Pere Antoni Beuter
De Viquipèdia
Pere Antoni Beuter (València, 1490 - 1554) fou un historiador i exegeta valencià.
D’origen alemany, fou capellà de l'arquebisbe alemany Erhard de la Marche, a qui dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam (1527) i un Iudicium in confessiones sacerdotum (1532).
A la Universitat de València va estudiar Humanitats i desde 1528 estigué lligat a la seu eclesiàstica valentina. Les seues principals obres foren historiogràfiques, entre les quals destaca la Primera part de la història de València de 1538 on tracta el tema de la fundació de València, amb tot lo discurs fins al temps que l'ínclit rei don Jaume la conquistà. Davant l’èxit d’aquesta crònica, la publicà en castellà el 1550 i en italià el 1556.
Igual que féu el cronista valencià coetani Martí de Viciana, davant la progressiva castellanització de les classes urbanes dirigents de València, la segona part de l’obra de Beuter fou redactada només en castellà i publicada el 1550 sota el nom Segunda parte de la crónica general de España. La tercera part de la crònica continua sent inèdita, per tal com encara no s’ha trobat.
El 1540 fou destinat a Roma on fou nomenat predicador apostòlic pel papa Pau III. De tornada a València, fou rector de la càtedra d’Escritures Sacres i Antic Testament a la Universitat de València. Publicà Annotationes decem ad Sacram Scripturam (1547), amb certa influència de l'erasmisme. Deixà inèdita la seua última obra De feriis et diebus festis Iudeorum.
