Pecíol
De Viquipèdia
El pecíol (del llatí "petiolus", forma diminutiva de "pes", "pedis", peu, tronc d'una planta) és la cueta que uneix la làmina o limbe d'una fulla amb la base foliar d'aquesta a la tija. És absent a les fulles sèssils. Els pecíols poden tenir un apèndix laminar, que apareix a banda i banda del punt d'inserció de la fulla, anomenat cadascun d'ells estípula.
Les característiques del pecíol, i sobretot la seva presència o absència, poden ser determinants per a la identificació de la planta. Els pecíols poden ser acanalats o no i de diferents gruixos, colors i formes i poden servir per caracteritzar una espècie o una varietat.
La morfogènesi del pecíol prové del teixit embrionari anomenat hipocòtil que un cop allargat sorgeix el cotilèdon i el meristem apical. Les cèl·lules externes es converteixen en una capa epidèrmica i algunes de les cèl·lules interiors es converteixen en colènquimes que sostenen el recent format pecíol.
Les funcions bàsiques del pecíol són: el manteniment estructural, l'engruiximent i elongació i el transport de fluids entre la tija i el limbe de la fulla.
Les fulles que contenen pecíol se les anomena peciolades.