Parallamps
De Viquipèdia
Un parallamps és un instrument inventat per Benjamin Franklin l'any 1752 que serveix com a protecció contra els efectes de la caiguda dels llamps durant les tempesta en conduir les descàrregues elèctriques cap a terra, de manera que no causin danys a les construccions o a les persones.
[edita] Funcionament
L'estructura d'un parallamps es composa d'una tija o pal metàl·lic (habitualment de coure) emplaçat en un lloc elevat i connectat a terra per un o més conductors metàl·lics, que poden formar part d'una gàbia de Faraday. De vegades acaben en una estructura multipunta per tal de potenciar-ne l'efectivitat.
Els parallamps no atreuen els llamps, com erròniament s'acostuma a pensar, sinó que per l'efecte punta del parallamps sobre el camp elèctric que l'envolta el més probable és que la descàrrega elèctrica vagi cap ell i no cap a una altre lloc. L'efecte punta provoca que el camp elèctric sigui més intens allà on el conductor presenta un radi de curvatura més petit, és a dir, allà on és més punxegut. De fet, una única punta presenta una efectivitat relativament reduïda.
[edita] Tipus de protecció contra els llamps
1. Parallamps
- Punta Franklin
- d'encebament
4. Fils armats
[edita] Història de la protecció contra els llamps
El 1752 Benjamin Franklin va dur a terme el famós experiment de l'estel amb estructura metàl·lica lligat a un fil de seda amb una clau a l'altre extrem. En comprovar que la clau estava carregada elèctricament, quedava demostrat que l'ambient també ho estava i que els llamps no eren més que descàrregues repentines d'aquest potencial.
Des de llavors fins ara, la ciència no ha anat molt més enllà pel que fa a la protecció contra els llamps. La comunitat científica s'ha centrat en l'optimització d'aquell rudimentari màstil punxegut del segle XVIII, la denominada Punta Franklin, fins a aconseguir aparells que encara cridin amb més força el llamp per intentar assegurar, almenys, el lloc de caiguda. El desenvolupament d'aquesta tècnica provoca un augment no tan sols de les probabilitats que el llamp caigui en el punt desitjat sino també de que augmenti l'activitat elèctrica a la zona.
Des del pas de gegant de Franklin al segle XVIII, es pot considerar l'invent de l'inhibidor de llamps com el següent pas endavant en el camp de la protecció contra els llamps.
