Paris de Troia
De Viquipèdia
Segons la mitologia grega, Paris fou un príncep de la Tròade que provocà la guerra de Troia al segrestar (o conquistar, segons les versions) la princesa espartana Helena, esposa de Menelau, qui dirigí una expedició contra Troia per tal de recuperar-la.
Taula de continguts |
[edita] Naixement
La reina de Troia Hècuba estava embarassada. Una nit somià que el nin que esperava es convertia en un incendi. Consultaren un oracle i aquest contestà que el fill que tindrien seria la perdició de Troia. El rei Príam no tenia valor per matar-lo i ordenà a un pastor que l'abandonés al mont Ida. Al cap d'uns dies, el pastor passà per allà i veié el nin viu, encara, se'n penedí i l'adoptà com a fill seu.
[edita] Infància i adolescència
Cresqué robust, formós, intel·ligent, i s'enamorà d'una nimfa anomenada Enone amb qui es casà i amb qui tingué un nin:
Al cap d'un temps, Hermes el proposà com a àrbitre per decidir sobre la bellesa de les deesses; Eris, la discòrdia, l'única no convidada a les noces de Peleu i Tetis, havia llençat una poma d'or “destinada a la més bella”. Zeus es negà a donar aquest títol a cap de les aspirants: Hera, Atena, i Afrodita, per la qual cosa demanaren a Paris, príncep de Troia, que decidís. Per subornar-lo Hera li oferí ser un governant poderós, Atena fama militar, i Afrodita li prometé la dona més formosa de la terra: Helena, filla adoptiva de Tindàreu i esposa de Menelau, que vivia a Esparta.
[edita] Paris de Troia
L'endemà, Paris anà per primer cop a Troia i es feu famós als jocs, per la qual cosa el rei Príam el reconegué i recobrà la seva família real, tot abandonant la seva esposa Enone i el seu fill Còrit al Mont Ida.
Per aquells dies, el rei d'Esparta Menelau féu una visita amistosa a Troia i convidà Príam a visitar la seva ciutat. El rei envià enlloc seu a Paris. Arribà amb un gran vaixell i fou rebut com un rei. Donà les atencions i paraules més afectuoses a Helena. Passat un temps, Menelau va haver de marxar a Creta als funerals del seu pare Atreu, la qual cosa fou aprofitada per guanyar l'amor d'Helena, la qual abjurà de la seva pàtria i l'acompanyà a Troia.
Durant el retorn, es van amagar de Menelau durant uns mesos a Xipre. Des d'allí, Paris va participar en l'expedició de saqueig contra Sidó a Palestina. En arribar a Troia, Príam acceptà Helena per jove però Cassandra i Heleno, fills seus i germans de Paris, escamparen el temor de la destrucció de la ciutat entre tots els habitants.
Ofès, Menelau partí amb els aqueus a fer la guerra a Troia. Paris lluità de forma covarda i fou ajudat diferents vegades per Afrodita. Va matar Aquil·les per darrere en clavar-li una fletxa al taló dret durant una cerimònia a Apol·lo.
[edita] Mort de Paris
El poeta Quintus d'Esmirna a la seva obra Posthomèriques (al Llibre X, pàgs 259-489) relata com en el novè any de la guerra de Troia el príncep Paris fou ferit per una fletxa emmetzinada que li llençà Filoctetes. Paris anà a visitar Enone tot pregant-li que li salvés la vida amb alguna planta medicinal però aquesta, enutjada per l'abandonament d'uns anys abans, va negar-li l'ajuda.
Aleshores Paris tornà al costat d'Helena, que, encara enamorada, intentà curar-lo; malgrat això morí en pocs dies. Fou enterrat a Troia amb Enone, que se suïcidà de tristesa al cap de poc temps.
