Antonio Vivaldi
De Viquipèdia
Antonio Lucio Vivaldi (Venècia, 4 de març de 1678 – Viena, 28 de juliol de 1741), va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del barroc. Els seus concerts per a violí anomenats Les Quatre Estacions són de les composicions més populars del repertori de música clàssica.
Taula de continguts |
[edita] Els inicis
Va néixer a Venècia, en aquell temps capital de la República de Venècia, un 4 de març de 1678. Aquell dia hi hagué un terratrèmol. Com tenia la salut delicada, van haver de batejar-lo urgentment perquè estava en perill de mort. El seu pare Giovanni Battista Vivaldi, barber, era un violinista amb talent i participava activament de la vida musical de la ciutat. És ell qui inicià Antonio en la carrera musical i qui més tard el va fer entrar a l'orquestra de la Cappella di San Marco. La seva mare es deia Camilla Galicchio, i va tenir 7 fills dels quals Antonio n'era el primogènit.
Rebé les ordres menors als 15 anys i el 1703 va ser ordenat sacerdot. Com era pèl-roig, l'anomenaven Il Prete Rosso (el Capellà Roig). A causa d'una malaltia respiratòria crònica, probablement asma, al cap d'un any va deixar de dir missa i a finals de 1706 abandonà el sacerdoci actiu.
Vivaldi es va dedicar, entre altres activitats, al negoci de l'òpera i allà va conèixer Anna Giraud (o Girò), una jove cantant d'òpera que estaria sempre amb ell i per a la que va escriure la major part dels primers rols en les seves òperes. Abans d'Anna, Vivaldi solia anar acompanyat d'altres dones, la qual cosa fa pensar que la decisió de no fer missa podria tenir altres motivacions menys relacionades amb la seva salut. Li agradaven els plaers, la companyia de les dames i la seva activitat empresarial el va portar a viatjar per molts països i a desenvolupar una intensa carrera musical i social.
[edita] Ospedale della Pietà
L'1 de desembre de 1703 va ser contractat com a professor de violí en un orfenat per a nenes, el Pio Ospedale della Pietà de Venècia. En aquella època, a la ciutat, hi havia 4 institucions d'aquest tipus finançats amb diners de la República, que recollien infants orfes, fills il·legítims o abandonats pels pares. A l'orfenat els nois aprenien alguna feina i les noies rebien una bona educació musical. Als 15 anys havien de marxar, i llavors les noies musicalment més avançades esdevenien membres de l'orquestra i el cor de l'Ospedale, que era una formació d'un gran prestigi.
A l'Ospedale Vivaldi va anar desenvolupant diversos càrrecs. El 1709 va tenir problemes amb la direcció de la institució i el van acomiadar, però més endavant van haver de rectificar i el van tornar a contractar el 1711, i el van fer responsable de les activitats musicals com a mestre de capella i mestre de cor, i més endavant, al 1716, el van nomenar mestre de concerts. Aquests càrrecs el va anar compaginant amb els seus viatges, sobretot a partir de 1718, i amb la seva feina com a empresari al teatre de Sant'Angelo de Venècia on, entre altres coses, s'ocupava dels contractes.
La major part dels seus concerts, cantates i música sacra va ser composta per a l'orquestra i el cor de l'Ospedale. En algunes transcripcions modernes de les seves obres poden llegir-se encara els noms de les joves a qui dedicava l'obra corresponent. Per aquestes composicions rebia els seus pagaments corresponents i als documents de l'Ospedale es detallen pagaments per 140 concerts, entre 1723 i 1729.
[edita] Una carrera exitosa
Vivaldi podia cobrar per les seves obres perquè era un compositor reconegut. L'any 1711 a partir de la publicació a Amsterdam dels seus concerts "L'Estro Armonico" (op. 3) la seva fama s'escampà per tota Europa. D'altra banda, la seva activitat empresarial en l'àmbit de l'òpera era lucrativa ja que es desenvolupava en el que era el principal entreteniment musical de l'època. Això té més transcendència si pensem que Venècia era un dels centres on es va desenvolupar aquest gènere artístic i on existien diferents teatres que competien entre ells per atraure el nombrós públic.
Cap el 1717 o 1718 van oferir a Vivaldi un altre càrrec de prestigi: ser mestre de capella a la cort del governador de Màntua, el príncep Felip de Hessen-Darmstadt. I l'any 1722, la fama de Vivaldi, especialment com a compositor d'un nou estil d'òpera, el va portar a Roma convidat pel Papa Benet XIII.
