Vènets

De Viquipèdia

Els vènets foren un poble d'arrel il·líria que vivien al est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament del Imperi) a la província de Venetia.

Es suposa que els vènets van substituir als eugans (Euganei) i alguns (Estrabó) els fan d'origen gal i parents dels venetis d'Armòrica, i d'altres (Tàcit) els fan d'origen sàrmata; fins i tot alguns suposen que deriven del mítics genetis o enetis esmentats per Homer a l'Ilíada com habitants de Paflagònia. Les investigacions modernes han establert que es tractava d'un poble il·liri, cosa que ja havia indicat Heròdot.

Eren un poble comerciant i se sap que tenien uns cavalls excel·lents.

El 215 aC van signar una aliança amb Roma, aliança a la que van restar fidels; per contra els romans van lluitar sovint contra els carnis i istris fins que van establir (181 aC) la colònia d'Aquileia. Els veneti (vènets) foren inclosos en la província de la Gàl·lia Cisalpina, i probablement van obtenir la ciutadania romana el 49 aC al mateix temps que la Gàl·lia Transpadana.

Sota l'imperi (amb August), la regió anomenada Venetia, que administrativament incloïa el país dels carnis, juntament amb la regió d'Ístria, fou inclosa a la regió dècima. Les diferencies entre vènets i carnis, a mesura que va avançar la romanització, van desaparèixer. La província de Venetia i Ístria va subsistir fins a la fi del imperi amb capital a Aquileia.

La regió fou escenari de lluites entre emperadors: Maximí el Traci va morir a Aquileia el 238; a la vora del riu Alsa (avui Avsa) el jove Constantí II va ser derrotat i mort el 340; el 388 van lluitar allí Màxim i Teodosi I el gran; i el 425 van lluitar el usurpador Joannes i els generals de Teodosi II. El 489 Odoacre fou derrotat pel rei ostrogot Teodoric a la riba del Sontius (Isonzo).

La ciutat principal dels vènets fou Patavium (Pàdua), i després Aquileia (colònia romana). Verona també era una ciutat important, i altres ciutats eren Concordia, Altinum i Forum Julii.