Pere Comte

De Viquipèdia

Pere Comte o Pere Compte fou un arquitecte gironí mestre d’obres d’alguns dels millors edificis gòtics de la Ciutat de València, on estigué actiu de 1454 a 1506. El 2006 es va celebrar el 500 aniversari de la seua mort, amb una exposició en l’edifici que més fama li atorgà: la Llotja de la Seda.

Durant la segona meitat el segle XV fou una figura clau de l’arquitectura gòtica a la Corona d’Aragó, i molt especialment a la Ciutat i Regne de València, que llavors vivia el seu Segle d’Or. Fou mestre d’obres de la Ciutat de València, on fundà el gremi de pedrapiquers (1472) junt amb Francesc Baldomar i Garcia de Toledo.

En aquesta ciutat intervingué com a pedrapiquer en la Capella Reial del Convent de Sant Doménec (1454-1457), junt amb Francesc Baldomar, que era el mestre de l’obra. El 1468 treballava en l’acabament i manteniment del Portal de Quart. La primera obra on consta com a mestre piquer, sense la intervenció de Baldomar, fou en el Portal Nou de la muralla del segle XIV (enderrocat el segle XIX). El 1476 fou contractat per fer una capella a l’església de sant Nicolau de València i uns arcs en un palau d’Alcàsser. El 1479 està documentat com a mestre d’obres de la Seu, on reprén les obres de l’arcada nova, que preten prolongar la nau central fins l'aula capitular i el Micalet. Algunes de les obres que hi realitzà foren la capella dels Perusa (1496), la nova sagristia (1498), una escala de caragol, una porta en angle i una arcada per a la sagristia (1504) i nombroses finestres en biaix, amb efecte trompe l’oeil.

Sense deixar de treballar a la Seu fou contractat el 1482 per fer l’obra més emblemàtica d’aquell temps d’or per a València: la Llotja de la Seda (1483-1498), que actualment és l’únic edifici patrimoni de la humanitat del País Valencià. En principi figuraven com a mestre d’obres ell i el guipuscoà Joan Ivarra, però quedà com a únic mestre el 1486 en faltar el segon.

D’altres obres al cap i casal foren el primer edifici de l’Estudi General (1494-1498) (que ja no existeix) i el paviment de les drassanes del Grau. Realitzà estudis per ampliar el cabal del Túria amb aigua del Cabriol i per regular les aigües del Xúquer. També començà la construcció del Consolat de Mar, contigu a la Llotja, i el pati del Palau de la Generalitat.

Treballà també a les seus d’Oriola, Tortosa i Saragossa, als palau del bisbe tortosí i al dels Borja a Gandia i a la primera i desapareguda església de Sant Jaume de Vila-real.

Portà fins a les últimes conseqüències l’estudi sobre el tall de la pedra i sobre l’alçat d’arcs i voltes amb aquest material, amb la qual cosa esdevingué un referent per a l’arquitectura gòtica de la Mediterrània.

[edita] Variant ortogràfica del nom

Pere Compte és la grafia medieval i molt generalitzada del nom de l'arquitecte. Tan estesa és la grafia Compte que fins i tot la fundació i el carrer que porten el seu nom a la Ciutat de València es diuen "Pere Compte". No obstant això, la grafia correcta del nom és “Comte” (títol nobiliari) i no pas “Compte” (acte de comptar, càlcul d’una quantitat).

[edita] Referències

Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005): Volum V, veu: "Compte, Pere". Editorial Prensa Ibérica.