Texas

De Viquipèdia

Coordenades: 31° N, 100° O

Texas és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat a l'est de l'estat de Nou Mèxic i a l'oest de Louisiana. Limita al nord per l'estat d'Oklahoma, a l'est pels de Louisiana i Arkansas i pel golf de Mèxic, al sud per la República de Mèxic i a l'oest per l'estat de Nou Mèxic. El Rio Grande fa de frontera amb Mèxic. La capital de Texas és Austin i té una extensió 691.000 km².

Va formar part d'Espanya, després va formar part de Mèxic, més endavant va ser estat independent i finalment passà a formar part dels Estats Units.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Població 3 Ciutats importants 4 Política 5 Història 6 Enllaços externs

[edita] Geografia

La plana costanera és formada per terrenys secundaris i terciaris. Cap a l'interior s'estén una plana constituïda per terrenys més antics, que es va aixecant cap al nord-oest, fins a convertir-se en un gran i desèrtic altiplà de 1.000 m d'altitud, que va fins al límit amb l'estat d'Oklahoma. Cap a l'extrem oest comprèn una part de les muntanyes meridionals de les Rocalloses. Hidrogràficament, els rius Río Bravo, San Antonio-Guadalupe, Colorado, Brazos i Salve són tributaris directes del golf de Mèxic; el Red i l'Arkansas ho són a través del Mississipí. El clima és de tipus subtropical a l'E, continental a l'interior i desèrtic al N i a l'W.

[edita] Població

Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia censats a l'estat 222.036 amerindis nordamericans (1 %). Per tribus, les principals són els cherokee (45.151), choctaw (18.780), apatxe (6.454), chickasaw (4.428), creek (3.559), comanxe (3.339), navaho (3.214), blackfoot (2.857), navaho (2.799), pueblo (2.301), chippewa (1.664), iroquesos (1.651), seminola (1.310), alibamu (1.164), osage (1.150), kiowa (889), lenape (792), kickapoo (795), shawnee (531),caddo (454), yaqui (457), tunica-biloxi (159), wichita (67), tonkawa (25) i canadencs i llatinoamericans (17.257).

Segons el mateix cens, 13.230.765 parlaven anglès (68,76 %), 5.195.182 parlaven espanyol (27 %), 122.517 vietnamita (0,64 %), 91.500 xinès (0,48 %), 82.117 alemany, 62.274 francès, 39.988 tagalog, 38.451 coreà, 36.087 llengües africanes, 32.978 urdu, 32.909 àrab, 20.919 hindi, 19.140 gujarati i altres.

[edita] Ciutats importants

• Austin (capital de l'estat)
• Brownsville
• Corpus Christi
• Dallas
• Eagle Pass
• El Paso
• Fort Worth
• Houston (ciutat amb més població)
• Laredo
• Lubbock
• Marshall
• McAllen
• Midland
• Odessa
• San Antonio
• Tyler

[edita] Política

Segons la constitució del 1876, el governador exerceix el poder executiu amb dret a vet i auxiliat per un subgovernador, secretari, tresorer, fiscal i comissari. El legislatiu correspon al Senat de 31 membres i a la Cambra de Representants de 150, els membres de les quals són escollits per a períodes de 4 i dos anys. El poder judicial és exercit pel Tribunal Suprem. Els principals partits polítics de l'estat són el Demòcrata i el Republicà, igual que a la resta dels EUA. Hi ha un moviment independentista, el Republic of Texas Movement (RTM) de Richard Mac Laren, de caire ultradretà i contrari a la intervenció estatal en els afers interns.

[edita] Història

Veure Història de Texas i Governadors de Texas

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Texas

• American Institute for Catalan Studies, a Texas

Estats Units d'Amèrica | Divisions polítiques

Estats Alabama | Alaska | Arizona | Arkansas | Califòrnia | Carolina del Nord | Carolina del Sud | Colorado | Connecticut | Dakota del Nord | Dakota del Sud | Delaware | Florida | Geòrgia | Hawaii | Idaho | Illinois | Indiana | Iowa | Kansas | Kentucky | Louisiana | Maine | Massachusetts | Maryland | Michigan | Minnesota | Mississipí | Missouri | Montana | Nebraska | Nevada | Nou Mèxic | Nova Hampshire | Nova Jersey | Nova York | Ohio | Oklahoma | Oregon | Pennsilvània | Rhode Island | Tennessee | Texas | Utah | Vermont | Virgínia | Virgínia de l'Oest | Washington | Wisconsin | Wyoming Districte federal Districte de Colúmbia Àrees insulars Escull Kingman | Atol Palmyra | Atol Johnston | Guam | Illa Baker | Illa Howland | Illa Jarvis | Illes Mariannes Septentrionals | Atol Midway | Illa Navassa | Illes Verges Nord-americanes | Illes Wake | Puerto Rico | Samoa Nord-americana