Zuberoa

De Viquipèdia

Zuberoa

(Bandera de Zuberoa) (Escut de Zuberoa)
Territori	País Basc
President de la Diputació
Àrea	772 km²
Població  - Densitat	13.600 (1999) 17 h/km²
Pàgina Web	(no en té)

Zuberoa és un dels set territoris que formen el País Basc. Pertany a l'Estat Francès, al departament dels Pirineus Atlàntics. Limita al sud amb Navarra, al nord amb els departaments de Landes i Gers, a l'est amb el departament dels Alts Pirineus, i a l'oest amb la Baixa Navarra. La seva capital és Maule-Letxarre, dos municipis fusionats el 1841.

Les comunas que la componen formen part dels cantons de Mauléon-Licharre i Tardets-Sorholus, en el districte (arrondissement) d'Oloron-Sainte-Marie i Saint-Palais (parcialment), en el districte (arrondissement) de Baiona. Addicionalment, els municipis que es consideren pertanyents a aquest territori històric i formen part del districte de Oloron-Sainte-Marie s'han associat en una mancomunitat de municipis (Communauté de communes de Soule-Xiberoa). Els pertanyents al de Baiona no formen part de la mancomunitat.

Taula de continguts 1 Història 1.1 Des de Zuberoa antiga fins al domini bearnès 1.2 Des del domini del vescomtat de Bearn fins al domini anglès 2 Cultura i tradicions 3 Comunes 4 Bibliografia 5 Enllaços externs 6 Referències

[edita] Història

[edita] Des de Zuberoa antiga fins al domini bearnès

En el Paleolític Mig, aquest territori històric ja estava poblat pel que sembla, doncs s'han trobat restes prehistòriques de l'home de Neanderthal a les coves de Xaxixiloaga (Aussurucq) i Etxeberri. Al final del Neolític, la població s'havia estès i assimilat tècniques i coneixements d'altres pobles. Els romans van tenir gran influència a Zuberoa, igual que en la resta d'Aquitània, encara que es va mantenir el protobasc (antecessor i continium de l'euskera). Després de la caiguda de l'Imperi Romà van arribar les invasions dels visigots i les dels francs en el segle V.

En l'any 602, els territoris vascons del nord dels Pirineus van ser reunits en el ducat de Vascònia, vencent poc després (635) a l'exèrcit del rei franc Dagobert I i intentant així assegurar-se una relativa independència. Desaparegut el Regne de Tolosa, que estava en mans franques, el ducat de Vascònia es va fer amb les terres del ducat d'Aquitània (660), encara que va ser independent fins que els carolingis el van conquistar en 768. A pesar de les lluites per mantenir-se independent, el Ducat de Vascònia va acabar unit al d'Aquitània entre els segles VII i IX.

[edita] Des del domini del vescomtat de Bearn fins al domini anglès

En el segle IX sorgeix el vescomtat de Zuberoa a causa del naixement del regne de Pamplona (824), el primer rei del qual, Iñigo Arizta, va nomenar a Aznar primer vescomte en 832, donant començament a una dinastia que s'estendria fins a el segle XIII. En el segle XI, el duc de Gascunya va cedir els seus drets relatius a Zuberoa al vescomte de Bearn, mentre que el rei seguia sent amo del castell de Maule.

El ducat d'Aquitània es va fer amb els territoris bascos, conservant les seves institucions, per a passar poc després juntament amb Lapurdi a les mans dels anglesos en 1152 a causa del casament entre Elionor d'Aquitània i Enric Plantagenet. Sota el domini anglès, Sola va aconseguir gran llibertat i va guardar els seus costums, desenvolupant al seu torn l'economia. Després del domini anglès va passar a les mans del vescomte de Bearn Gastó IV de Foix en 1449.

[edita] Cultura i tradicions

A Zuberoa existeix una tradició de teatre musical folklòric, la cridada pastoral: els habitants dels pobles dediquen tot l'any a preparar i assajar danses i obres de teatre. Tradicionalment, el tema de l'obra era sobretot religiós, però des de fa poc es vénen representant també episodis de la història dels bascos.

El francès és la llengua oficial, però s'hi parla un dialecte basc, força original, conegut en basc com a Zuberera, que eés usat quotidianament pel 64 % de la població^[1]Endemés, la seva identitat cultural és força alta, ja que el 71 % dels habitants es declaren bascos^[2]

