Herri Batasuna

De Viquipèdia

Herri Batasuna (Unitat Popular en èuscar) és una coalició política, braç polític de l'anomenat Moviment d'Alliberament Nacional Basc (MANB), que més tard canvià el seu nom pel d'Euskal Herritarrok (EH) i Batasuna (B). Es va formar el 1978 per la unió de diversos grups:

• Eusko Abertzale Ekintza (Acció Nacionalista Basca, EAE-ANB), partit polític abertzale i aconfesional fundat el 1922.
• Militants destacats i bona part de la militància de base de l'organització Euskadiko Ezkerra com Pedro Solabarria, Jon Idigoras, Santiago Brouard, Felix Egia, Argala i Iñaki Esnaola.
• Koordinadora Abertzale Sozialista (KAS) bloc format el 1975 per la unió de les organitzacions:
• Langille Abertzaleen Batzordeak (Comissió Obrera Nacionalista, LAB) sindicat assambleari fundat el 1975. Dirigit per Rafael Diaz Usabiaga.
• Abertzale Sozialista Komiteak (ASK), creat el 1976, que potencia la lluita per l'idioma i els presos. El cap més destacat ha estat Floren Aoiz.
• Herri Alderdi Sozialista Iraultzailea (Partit Socialista Popular Revolucionari, HASI), partit d'extrema esquerra, dissolt el 1992 dins KAS.
• Jarrai (Seguir), fundat el 1979, grup de joventuts dirigides per Joseba Zubimendi i Mikel Camio.
• Egizan és la secció femenina. Creada el 8 de març del 1988 com a evolució d’Aizan o Mujeres KAS.

Estava comandada per una Mesa Nacional de 31 membes independents, llevat sis d'EAE-ANV, i d'ells 12 fan una executiva. Arran de la prohibició que patí la coalició del 2005 va cedir protagonisme polític a una nova formació, el Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK)

[edita] Fundació

Herri Batasuna es va inscriure oficialment el 27 d'abril del 1978 com a resultat de la convocatòria de la Mesa de Alsasua l'agost del 1977 per simpatitzants d'ETA i abertzales radicals, alguns ells procedents d'altres organitzacions com Euskadiko Ezkerra amb la finalitat de presentar-se amb veu pròpia a les eleccions. Nomenaren una Junta de Apoyo de 10 persones, tres per herrialde (una per Navarra): per Àlaba, Xabin Añua, Xabier Palacios i Xabier Sánchez Erauskin; per Biscaia, Jon Idígoras, José Angel Iríbar (futbolista de l'Atlètic de Bilbao) i Francisco Letamendia Ortzi; per Guipúscoa, Telesforo de Monzón (ex-PNB), José Luis Elkoro (Moviment d'Alcaldes), i Jokin Gorostidi (ex-EIA); i per Nafarroa, Patxi Zabaleta. Reberen suport de LAB, LAK, LAIA, HASI i EGAM, de manera que aglutinarà el Moviment d'Alliberament Nacional Basc. També se li uniria l'ANV, cosa que provocarà que Jesús María de Leizaola expulsi del govern provisional Gonzalo Nárdiz. I també seran objectiu dels diversos grups d'extrema dreta i parapolicials.

[edita] Resultats electorals

• Eleccions generals del 1979 149.685 vots (15,02 %) i 3 escons a Madrid per la Comunitat Autònoma Basca i 22,425 vots (8.90 %) a Navarra.
• Eleccions forals navarreses del 1979: 28.244 vots (11,12 %) i 9 escons
• Eleccions autonòmiques basques 1980: 151.636 vots (16,5 %) i 11 escons
• Eleccions generals del 1982: 175.857 vots (14,78 %) i 2 escons a la Comunitat Autònoma Basca i 34.744 vots (11,73 %) a Navarra.