Advent

De Viquipèdia

En la religió cristiana, s'anomena advent al període de desembre previ al Nadal.Dura quatre setmanes que es podem marcar amb espelmes. Es la preparació espiritual per una de les festes més importants del calendari cristià.

Durant aquest període és quan es dóna de menjar al Tió de Nadal. En la tradició anglosaxona que s'està imposant, hi ha calendaris infantils amb xocolates que es mengen cada dia.

[edita] Calendari d’advent

L’advent, és el temps litúrgic, que vol dir referent a l’església, que comprèn els quatre diumenges anteriors del dia de Nadal.

La paraula “advent”, prové del llatí, i, vol dir “adventus”, així que, la frase “adventus Redemptoris”, vol dir “arribada del Redentor”. I que, en aquest cas, advent s’associa amb l’arribada del Nadal, o sigui, el naixement de Jesucrist.

És el primer període de l’any litúrgic cristià.

La seva duració, es de 21 a 28 dies.

Marca l’inici de l’any litúrgic, a casi totes les confessions cristianes. Durant aquest període, els feligreses, que és una persona que pertany a una parròquia i hi és fidel, es començaren a preparar per celebrar la commemoració del naixement de Jesucrist, i, per renovar, la esperança en la segona Vinguda de Crist Jesús, al final dels temps (Parusía). Durant l’advent, es prepara a cada lloc, (no solament a l’església), una corona de flors, anomenada Corona d’advent, amb 4 espelmes, una per cada diumenge d’advent. I a una petita tradició d’advent: a cada una d’aquestes 4 espelmes, se li assigna una virtut, que, hi ha que millorar en aquesta setmana, per exemple: la primera, l’amor; la segona, la pau; la tercera, la tolerància; i, la quarta, la fe.

En el segle XIX, a Baviera (Alemanya), durant els dies d’advent, dia a dia, es recordava l’arribada del Nadal amb espelmes, traços de guix o decorant els dies del calendari amb guarnicions nadalenques.

El primer calendari d’advent que es coneix, era del 1851, i, estava pintat a mà.

El 1908, Gerhard Lang, edità el primer calendari d’advent imprès, que va tenir molt d’èxit. Contenia 24 estampes, (que són, com unes petites postaletes, que normalment hi havia un personatge religiós dibuixat, com alguns Sants, la mare de déu, etc). Que, cada dia, s’anaven enganxant al calendari.

Més tard, per allà els anys 20, s’incorporaran en els calendaris d’advent 24 finestretes, una per a cada dia, a darrere les quals, s’amagaria una xocolatina.

[edita] Temps d’advent

Començament: El advent és el començament de l’any Litúrgic, i, comença el diumenge següent de la festa de Jesucrist.
Terminació: Advent ve “d’adventus”, o sigui, vinguda, arribada, pròxim al 30 de novembre i acaba el 24 de desembre. Forma una unitat amb el Nadal i la Epifania.
Color: La Litúrgica en aquest temps és morada.
Sentit: El sentit de l’advent, es avivar en els creients, l’espera del Senyor.
Duració: Dura 4 setmanes.
Parts: Es pot parlar de 2 part en el advent:

des del primer diumenge el 16 de desembre, amb marcat caràcter escatològic, mirant a la vinguda del Senyor al final dels temps;
des del 17 de desembre al 24 de desembre, és l’anomenada “Setmana Santa” del Nadal, i s’orienta a preparar més explícitament la vinguda de Jesucrist, en la història del Nadal.

Personatges: Les lectures bíbliques d’aquest temps d’advent, estan tretes sobretot del profeta Isaies (primera lectura), també es recullen els passatges més profètics de l’Antic Testament senyalant l’arribada de Mesies. Isaías, Juan Baptista, i Maria de Nazaret són els models de creients que la Iglesias ofereix als fidels per preparar la vinguda del senyor Jesús.

[edita] La corona d’advent

Origen: La corona d’advent té el seu origen en una tradició pagana Europea que consistía prendre espelmes l’hivern per el foc del déu sol, perquè tornés amb la seva llum i la seva calor durant l’hivern. Els primers missioners, varen aprofitar aquesta tradició per a evangelitzar a les persones. Partían els seus costums per a ensenyalsli la fe catòlica. La corona està formada per una gran varietat de simbols:
La forma circular: El cercle no té ni principi ni final. És el senyal d’amor de Déu que és etern, sense principi ni final, i també, del ostre amor a Déu i el proïsme de que mai acabi.
Les branques verdes: Verd és el color d’esperança i de vida, i, Déu, vol que esperem el seu benefici, el perdó dels pecats, i la glòria eterna del final de les nostres vides. L’anhel més important a les nostres vides, té que arribar a una unió més estreta amb Déu, nostre Pare.