[edita] Comunes

Comuna	Districte	Cantó	Notes
Ainharp (Ainharbe)	Oloron-Sainte-Marie	Mauléon-Licharre
Alçay-Alçabéhéty-Sunharette (Altzai-Altzabeheti-Zunharreta)	Oloron-Sainte-Marie	Tardets-Sorholus
Alos-Sibas-Abense (Aloze)	Oloron-Sainte-Marie	Tardets-Sorholus
Aroue-Ithorots-Olhaïby (Arüe)	Baiona	Saint-Palais	No pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa.
Arrast-Larrebieu (Ürrüstoi-Larrabile)	Oloron-Sainte-Marie	Mauléon-Licharre
Aussurucq (Altzürükü)	Oloron-Sainte-Marie	Mauléon-Licharre
Barcus (Barkoxe)	Oloron-Sainte-Marie	Mauléon-Licharre
Berrogain-Laruns (Berogaine-Lahüntze)	Oloron-Sainte-Marie	Mauléon-Licharre
Camou-Cihigue (Gamere-Zihiga)	Oloron-Sainte-Marie	Tardets-Sorholus
Charritte-de-Bas (Sarrikotapea)	Oloron-Sainte-Marie	Mauléon-Licharre
Chéraute (Sohüta )	Oloron-Sainte-Marie	Mauléon-Licharre
Domezain-Berraute (Domintxaine-Berroeta)	Bayona	Saint-Palais	No pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa.
Espès-Undurein (Ezpeize-Ündürein )	Oloron-Sainte-Marie	Mauléon-Licharre
Esquiule (Eskiula)	Oloron-Sainte-Marie	Oloron-Sainte-Marie-Ouest	Comuna de Bearn durant l'Antic Règim. Se la inclou habitualment en la llista de poblacions suletines, al ser la seva població històricament bascòfona. No pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa. Tampoc ha solicitat el seu ingrés en els Consells del País Baso francès.
Etcharry (Etxarri)	Baiona	Saint-Palais	No pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa.
Etchebar (Etxebarre)	Oloron-Sainte-Marie	Tardets-Sorholus
Garindein (Garindaine)	Oloron-Sainte-Marie	Mauléon-Licharre
Gestas (Jestaze)	Bayona	Saint-Palais	No pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa.
Gotein-Libarrenx (Gotaine-Irabarne)	Oloron-Sainte-Marie	Mauléon-Licharre
Haux (Hauze)	Oloron-Sainte-Marie	Tardets-Sorholus
Idaux-Mendy (Idauze-Mendi)	Oloron-Sainte-Marie	Mauléon-Licharre
Lacarry-Arhan-Charritte-de-Haut (Lakarri)	Oloron-Sainte-Marie	Tardets-Sorholus
Laguinge-Restoue (Liginaga-Astüe)	Oloron-Sainte-Marie	Tardets-Sorholus
Larrau (Larraine)	Oloron-Sainte-Marie	Tardets-Sorholus
L'Hôpital-Saint-Blaise (Ospitalepea)	Oloron-Sainte-Marie	Mauléon-Licharre
Lichans-Sunhar (Lexantzü-Zünharre)	Oloron-Sainte-Marie	Tardets-Sorholus
Licq-Athérey (Ligi-Atherei)	Oloron-Sainte-Marie	Tardets-Sorholus
Lohitzun-Oyhercq (Lohitzüne-Oihergi)	Bayona	Saint-Palais	No pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa.
Mauléon-Licharre (Maule)	Oloron-Sainte-Marie	Mauléon-Licharre
Menditte (Mendikota)	Oloron-Sainte-Marie	Mauléon-Licharre
Moncayolle-Larrory-Mendibieu (Mitikile-Larrori-Mendibile )	Oloron-Sainte-Marie	Mauléon-Licharre
Montory (Montori)	Oloron-Sainte-Marie	Tardets-Sorholus
Musculdy (Muskildi)	Oloron-Sainte-Marie	Mauléon-Licharre
Ordiarp (Urdiñarbe)	Oloron-Sainte-Marie	Mauléon-Licharre
Ossas-Suhare (Ozaze-Zühara)	Oloron-Sainte-Marie	Tardets-Sorholus
Osserain-Rivareyte (Ozaraine-Erribareita)	Bayona	Saint-Palais	No pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa.
Pagolle (Pagola)	Bayona	Saint-Palais	No pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa.
Roquiague (Arrokiaga)	Oloron-Sainte-Marie	Mauléon-Licharre
Sainte-Engrâce (Urdatx)	Oloron-Sainte-Marie	Tardets-Sorholus
Sauguis-Saint-Étienne (Zalgize-Doneztebe)	Oloron-Sainte-Marie	Tardets-Sorholus
Tardets-Sorholus (Atharratze Sorholuze)	Oloron-Sainte-Marie	Tardets-Sorholus
Trois-Villes (Iruri)	Oloron-Sainte-Marie	Tardets-Sorholus
Viodos-Abense-de-Bas (Bildoze-Onizpea)	Oloron-Sainte-Marie	Mauléon-Licharre

[edita] Bibliografia

• Juan José Lapitz Amar a Euskalerría conociéndola (1984), Fuenterrabía, ISBN 8440050119

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zuberoa

• (francès) Oficina de turisme de Zuberoa
• (francès) Communauté de Communes de Soule-Xiberoa

[edita] Referències

1. ↑ Jacques Leclerc. "Les variétés dialectales du basque". Université Laval, Trésor de la langue française au Québec. 23 de març de 2006
2. ↑ Richard Y. Bourhis. "La continuidad del euskera: Clasificación de la población según la identidad cultural. Universidad de Québec en Montréal (novembre de 1994). Consultat el 23-12-2006

Territoris del País Basc
Iparralde o País Basc Nord : Lapurdi | Nafarroa Beherea (Baixa Navarra) | Zuberoa Hegoalde o País Basc Sud: Araba (Àlaba) | Bizkaia (Biscaia) | Gipuzkoa (Guipúscoa) | Nafarroa (Navarra)

Aquest article és un esborrany sobre el País Basc i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.