14 04
Da Wikipedia.
Ol dé 14 04 al è ol dé de post 104 ( 105 si l'an al è biseest ) del an del calendare gregorià; i manca 262 dé a finí l'an.
Ul dí 14 04 al è ul dí da pòost 104 ( 105 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 262 dí a finí l'an.
| AVR | ||||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tücc i dí | ||||||
Cuntegnüü |
[Mudifica] Nom del dé in diferenc dialecc
[Mudifica] Aenimenc
1931 - Barcelona: Francesc Macià i Llussà al proclama la Repüblega Catalana.
2002 - Figueres (l'Alt Empordà): l'Orquestra de Cambra de l'Empordà la manda inans la fondassiú de l'Orquestra Filharmònica de Catalunya.
2005 - Madrid: Ol Consel de Ministres apröa ol prosèt de les ch'al permetrà ol return di documenc che atüalament s'i tröa a l'Archíe Zeneral de la Guèra Civila de Salamanca e la creassiú del Sénter Docümental de la Memòria Stòrega in chèsta istessa sità.
1849 - Debrecen (Ungària): daspus che i tröpe Masare, liderade per Lajos Kossuth, i a venzit l'esèrsit Austríach, l'assemblea de Debrecen la proclama la repüblega Ungaresa.
1931 - Madrid (Spagna): daspus la vitòria eletorala repüblegana del 12 04, a l'orabassa, ol pòpul Madriles al se lansa in strada in massa; ol comandant de la Guàrdia Sivila Spagnöla, ol zeneral Sanjurjo, al pö mia garantí la continüità de la monarchia e ol rei Alfons XIII al se ved obligat a abdicá. Se la proclama la Segonda Repüblega Spagnöla.
1945 - i Stacc Ünicc: Harry S. Truman n'al de·enta president come conseguensa de la mort de Roosevelt, du dé pröma.
1962 - Spagna: i Corte Spagnöle i apröa la nassionalisassiú del Banch de spagna.
1981 - i Stacc Ünicc: ol transbordadur spassial "Columbia", guidat per du òm, al finiss con ésit ol sò pröm gul spassial.
2004 - Süd-àfrica: se ghe i sélebra i terse elessiú presidensiale daspus de la borlada del résim de segregassiú rassiala. ==Nassemenc ==
1578 - Madrid (Casteja): Felip III de Casteja, rei de Casteja, Aragó e Portugal e cunt de Barcelona.
1629 - Den Haag (Paes Bass): Christiaan Huygens, matemàtegh Olandes.
1904 - Londra (Regn Ünit) : John Gielgud, atur Britàneghh.
1907 - Haiti: François Duvalier, president d'Haiti (1957-1964) e ditadur (1964-1971).
1925 - Westhampton (Nöa York, SÜA): Rod Steiger, atur Nord-americà.
1941 - Assam (Índia): Julie Christie, atura Britànega.
1973 - Woodhaven (Nöa York, SÜA): Adrien Brody, atur Nord-americà.
[Mudifica] Necrolòse
1759 - Londra (Regn Ünit): Georg Friedrich Händel, compositur Todèsch
1917 - Varsòvia (Polònia): L. L. Zamenhof, físegh, scomensadur de l'idioma Esperanto.
1964 - Burberg (Zermania): Gerhard Domagk, bateriòlegh Todèsch, Premi Nobel de Medesina.
1975 - Los Angeles (SÜA): Fredric March, atur Nord-americà
1986 - Paris (Fransa): Simone de Beauvoir, no·elesta e filòsofa Fransesa
2001 - Tokyo (Zapú): Hiroshi Teshigahara, diretur de sínema zapones
[Mudifica] Feste
Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.
