Teuta

De Viquipèdia

Teuta fou reina d'Il·líria, segona esposa del rei Agron.

A la mort del seu marit va assolir el poder (231 aC) com a regent del fill menor Pinnes, del primer matrimoni d'Agron. Encoratjada pels èxits militars il·liris dels darrers temps va autoritzar o tolerar les accions dels pirates, que van afectar a la mar Adriàtica, mentre la seva flota atacava la costa de l'Epir i d'altra banda el príncep (després rei) Escerdílides (germà petit d'Agron) amb 5000 homes, envaïa el país per terra ocupant la rica ciutat de Foenice. Una invasió dels dardanis va obligar a la reina a cridar a les forces que lluitaven a Epir.

Entre els vaixells atacats pels pirates il·liris molts eren mercants italians o romans i el senat romà va enviar dos ambaixadors a la reina: Gai i Luci Coruncani. Aquestos van demanar explicacions i compensacions, però el llenguatge dels dos enviats va ofendre a la reina que els va expulsar de la seva presencia i més tard un dels dos, el més jove, va ser assassinat al seu retorn.

Aquesta violació de la llei internacional va provocar la declaració de guerra romana que va enviar als cònsols Gneu Fulvi i Aule Postumi amb una flota i un exèrcit.

Mentre, Teuta estava ocupada en el setge d'Issa (primavera del 229 aC) i al mateix va enviar al seu amant el grec Demetri de Faros per ocupar Còrcira. Demetri no sols va ocupar la illa sinó que va assetjar Epidamnus. Quan la flota romana es va presentar a la zona, Demetri va entregar Còrcira sense lluita i es va mostrar disposat a ajudar als dos cònsols en les operacions militars, com efectivament va fer.

Les operacions militars foren rapides i en poques setmanes gran part del país era en mans dels romans. Teuta es va refugiar a la fortalesa de Rhizon i des de allí va demanar la pau, que finalment li fou concedida a la primavera del 228 aC, a condició d'entregar una part dels seus dominis, prohibir als seus súbdits l'accés a l'empori comercial de Lissus i més enllà. El territori que va conservar sembla que era sensiblement reduït mentre la major part del, regne fou donada al seu fillastre Pinnes sota regència de Demetri de Faros; un altra zona va quedar en mans d'Escerdílides però sense títol reial.

No torna a aparèixer i es pensa que probablement va abdicar a favor de Pinnes al cap de molt poc temps, el mateix 228 aC.