Adjària

De Viquipèdia

აჭარის ავტონომიური რესპუბლიკა
Autonomous Republic of Adjara
Acharis Avtonomiuri Respublika

Llengua oficial	Georgià
Capital	Batumi
ISO code	GE.AJ
Cap de Govern	Levan Varshalomidze
Àrea  - Total  - % aigua	2,900 km² n/a
Població  - Total (1989)  - Densitat	392,432 135.32/km²
Grups ètnics (1989)	georgians: 82.8% russos: 7.7% armenis: 4.0% grecs: 1.9%
Moneda	Georgian lari
Zona horària	UTC +3

Adjària (georgià აჭარა Ačara), és una República autònoma de Geòrgia.

[edita] Història

El 1919 el govern del país, (República de Batum) creat pels britànics després de l'ocupació de l'Imperi Otomà, es va dissoldre i es va integrar a Geòrgia.

Després de la presa del poder pels comunistes el 1921 va formar una república socialista soviètica autònoma dintre de Geòrgia, i va pertànyer a la Unió Soviètica del 1922 al 1991.

Des el 1989 Aslan Abashidze, d'una antiga família feudal, va governar la regió amb autonomia. Aliat al primer president democràtic de Geòrgia, Zviad Gamsajurdia, va aconseguir mantenir-se a la caiguda d'aquest mercès a la protecció russa, que desitjava protegir la seva base militar de Batum. Enfrontat nombroses vegades amb el president georgià Shevernadze, al final del segon període presidencial d'aquest li va donar suport contra els seus rivals. Però Shevernadze fou enderrocat (2004) i el nou govern georgià no va tardar en enviar tropes a Adjària. A canvi de certes seguretats i garanties Rússia va facilitar la sortida del país d'Abashidze, i es va establir un govern proper al govern georgià respectant almenys nominalment l'autonomia.

	Subdivisions de Geòrgia
Repúbliques Autònomes: Abkhàzia1 | Adjària
Regions: Gúria | Imerètia | Kakhètia | Kvemo Kartli | Mtskheta-Mtianeti | Racha-Lechkhumi i Kvemo Svaneti | Samegrelo-Zemo Svaneti Samtskhe-Javakheti | Xida Kartli2
Ciutat amb estatut especial: Tbilisi3 Notes: (1) Autoproclamada independent, però de-jure part de Geòrgia; (2) Oficialment inclou també l'autoproclamada república d'Ossètia del Sud; (3) Capital de Geòrgia