles persones que anteriorment havien estat membres d'Herri Batasuna, Euskal Herritarrok, Batasuna o Sozialista Abertzaleak. En aquelles eleccions aquest conjunt d'associacions va fer una crida perquè es votés en nul, interpretant posteriorment l'augment del vot nul com la mostra del seu pes electoral. Es van aconseguir aproximadament 150.000 vots nuls. En alguns municipis van aconseguir presentar-se de manera legal, obtenint prop de 20 alcaldies.
A les eleccions al Parlament Europeu de 2004, la llista electoral Herritarren Zerrenda també fou proscrita a l'Estat Espanyol per les relacions de diversos dels seus membres amb Batasuna, tot i que va poder presentar-se legalment a França. Batasuna va demanar als votants d’ambdós estats que utilitzessin la papereta francesa. Els vots nuls a l'Estat Espanyol no van suposar un descens respecte els aconseguits per Euskal Herritarrok a les anteriors eleccions.
A les eleccions al Parlament Basc de l’any 2005, Batasuna no va poder presentar-se com a partit polític. No es va permetre a Aukera Guztiak presentar candidats per les suposades relacions de diversos dels seus membres amb Batasuna.
El Partit Comunista de les Terres Basques (un partit polític legal escassament conegut, fundat i registrat l’any 2002 per membres del sindicat LAB i que no havia obtingut representació parlamentària fins el moment) va anunciar aleshores la seva voluntat de representar els programes de Batasuna i Aukera Guztiak. Membres de Batasuna com Arnaldo Otegi van demanar el vot pel PCTB, que va obtenir el 12,5% dels vots (150.188), aconseguint d’aquesta manera nou actes de diputats al Parlament Basc.
L’any 2006 s'intensificaren els processos judicials contra els dirigents de Batasuna que segons la justícia espanyola van fer apologia del terrorisme al participar en homenatges a activistes d'ETA empresonats, que van morir a les presons espanyoles, fet que ha suposat una condemna a Arnaldo Otegi. Amb la declaració d'ETA del 22 de març de 2006 on declarava un alto el foc permanent es va obrir la possibilitat d'iniciar un procés de pau per trobar una solució política i pacifica al conflicte basc, plantejant-se la necessitat des d'alguns sectors de tornar a declarar legal a Batasuna, esdevenint així l'interlocutor de l'independentisme basc abertzale en una hipotètica taula de partits amb Espanya i França. Tot i això, ETA comunicà la fi de l'alto el foc permanent el juny de 2007.
[edita] Il·legalització a l'Estat Espanyol
La Llei Orgànica 6/2002, de 27 de juny, de Partits Polítics, va ser aprovada al Parlament Espanyol amb el suport dels dos partits majoritaris, el Partit Popular (aleshores al govern) i el Partit Socialista Obrer Espanyol. Pels seus impulsors; PP i PSOE, així com organitzacions com la Associació de Víctimes del Terrorisme o el Foro de Ermua— la Llei de Partits ha estat la fi del braç polític de ETA. A les eleccions al Parlament de la Comunitat Autònoma Basca de 2005, els partits contraris a la prohibició obtingueren la majoria parlamentària.
Pel nacionalisme basc (formacions com el Partit Nacionalista Basc, Eusko Alkartasuna o Aralar) i Izquierda Unida al País Basc (Ezker Batua), l’aplicació que s'està fent d’aquesta llei suposa la privació dels drets civils d’una part de la població i suposa prolongar mesures pròpies d’un estat d’excepció. També des d’alguns sectors polítics es creu que aquesta prohibició impedeix qualsevol acord entre ETA i els governs espanyol i francès.
Amnistia Internacional va expressar la seva condemna a la Llei de Partits, anunciant la seva preocupació perquè, mitjançant l’ambigüitat i la imprecisió d’alguns articles del projecte de llei, es podrien encetar processos per declarar il·legals aquells partits polítics que propugnin el canvi de principis constitucionals o lleis de forma pacífica"[3].
[edita] Referències
- ↑ Council Common Position 2003/482/CFSP of 27 June 2003 updating Common Position 2001/931/CFSP on the application of specific measures to combat terrorism and repealing Common Position 2003/402/CFSP (anglès)
- ↑ Executive Order 13224 blocking Terrorist Property and a summary of the Terrorism Sanctions Regulations, Terrorism List Governments Sanctions Regulations, and Foreign Terrorist Organizations Sanctions Regulatios (anglès)
- ↑ AI pide al Parlamento que revise las conductas estipuladas para la ilegalización de partidos políticos en la nueva ley de partidos (castellà)