Retornà a Venècia el 1725. I aquest anys, a més de 4 òperes, va compondre els concerts per a violí anomenats Les Quatre Estacions que descriuen escenes de la natura amb recursos musicals.
Al llarg de la seva vida va rebre encàrrecs molt importants, com l'oratori "Juditha triumphans" (RV 644), una de les seves grans obres, que va compondre el 1716. El motiu era la celebració de la victòria de la República de Venècia davant els turcs, que els va servir per recuperar l'illa de Corfú. Pel casament del rei francès Louis XV va escriure la cantata nupcial "Gloria e Imeneo" (RV 687).
Els concerts "La Cetra", del 1727, estaven dedicats a l'emperador austríac Carles VI, el qual admirava Vivaldi i amb el que en una ocasió van tenir una trobada a Trieste, Itàlia. L'emperador va comentar que aquell dia havia parlat més amb Vivaldi que en dos anys amb els seus ministres. Li concedí el títol de cavaller, una medalla d'or i una invitació per anar a Viena.
El seu prestigi el permeté compondre òperes comptant amb la col·laboració dels millors llibretistes del moment com eren el famós Pietro Metastasio, poeta de la cort de Viena, que elaborà el llibret de "L'Olimpiade" (1734); i amb el jove Carlo Goldoni a "Griselda" (1735).
[edita] Darrers anys
Com en tants i tants casos d'altres artistes, tots els èxits que acompanyaren en vida a Vivaldi no evitaren que morís ben pobre. Els enemics de Vivaldi pressionaren al cardenal de Ferrara perquè prohibís per immoral la temporada d'òpera que aquest havia de realitzar. Aquest fet va fer decidir Vivaldi a marxar cap a Viena on regnava Carles VI, per aconseguir el lloc de compositor de la cort.
Malauradament Vivaldi arribà en el pitjor moment. Carles VI morí; la seva filla, la nova reina, va haver de fugir i els hongaresos s'havien aixecat en armes. Estaven en guerra i amb aquest panorama Vivaldi quedà sense protecció i va haver d'anar malvenent manuscrits fins a la seva mort. Va morir a casa de la vídua d'un fabricant de selles el 27 o 28 de juliol de 1741 i va ser enterrat al dia 28 de juliol en una fossa comuna. Amb la seva mort la seva música restaria oblidada fins la seva redescoberta ja avançat el segle XX.
[edita] La recuperació de la seva obra
La influència que va tenir en el panorama musical del barroc és d'una gran transcendència. Consolidà el concert per a solista, forma musical que encara avui en dia és vigent. El seu estil és brillant, amb una gran força rítmica, contrastos sonors molt clars i harmonies simples però suggestives. Va ser un model molt imitat pels seus contemporanis i, entre tots, destaca amb llum pròpia el nom de J. S. Bach.
Bach admirava l'obra de Vivaldi i va inspirar-se en el seu model de concert. Va transcriure per a orgue i també per a clavecí alguns dels concerts de l'opus 3, l'Estro Armonico.
Quan Bach també va caure en un cert oblit, a mesura que la seva producció musical era redescoberta i tornava a ser interpretada, també es feia visible tot el que tenia relació amb la seva obra. Com a conseqüència, es va començar a investigar sobre Vivaldi. I gràcies sobretot a la tasca d'Alfredo Casella, l'obra de Vivaldi ocupa el lloc que li correspon en la història de la música. Casella organitzà el 1939 la "Settimana di Vivaldi" que va representar l'impuls definitiu a la posterior divulgació discogràfica de la música de Vivaldi.
[edita] Obra
[edita] Obra publicada en vida
- 12 Sonates per a 2 violins i baix continu, op. 1 (1705)
- 12 Sonates per a violí i baix continu, op. 2 (1709)
- L'estro armonico, 12 concerts per a diverses combinacions, op. 3 (1711). Destaquen el nº 6 en la menor per a violí; el núm. 8 en la menor per a 2 violins; el núm. 10 en si menor per a 4 violins.
- La stravaganza, 12 concerts per a violí, op. 4 (c. 1714)
- 4 sonates per a violí i 2 sonates per a 2 violins i baix continu, op. 5 (1716)
- 6 concerts per a violí, op. 6 (1716-21)
- 2 concerts per a oboè i 10 concerts per a violí, op. 7 (1716-21)
- Il cimento dell'armonia e dell'invenzione, 12 concerts per a violí, op. 8 (1725). Els nº 1 a 4 són els de Les Quatre Estacions.
