Salona (Dalmàcia)
De Viquipèdia
Salona o Salonae (grec Σαλῶνα, Σαλῶναι) fou una ciutat de la costa de Dalmàcia que encara portava el seu antic nom fins al segle XX i ara es la ciutat croata de Solin.
Va ser el quarter de L. Caecilius Metellus que la va ocupar temporalment el 117 aC a la primera guerra d'Il·líria. Fou assetjada altre cop pels romans a la segona guerra i va obrir les portes a Cneus Cosconius el 78 aC.
Durant la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, el primer va traslladar allí la seva flota però el seu general M. Octavius fou derrotat i va passar a Cèsar. Aquí va morir Gabinius, general de Cèsar, després de mesos d'estar assetjat a la fortalesa. El 39 aC Asinius Pollio va derrotar als partenis que defensaven el partit de Brutus i Cassi i va ocupar Salona, i el seu fill Asinius Gallus es va fer dir després Saloninus.
En temps d'August va ser establerta una colònia romana que es va distingir per la seva lleialtat contra els dàlmates revoltats dirigits pel seu líder nacional Bato o Baton (any 6).
Era un lloc de sortida i arribada de les vies romanes de Dalmàcia. Quant aquesta província fou dividida en tres convents jurídics, fou la capital d'un d'ells, amb 382 ciutats i pobles. Alguns emperadors hi van fer construccions, especialment Dioclecià i mes tard va arribar a ser la meitat de gran que Constantinoble. Dioclecià hi va viure els darrers nou anys de la seva vida i el seu palau va portar al nom d'Spalato, moderna Split. La construcció del palau va durar 12 anys. Mes tard aquest palau fou utilitzat pels magistrats locals.
El 481 fou ocupada per Odoacre i va passar després als ostrogots, però recuperada als gots pel cap gèpida Mundus al servei de Justinià I. Tòtila la va recuperar temporalment, i en totes aquests lluites va quedar parcialment destruïda però es va recuperar i el 544 Belisari, i el 552 Narsès, la van fer servir de base per la conquesta d'Itàlia.
El 639 Dalmàcia fou envaïda pels àvars que van ocupar i incendiar la ciutat que va quedar deserta i en runes traslladant-se els habitants a l'entorn del palau on va sorgir la ciutat de Aspalathum, que pagava tribut als emperadors orientals (200 peces d'or al any). La ciutat antiga en runes va quedar després en mans dels eslaus.