Les quatre estacions, primer moviment, allegro (?) - La cetra, 12 concerts (11 per a corda i 1 per a 2 violins i corda), op. 9 (1727)
- 6 concerts per a flauta, op. 10 (c. 1728)
- 5 concerts per a violí, 1 concert per a oboè, op 11 (1729)
- 5 concerts per a violí i 1 no determinat, op. 12 (1729)
- Il pastor fido, 6 sonates per a musette, viola, flauta, oboè o violí i baix continu, op. 13 (1737)
- 4 sonates per a violoncel i baix continu (1740)
[edita] Òperes
- Ottone in villa (1713)
- Orlando finto pazzo (1714)
- Arsilda, regina di Ponto (1716)
- Nerone fatto Cesare (1715)
- L'incoronazione di Dario (1716)
- La costanza trionfante degl'amori e de gl'odii (1716)
- Tieteberga (1717)
- Artabano, rè de' Parti (1718)
- Scanderbeg (1718)
- Armida nel campo d'Egitto (1718)
- Teuzzone (1719)
- Tito Manlio (1719)
- Gli inganni per vendetta (1720)
- La Candace o siano li veri amici (1720)
- Tito Manlio (1720)
- La verità in cimento (1720)
- Filippo, rè di Macedonia (1721)
- La Silvia (1721)
- Ercole sul Termodonte (1723)
- Il Giustino (1724)
- La virtù trionfante dell'amore e dell'odio ovvero il Tigrane (1724)
- Griselda (1725)
- L'inganno trionfante in amore (1725)
- La fede tradita e vendicata (1726)
- Cunegonda (1726)
- Dorilla in Tempe (1726)
- Farnace (1727)
- Orlando furioso (1727)
- Siroe, rè di Persia (1727)
- Ipermestra (1727)
- Rosilena ed Oronta (1728)
- Atenaide (1729)
- Argippo (1730)
- Alvilda, regina de' Goti (1731)
- Doriclea (1732)
- Semiramide (1732)
- La fida ninfa (1732)
- Motezuma (1733)
- L'Olimpiade (1734)
- L'Adelaide (1735)
- Aristide (1735)
- Bajazet o Tamerlano (1735)
- Griselda (1735)
- Ginevra, principessa di Scozia (1736)
- Catone in Utica (1737)
- Rosmira (1738)
- L'oracolo in Messenia (1738)
- Feraspe (1739)
[edita] Música Instrumental
- 1 concert per a dos violoncels
- 1 concert per a dues mandolines
- 1 concert per a mandolina
- 1 concert per a dues flautes travesseres
- 1 concert per a dues trompetes
- 2 concerts per a dues trompes
- 2 concerts per a flauta de bec
- 3 concerts per a flautí
- 3 concerts per a dos oboès
- 4 concerts per a dues orquestres de corda i solista
- 7 concerts per a viola d'amor
- 13 concerts per a flauta travessera
- 11 doble concerts
- 19 concerts per a oboè
- 22 concerts de cambra
- 25 concerts per a dos violins
- 27 concerts per a violoncel
- 34 concerts de grup
- 37 concerts per a fagot
- 44 concerts per a orquestra de corda i continu
- 220 concerts per a violí
- 1 sonata per a flauta de bec
- 1 sonata per a oboè
- 1 sonata per a violí, oboè, orgue obligat i chalumeau
- 1 sonata per a dues flautes travesseres
- 1 sonata per a dos oboès
- 2 sonates per a dos violins, viola i baix
- 4 sonates per a flauta travessera
- 5 sonates per a dos instruments diversos
- 6 sonates per a musette
- 9 sonates per a violoncel
- 20 sonates per a dos violins
[edita] Obra sacra
- Kyrie, RV 587
- Gloria, RV 588
- Gloria, RV 589
- Credo, RV 591
- Domine ad adiuvandum me, RV 593
- Dixit Dominus, RV 594
- Beatus vir, RV 597
- Credidi propter quod, RV 605 (RV Anh. 35b)
- Laetatus sum, RV 607
- Magnificat, RV 610
- Stabat Mater, RV 621
- Introduzione al Gloria RV 588, RV 639
- Oratorio Juditha triumphans, RV 644
- Nisi Dominus, RV 803
- Dixit Dominus, RV 807
